La elegancia del erizo - Muriel Barbery

Títol: La elegancia del erizo

Autora: Muriel Barbery

Llengua original: francès

Traducció: Isabel González Gallarza

Editorial: Seix Barral

Any: 2006 (original)

He escollit aquest llibre de la meva biblioteca perquè no té massa volum, és manejable i perquè m’ha intrigat el títol del llibre. La seva lectura m’ha deixat una agradable sensació. La casualitat ha fet que m’he assabentat que se’n va fer una pel·lícula que acabo de veure, tot just he acabat avui de llegir l’obra. Tot i que la pel·lícula m’ha agradat, m’he sentit més properes a les protagonistes a través de les pàgines del llibre. No hi ha una traducció al català, per tant l’he llegit en castellà.

Al número 7 del carrer Grenelle, un immoble burgès de París, res és el que sembla. Dos dels seus habitants amaguen un secret. Renée, la portera, una dona que ha entrat a la cinquantena, porta molt temps fingint ser una dona insignificant. Paloma té dotze anys i amaga una intel·ligència extraordinària. Ambdues porten una vida solitària, mentre s’esforcen per sobreviure i vèncer la desesperança. L’arribada d’un home japonès, culta, educat i savi a l’edifici facilitarà la trobada d’aquestes dues ànimes bessones. Només ell s’adonarà de la seva bellesa interior.

Juntes, Renée i Paloma descobriran la bellesa de les petites coses, invocaran la màgia dels petits plaers efímers i inventaran un món millor. Aquest llibre és un petit tresor que ens ensenya com aconseguir la felicitat, gràcies a la amistat, l’amor i l’art. Mentre passem les pàgines amb un somriure, les veus de Renée i Paloma teixeixen amb un llenguatge melodiós, un himne captivador a la vida.

"Me llamo Renée. Tengo cincuenta y cuatro años. Desde hace veintisiete, soy la portera del número 7 de la calle Grenelle, un bonito palacete con patio y jardín interiores, dividido en ocho pisos de lujo, todos habitados y gigantescos. Soy viuda, bajita, fea, rechoncha, tengo callos en los pies y también, a juzgar por ciertas mañanas que a mí misma me incomodan, un aliento que tumba las espaldas. No tengo estudios, siempre he sido pobre, discreta e insignificante. Vivo sola con mi gato, un animal grueso y perezoso, cuya única característica notable es que le huelen las patas cuando está disgustado. Ni uno ni otro nos esforzamos apenas por integrarnos en el círculo de nuestros semejantes."

Renée és una dona fora del comú; una gran lectora, que té a casa seva una biblioteca molt extensa de llibres d’autors clàssics, moderns, filosòfics. Una enamorada de la lectura, de l’art, de la música i del cinema japonès. Una dona que amaga els seus coneixements sota la disfressa d’una portera insignificant davant dels llogaters de l’edifici. Mentre s’està morint, recorda una frase que li va dir Paloma: “¿Cómo se decide el valor de la vida ? Lo que importa no es morir, sino lo que uno hace en el momento en que muere.” “¿Qué hacía yo en el momento de morir?”, es pregunta.

Paloma està a punt de fer 13 anys. Observadora i super intel·ligent, lluita per no sobresortir a l’escola. Molt crítica amb la seva família per la seva manera de fer, decideix que quan arribi el seu aniversari es suïcidarà, per això cada dia sostreu una pastilla de dormir a la seva mare. Entretant, decideix anotar en un quadern, les seves grans idees. En un moment donat fa una descripció de la portera amb una frase que dóna peu al títol del llibre. 

"La Sra. Michel tiene la elegancia del erizo, por fuera está cubierta de púas, una verdadera fortaleza, pero por dentro es como ellos, tiene el mismo refinamiento, tremendamente solitario i terriblemente elegante."

La narració té un alt contingut filosòfic que generen els dos personatges principals, sostingudes per la presència del Sr. Kakuro Ozu, aquell cavaller meravellós pel qual Renée estaria disposada a enamorar-se. L’escriptora intercala sentiments de cadascuna de les protagonistes. La realitat i la ironia en una, i la sagacitat en l’altra.

Com a punt final, la darrera nota de Paloma, terriblement afectada per la desgràcia de la seva amiga, que acaba amb aquest paràgraf.

"No tema, Renée, no me suicidaré y no le prenderé fuego a nada de nada. Pues, por usted, a partir de ahora buscaré los siempres en los jamases. La belleza en este mundo."

Coneixem una mica més l'autora? 

Muriel Barbery (1969), escriptora francesa nascuda a Casablanca i professora de filosofia. Va estudiar a l’Escola Normal Superior i després fou professora a la UIMP de Saint-Lô. Actualment, resideix al Japó. L’any 2000 va aparèixer la seva primera novel·la Una Llaminadura, que és una crítica a la recerca del gust desconegut, guardonada amb el Premi Meilleur Livre de Litérature Gourmande i reeditada en tot el món sota el títol Rapsodia Gourmet (Seix Barral 2000). La elegancia del erizo, publicada en més de trenta països, i amb més d’un milió d’exemplars venuts, es va mantenir en el primer lloc de vendes durant 30 setmanes consecutives. La elegancia del erizo ha sigut un fenomen editorial a França. El seu tercer llibre és La vida de los elfos (2015). 

MAC