El cel no és per a tothom - Marta Rojals

Títol:  El cel no és per a tothom

Autor: Marta Rojals

Editorial: Llibres Anagrama

Any: 2018

"Les bessones ja han après que, quan parlen d'elles, tot s'ho han de repartir per la meitat. En canvi el Pep tot ell és eixerit, tot ell és ros com un sol, tot ell és un trasto. Bo o dolent, dolent o dolent, ho és ell sencer; tan petit i ja és 'tot un' per a les mirades dels altres."

Marta Rojals ho ha tornat a fer: ha escrit una altra obra mestra que de ben segur no us deixarà indiferents i que és diferent de les seves obres anteriors.

El cel no és per a tothom és un drama més complex i més madur que les novel·les anteriors de Rojals, i si ja destacava per remoure'ns amb les seves històries, amb aquesta ens sacseja de tal manera que costa tornar-se a posar a lloc.

La trama explica les relacions entre tres germans --dues bessones, l'Eva i la Sara i un germà més petit, en Pep-- que s'han de retrobar després d'un distanciament agre i voluntari. L'Eva i la Sara són unes bessones que detesten ser bessones i ser iguals als ulls dels altres, i en Pep s'ha trobat al mig de les diputes familiars durant tota la vida.

La història es dilata molt en el temps i hi ha salts temporals constantment que ens permeten anar entenent la complexitat de tots els personatges i per què actuen com actuen. Al llarg de gairebé 600 pàgines, el lector assisteix a la infància, adolescència i maduresa d'uns germans que n'han passat de tots colors i l'autora aconsegueix que el lector vagi canviant el seu favor en un o en altra segons el moment.

Crec que aquest fragment d'una crítica de l'obra publicada a Vilaweb descriu molt bé els temes principals de la novel·la: "Marta Rojals ha construït una història en què furga en elements troncals del nostre sistema, com la família –i les relacions de poder i dominació que pot allotjar en el seu si–, el paper de la dona –la maternitat, les relacions de parella, el sostre laboral en un món dominat pels homes, la discriminació social, l’autoestima o el rol de tenir cura dels familiars de més edat– i el preu que hem de pagar per disposar de plena llibertat de decisió sobre les nostres vides. No són pas problemes trivials i, en aquest sentit, he de remarcar que la mirada de l’autora, directa a barraca, és implacable i no es perd en divagacions ni mitges tintes." (Marta Rojals: volar al cel, volar a la terra - Vilaweb)

Hi ha dues coses que he trobat curioses de la meva lectura d'El cel no és per a tothom. D'una banda, tot i estar molt enganxada a la història narrada, l'he llegit molt a poc a poc. De l'altra, acabar-lo em va produir un sentiment de buidor més marcat que amb altres lectures. Tant és així que he estat gairebé un mes intentant llegir altres novel·les sense acabar d'enganxar-me a cap, sense acabar de trobar el moment d'escriure aquesta ressenya i gairebé sense ganes de llegir!

No hi ha cap mena de dubte, que Rojals ens toca, i ens toca ben endins.

Lectura amarga, però molt recomanable!

"Quantes vegades no es construiran mentalment, sense voler, la criatura feta de l'una amb el millor de l'altra? I amb aquesta criatura de referent -el monstre, el Frankenstein- les germanes se sentiran incompletes per sempre, condemnades a reconèixer en l'altra les gràcies que els haurien pogut ser concedides per un atzar diferent."

Coneixem una mica més l'autora?

Marta Rojals (1975) és Llicenciada en Arquitectura, escriptora i articulista. Va debutar com a escriptora l'any 2011 amb Primavera, estiu, etcètera i de seguida es va fer evident el seu talent com a creadora d'històries. L'altra (2014) també va ser molt ben acollida per la crítica i els lectors.

"Sempre que el Miquel li ofereix la lluna, a quarts, a terços, a meitats, a l'Eva li agafen ganes de plorar. Si la felicitat és això, és ben estranya."

Txell.Cat