Vida privada - Josep Maria de Sagarra

Títol:  Vida privada

Autor: Josep Maria de Sagarra

Editorial: Cercle de Lectors (edició 1991)

Any: 1932

De fet, Edicions Proa va cedir la llicència editorial d’aquest llibre al Cercle de Lectors només per als seus lectors. Nosaltres ja feia alguns anys que estàvem subscrits al Cercle i per tant vam poder gaudir d’aquest exemplar. Com molts altres llibres, fa molts anys que el tinc i no sabria dir el perquè fins ara no m’he decidit a llegir-lo.

"Leocàdia! Aquella grassa flor romàntica, inexpressiva, però plena de totes les virtuts com una ratafia antiga que ell va conèixer en un ball famós que es va donar a Barcelona quan el primer casament d’Alfons XII. Aleshores Leocàdia duia una cotilla estranguladora i un vestit de setí rosa amb polisson i cua de volantets, i entre la combinació de punts i repunts i cortines de castedat, respirava la pell del pit de Leocàdia, tota feta de camèlies blanques, fada, inodora, sense promeses, limitada per l’escot discretíssim i per un gran llaç de vellut blau-cel, ajustat com un collar de gos."

L’autor fa una descripció de la burgesia catalana de finals del segle XIX i primer terç del segle XX amb una prosa molt rica en vocabulari i matisos. Ens presenta una societat que viu dels èxits i dels esforços dels seus avantpassats. L’acció transcórrer des del casament d’ Alfons XII, passant per la dictadura de Primo de Rivera, i acabant per la República. L’autor fa una crítica ferotge del comportament d’aquests membres, sempre disposats a adular les altes esferes polítiques, siguin com siguin les tendències del poder. En una paraula, una societat hipòcrita que no dubta en canviar de camisa al so que els interessa més.

En el conjunt dels personatges principals, trobem la família de Lloberola: Don Tomàs de Lloberola, marquès de Sitjar i de Vallromana. Descendent de la pagesia rica, ostenta el títol nobiliari de marquès des de fa dues generacions anteriors, pràcticament arruïnat, però intentant mantenir el seu estatus a tota costa. La seva esposa, Leocàdia, que al contraure matrimoni va aportar una dot suculenta. Tenen dos nois. Frederic, l’hereu, fluix, vanitós i sense conviccions, casat amb una dona que avorreix i que sempre va mancat de diners. Cada dos per tres ha de demanar ajut econòmic al seu pare, la qual cosa crea sempre situacions molt tenses. El segon, en Guillem, solter, simpàtic però amb una doble personalitat. És cruel: no li fa res recórrer al xantatge per aconseguir el que vol. Gaudeix veient la seva víctima acorralada que acaba suïcidant-se. Per obtenir diners però també perquè és un degenerat, manté relacions sòrdides a casa d’una modista que fa servir el seu taller de costura, per concertar trobades immorals.

No hi falta la tercera generació, és a dir Maria Lluïsa, la neta de Don Tomàs. Una noia aparentment moderna, que treballa i que vol emancipar-se. Una noia plena de contradiccions, que queda embarassada i davant la indiferència del pare de la criatura, decideix avortar. Portarà a terme aquest pla a casa d’una dona on es fan aquest tipus d’interrupcions que, sense saber-ho, és l’amant del seu pare.

També hi ha altres personatges que tenen un paper en la trama del llibre. L’autor destaca els fets important que va marcar Barcelona, com l’Exposició Universal que va canviar la imatge de la ciutat, les visites del Rei i de Primo de Rivera, la proclamació de la República. Uns fets que ens porten al principi del segle XX. 

Coneixem una mica més l'autor?

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau (Barcelona 1894 - 1961), va ser escriptor i traductor. Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana. És autor d’una obra extensa i variada, amb un estil ric, acolorit i precís. Tot i que va conrear la narrativa, amb molt èxit, és en el camp de la poesia i del teatre on trobem la part més creativa de l’autor. Una de les seves novel·les més exitoses, Vida privada (1932), constitueix una crònica meitat costumista, meitat proustiana, de la decadència de l’aristocràcia barcelonina. Per diverses raons, de tipus més econòmic o literari que ideològic, Sagarra es distancià a poc a poc dels grups catalans de la resistència i comença a col·laborar amb els més o menys oficials. Morí d’un carcinoma bronquial, després d’una llarga agonia. Una bona part de les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües, i algunes han estat dutes al cinema (El Cafè de la Marina, La ferida lluminosa).

Entre la seva extensa producció literària, destaquen: El comte Arnau (1928); La Llúcia i la Ramoneta (1928); La filla del Carmesí ( 1929); La rosa de cristall (1933); La rambla de les floristes (1935); L’Hostal de la Glòria (1931); El Cafè de la Marina (1933); La ferida Lluminosa (1954).

MAC