Autor: Stephen King
Llengua original: anglès
Traducció: Gregorio Viastelica
Editorial: De Bolsillo
Any: 1974
He acabat de llegir Carrie, un llibre que probablement no hauria llegit mai si no hagués estat a la caixa de llibres preferits dels meus amics que em van regalar pels 25.
"Y él le hizo el amor, y esta vez fue distinto, esta vez pareció que finalmente había espacio y no hubo una pesada fricción, sino un roce delicioso que subía y bajaba. (...) había desaparecido ese sabor amargo, cada célula parecía alcanzar su propio clímax, el cuerpo lleno de sol, música en sus oídos, mariposas detrás de la cabeza en la jaula de su mente."
Quan vaig veure que m'havien regalat Carrie, em vaig espantar directament perquè tenia una idea preconcebuda (i, val la pena dir-ho, totalment equivocada) de què s'hi amagava dins. L'Alícia em va assegurar que no era una història de terror, sinó més aviat d'intriga i de dolor.
I així és, Carrie és una novel·la que parla del dolor que pot arribar a sentir una adolescent quan tothom la rebutja i de com la set de venjança ens pot arriba a encegar i se'ns pot escapar de les mans.
Carrie White és una noia de 17 anys que és víctima de burles i d'assetjament a l'institut per part dels seus companys de classe, especialment per les companyes. Aquesta situació ja és complicada per si sola, però se li suma que la seva mare és una fanàtica religiosa, que l'ha tractat sempre amb molta severitat i pudor. Carrie, doncs, és una adolescent que encara està més sola i se sent més incompresa del que se senten tots els adolescents normalment, però amb un poder telecinètic que no tenen la resta d'adolescents i que anirà polint al llarg de la novel·la per convertir-lo en una arma contra els qui es riguin d'ella.
El que més m'ha cridat l'atenció és l'estil d'Stephen King, que ens explica la història combinant la narració dels fets amb entrevistes a supervivents i experts i informes sobre la telecinesi. Crec que és una manera molt curiosa i interessant d'anar revelant els fets. Tot i que ja des de ben al principi el lector sap que alguna desgràcia passarà, la intriga es manté al llarg de tota l'obra perquè no se sap què és exactament.
També m'ha cridat l'atenció que l'acció principal de la novel·la es concentra en molts pocs dies: des de l'escena de les dutxes que podríem dir que "activa" el poder telecinètic de Carrie, fins el dia del ball.
I així és, Carrie és una novel·la que parla del dolor que pot arribar a sentir una adolescent quan tothom la rebutja i de com la set de venjança ens pot arriba a encegar i se'ns pot escapar de les mans.
Carrie White és una noia de 17 anys que és víctima de burles i d'assetjament a l'institut per part dels seus companys de classe, especialment per les companyes. Aquesta situació ja és complicada per si sola, però se li suma que la seva mare és una fanàtica religiosa, que l'ha tractat sempre amb molta severitat i pudor. Carrie, doncs, és una adolescent que encara està més sola i se sent més incompresa del que se senten tots els adolescents normalment, però amb un poder telecinètic que no tenen la resta d'adolescents i que anirà polint al llarg de la novel·la per convertir-lo en una arma contra els qui es riguin d'ella.
El que més m'ha cridat l'atenció és l'estil d'Stephen King, que ens explica la història combinant la narració dels fets amb entrevistes a supervivents i experts i informes sobre la telecinesi. Crec que és una manera molt curiosa i interessant d'anar revelant els fets. Tot i que ja des de ben al principi el lector sap que alguna desgràcia passarà, la intriga es manté al llarg de tota l'obra perquè no se sap què és exactament.
També m'ha cridat l'atenció que l'acció principal de la novel·la es concentra en molts pocs dies: des de l'escena de les dutxes que podríem dir que "activa" el poder telecinètic de Carrie, fins el dia del ball.
"Y, de repente, ya nada pareció importar, nada importaba si sólo conseguía darse vuelta, darse vuelta, darse vuelta y mirar las estrellas, darse vuelta, mirar una vez y morir."
Coneixem una mica més l'autor?
Stephen King (1947) és un escriptor nord-americà conegut per les seves novel·les de terror, intriga, ciència-ficció i fantasia.
Les històries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de la història.
Les històries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de la història.
Entre les seves
obres podem destacar El resplandor (1977),
IT (1986) o La Cúpula (2009). Moltes de les seves obres s’han portat al cinema
i s’han convertit en grans èxits, com ara The
Shining, Children of the Corn o Carrie.
Stephen King té una senzilla fórmula per poder escriure bé: "Llegeix quatre hores al dia i escriu quatre hores al dia. Si no trobes temps per fer-ho no et podràs convertir en un bon escriptor".
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!