L'hereu - Prudenci Bertrana

Títol: L'hereu

Autor: Prudenci Bertrana

Editorial: Ela geminada

Any: 1931

He anat a la biblioteca d’Horta i he escollit un llibre una mica a l’atzar. El darrer llibre que vaig llegir era de molta acció, tan trepidant que no em va permetre aprofundir en el context del llibre. Vaig decidir doncs, buscar algun llibre que fos totalment diferent d’aquell i a fe que l’he trobat. No pot ser més oposat.

L’hereu, primera de les tres novel·les que formen la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, representa la consagració literària de Prudenci Bertrana. Publicada l’any 1931, guanyadora del Premi Crexells d’aquell any i reeditada en versió definitiva el 1933. L’hereu narra el període vital d’Innocenci Aspriu (alter ego de Bertrana), que va des de la seva infantesa, fortament lligada a l’escenari rural del mas familiar de l’Esparra (La Selva), fins al seu matrimoni i establiment a la ciutat de Girona. 

"Un jorn, recorrent les andrones del mas, enlleït i somniador, trobà un lloc deliciós: la riera.  
Calia seguir un tirat de camí descobert, ple de sol, en ràpida davallada per un gran xaragall, gairebé un trencacolls; però, un cop éreu a baix, el cos i l’esperit es revenien i s’amaraven de pau i de dolcesa.
Hi havia marges amples, ombrejats, atapeïts d’herba blana; arenys suaus, planers i humits; còdols de totes dimensions i colors; rabeigs amb guixes ambresines ; embassaments abrigats de fronda, somoguts per generacions de peixos minúsculs i capgrossos, i un petit corrent cristal·lí que feia torterols d’una riba a l’altra. El perfum de xuclamel i de vidiella saturava l’aire fresc que circulava per aquells paratges."

En aquesta novel·la, l’autor fa una descripció minuciosa del paisatge, dels camperols i de les bèsties. La seva descripció és tan afinada i precisa que sembla que ho hagi pintat. Si es tanca els ulls podem fer-nos una composició exacta de cada cosa, lloc o manera de ser de cada personatge. Aquesta descripció, però, fa que, al menys en el primer volum, el principal protagonista surti desdibuixat, amb una presència dèbil.

Falta llegir els altres dos volums per veure quina importància adquireix l’hereu. En els temps actuals en que en molts casos l’acció predomina a l’escriptura, no sé si aquesta narrativa pot satisfer a alguns lectors. Personalment m’ha agradat moltíssim.

Coneixem una mica més l'autor? 

Va néixer a Tordera el 1867 i va morir a Barcelona el 1941. Casat i pare de 4 fills, tres dels quals van morir joves, la seva filla Aurora, esdevindrà escriptora. Després d’estudiar Batxillerat a Girona i un any d’enginyeria industrial a Barcelona, s’instal·la a Barcelona a partir del 1911, Dirigeix L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Col·labora amb El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya.

Prosista prolífic, escriu la seva primera novel·la, Violeta, el 1899, i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX. El 1906 publica Josafat, obra reconeguda unànimement com una peça cabdal de la literatura catalana contemporània, que en el seu moment provoca un escàndol considerable pel seu contingut eròtic i sacríleg. Més tard, veuran la llum les novel·les Nàufrags (1907), Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925), Tieta Claudina (1929), L’Illa perduda (1935) i, sobretot la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L’Hereu (1931), El vagabund (1933), i L’impertinent (1939.

MAC