dijous, 22 de novembre del 2018

Ciutat de llops - Andreu Carranza

Títol: Ciutat de llops
Autor: Andreu Carranza
Editorial: Columna
Any: 2017

Quan la Meritxell va anomenar aquest bloc «Llegir en permet viure altes vides», ho va encertar de ple. A través d’alguns llibres he pogut sentir la desolació del desert, la calor asfixiant, el poder de la sorra en les mutacions constants de les dunes, aquell sol impertorbable que pot arribar a crear miratges, i enmig de tot això, els oasis, font de vida i descans per la gent del desert. Acabo de llegir un llibre, on el protagonista principal és el riu. El totpoderós Ebre, al seu pas per la Ribera d’Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Baix Ebre. Un riu contaminat per les fàbriques i les centrals nuclears.

Ciutat de llops és un viatge inquietant per la Ribera en què el lector remuntarà les aigües a sobre d’un llagut amb l’oncle Passarius, l’Eban, l’Albiner, la Baikar, l’Ager i l’Aranko. Serà una ruta emocionant a la recerca de respostes, una travessia plena de misteris, de dubtes, de fets fantàstics, de velles llegendes, d’éssers mítics, d’històries de l’Ebre. Una boira aclaparadora ens submergirà en les profunditats de les històries del riu, perquè el que amaga el riu no ho saben ni els mariners. 

"El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l’alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d’un blanc immaculat.
En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l’aigua"

Es nota que l’autor coneix molt bé tota aquella contrada. Hi apareixen el noms de les ciutats (Flix, Mora d’Ebre, Miravet, Ascó, etc.). L’autor fa una crítica ferotge contra la nuclear d’Ascó, les centrals elèctriques, els residus que deixen anar i que contaminen i enverinen les aigües del riu, la fauna, la flora. Descriu d’una manera magistral la boira aclaparadora, espessa i duradora que fa que els tripulants de la nau no es puguin veure entre ells, les innombrables algues que apareixen per tot arreu, els bancs de peixos morts que suren sobre l’aigua, aquell aïllament de la civilització i la terrible quietud trencada únicament pel so de la cargola del patró.

Tota aquesta atmosfera opressiva, tenebrosa, enmig del riu, sense cap punt d’orientació, provoca que cadascun dels tripulants del llagut deixin aflorar les seves pors, les seves supersticions, les seves ràbies, els seus sentiments i els seus records de temps passat. Capitanejats per un patró obcecat per la mort del germà, amb esperit de venjança, fa preveure un desenllaç dramàtic.

A mesura que et vas endinsant en la lectura del llibre, arribes a sentir la fortor de l’aigua putrefacta, les ganes de sortir d’aquella foscor, la humitat que es cala fins als ossos.

Coneixem una mica més l'autor? 
Andreu Carranza va néixer a Ascó i viu a Flix. Com a novel·lista ha assolit una àmplia projecció internacional. La Clau Gaudí, escrita a quatre mans amb  Esteban Martin, està traduïda a més de trenta llengües, i la seva obra Impremta Babel ha estat editada en català, castellà, holandès i xinès. També és autor de L’hivern del Tigre (Planeta) i de la novel·la Anjub (Edicions 62, Premi Sant Joan). El 2015 va guanyar el Premi Josep Pla amb El poeta del poble. És membre del grup Lo Gitano Blanc. 


MAC 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!