Algú com tu - Xavier Bosch

Títol: Algú com tu

Autor: Xavier Bosch

Llengua original: català

Editat per: Planeta

Any: 2015

"Van caminar una estona sense ferir el silenci. El dia, com ells dos, havia d'anar baixant les pulsacions."

Tenia ganes de llegir Algú com tu i en tenia unes expectatives força altes: una novel·la que havia estat guardonada amb el Premi Ramon Llull, de la qual se n'han venut moltes còpies, del mateix autor de Nosaltres dos (que em va agradar força)... Malauradament, ha estat una lectura que m'ha decebut i n'esperava més.

Fins a la meitat del llibre, la lectura se'm va fer pesada i avorrida, no m'interessava la història de la Gina i en Biel i, a més, la Gina em queia força malament. Cap a la meitat de la novel·la és quan comença la història d'amor entre la Paulina i en Jean-Pierre, la que s'anuncia a la contraportada i la que jo, com a lectora esperava abans. L'idil·li dels personatges és, fins i tot per a una persona tan romàntica i fleuma com jo, massa ensucrat i poc creïble.

Per posar-hi el contrapunt positiu, la trama agafa interès perquè com a lector tens curiositat per saber com acaba aquella història d’amor, però pel meu gust això passa massa tard.

Llegir Algú com tu ha sigut com mirar una pel·lícula romàntica nord-americana, d’aquelles que, tot i que ja al principi veus que és dolenta i pots intuir per on anirà la cosa, no vols/pots deixar de mirar fins al final, a l’espera del petó final. 

Em sap greu perquè realment tinc un record molt bonic de Nosaltres dos i em va agradar molt, però és cert que la segona novel·la que vaig llegir de Bosch, Paraules que tu entendràs, ja no em va acabar de convèncer. Em sembla que Algú com tu serà, almenys durant una temporada, la meva última lectura d’aquest autor.

Coneixem una mica més l'autor? 

Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Ha escrit contes i novel·la juvenil, i és l'autor de la trilogia de novel·les del periodista-investigador Dani Santana: Se sabrà tot (2009), Homes d'honor (2012) i Eufòria (2014). L'any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la novel·la Algú com tu.

Altres entrades del mateix autor

• Nosaltres dos
• Paraules que tu entendràs

Txell.Cat

Paraules que tu entendràs - Xavier Bosch

Títol: Paraules que tu entendràs

Autor: Xavier Bosch

Editorial: Columna

Any: 2019

"La claror també forma part del paisatge. Com el pas de les hores del dia. I la seqüència imparable de les estacions. I l'estat d'ànim dels ulls que el contemplen."

Aquest any els Reis d'Orient em van portar aquesta novel·la nova de Xavier Bosch. Ses Majestats no anaven mal encaminades, ja que l'altra novel·la que he llegit del mateix autor, Nosaltres dos, em va agradar molt i en tinc un record molt dolç. Malauradament, Paraules que tu entendràs no m'ha acabat de convèncer.

La novel·la gira entorn de tres parelles d'amics que tenen entre 40 i 50 anys i dels seus secrets, amb la parella d'en Xavier i la Mara com a protagonistes centrals. En Xavier és un arquitecte d'èxit (una professió triada expressament per fer un paral·lelisme entre la construcció d'edificis i de les relacions), i la Mara és guia turística de viatges de luxe fets a mida. Els altres dos matrimonis són la Joana, que és paisatgista i treballa amb en Xavier, i l'Andreu, advocat; i en Darín, que és periodista i la Biosca, fotoperiodista.

Cada parella il·lustra un tipus de relació: la relació de llarga durada que ha de superar una bona sotragada (en Xavier i la Mara), la relació de llarga durada tradicional i establerta en la rutina (la Joana i l'Andreu), i una relació oberta (en Darín i la Biosca).

L'acció s'emmarca en tres sopars de la colla: el Cap d'Any del 2017, on es planteja la crisi i es presenten els personatges; el Sant Joan del 2018, on esclata tot, i el Cap d'Any del 2018, on l'autor tanca el cercle i ho deixa tot lligat.

Tot plegat resulta massa buscat i, tot i que sóc molt romàntica i m'agraden els finals feliços, aquest no me'l crec ni en ficció.

De totes maneres, Paraules que tu entendràs és una bona tria per aquells a qui els agradin les novel·les d'amor amb una mica de marro que es llegeixen ràpid (la lletra és enorme!). Un passatemps entretingut per aquestes setmanes de confinament.

"Hi ha dies que, barallats amb la vida, ni les bromes no s'entenen."

Coneixem una mica més l'autor? 

Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Ha escrit contes i novel·la juvenil, i és l'autor de la trilogia de novel·les del periodista-investigador Dani Santana: Se sabrà tot (2009), Homes d'honor (2012) i Eufòria (2014). L'any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la novel·la Algú com tu.

"Les ganes de fer l'amor, quan coincideixen en el temps, l'espai i la persona que estimes, es converteixen en màgia de prop."

Altres entrades del mateix autor

• Nosaltres dos

"Les il·lusions són perilloses. No tenen defectes."

Txell.Cat

Habitacions tancades - Care Santos

Títol: Habitacions tancades

Autora: Care Santos

Traductor: Care Santos i Isabel Olid

Editorial: Edicions 62

Any: 2012

Vaig veure aquest llibre a la llibreria del meu barri i com que s’acostava l’època de les vacances em vaig decantar per aquest títol, ja que els llibres de misteri o intrigues sempre em relaxen, sobretot en l’època estiuenca. Aquest llibre m’ha causat una grata sorpresa per la manera com l’autora descriu una època ja passada que no tornarà mai més, i com ens presenta els seus personatges.

Aquesta és l’herència que el temps confiarà a Violeta, última integrant de la saga; el passat vist des del present sempre és un trencaclosques amb peces perdudes.

"- Tothom sap que Barcelona, al Rei, li agrada molt més que Madrid.

-I no deu ser que els barcelonins som més del seu gust modern que no pas aquells nobles castellans que semblen tots acabats de treure d’un quadre de Velázquez ? Va preguntar un altre banquer insigne."

A la convulsa i fascinant Barcelona del Modernisme, la matriarca d’una de les nissagues més prestigioses de la ciutat es disposa a organitzar el trasllat a la seva nova llar, un palauet proper al naixent passeig de Gràcia. Les parets d’aquesta casa seran les guardianes silencioses d’unes vides plenes d’ambició, secrets inconfessables i passions ocultes.

Apassionant i additiva, Habitacions tancades, és una història d’intriga, amor i tragèdia amb el rerefons d’un món que va marxar per no tornar mai més.

L’autora fa el recorregut històric i social que ens convida a reflexionar sobre la feble memòria que trametem a les generacions que ens segueixen.

La novel·la mostra la manera de ser meticulosa i exhaustiva d’una societat de finals del segle XIX i principis del XX, on queda ben palesa la diferència entre la classe benestant, burgesa i emprenedora i la classe treballadora, sotmesa als designis dels senyors, fins a la rebel·lió dels treballadors a través dels gremi, on res serà igual.

El que he trobat d’interessant i enginyós és el sistema que utilitza l’escriptora al llarg de la trama, utilitzant una part narrativa, intercalada amb cartes i correus electrònics, entre el personatge principal femení, Violeta, i la seva mare, que li permet trobar la pau i descobrir què amaguen les habitacions tancades. Trenca també aquesta narració, la publicació d’articles en els diaris d’uns fets concrets, i l’inventari de les obres del pintor Amadeu Lax, principal personatge masculí de l’obra.

L’Amadeu Lax, el personatge masculí, és un pintor que desferma sentiments contradictoris. No acabo de definir realment la seva personalitat. Les dones acaben sent totes víctimes de la seva manera de ser. La seva obra pictòrica és realment impressionant i l’autora fa una descripció magistral de les seves obres, fins al punt de crear en el lector el dubte de si realment aquest personatge ha existit.

De l’escriptora jo destacaria la seva imaginació, consolidada amb una recerca documental impressionant i té l’enginy de barrejar personatges reals amb personatges ficticis. La lectura és àgil i es llegeix molt bé, amb ganes d’acabar el llibre per saber que va succeir en aquella casa. 

Hi ha una minisèrie de TV3 d'aquesta novel·la.

Coneixem una mica més l'autora? 

Care Santos (Mataró 1970). Va estudiar Dret però de ben jove va centrar-se en l’escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència del Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en el que és una de les autores més llegides del país. Ha estat antòloga d’Un deu. Antologia del nou conte català. A planeta va publicar la novel·la Habitaciones cerradas que ha estat traduïda a tretze idiomes incloent l’alemany, el francès, el suec, l’italià i l’holandès. I amb Estrella Polar, Fosca,. Aquesta nit no hi ha lluna plena.

Altres llibres d’ella són: L’aire que respires, Mitja tarda, Tantes coses a dir-nos.

MAC

Jardí vora el mar - Mercè Rodoreda

Títol: Jardí vora el mar

Autora: Mercè Rodoreda

Editorial: Club Editor

Any: 1967

"Totes eren dones. Ella no era una dona. No es pot explicar. Era una tendresa."

Fa uns mesos em van dir que llegís Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda amb la convicció que segur que m’encantaria. En aquell moment estava engrescada amb altres lectures i he de reconèixer que la idea d’embrancar-me a llegir un clàssic líric de la literatura catalana em feia una mica de mandra. Per sort, vaig haver de fer un viatge i no em volia endur cap llibre que pesés gaire, volia una cosa lleugera i que passés ràpid per entretenir les hores de vol, així que vaig decidir endur-me Jardí vora el mar.

El cert és que m’ha agradat molt i l’he gaudit, però he allargat la lectura una mica massa en el temps.

La novel·la narra sis estius d’un grup de persones benestants de Barcelona que passen en una casa d’estiu a la costa catalana en sis capítols, no sabem exactament ni quan ni on. Sense haver-hi una trama molt complexa, els episodis dramàtics i crus se succeeixen en un ambient idíl·lic com és el jardí.  

L’obra és interessant perquè el narrador és un personatge testimoni que coneix tots els personatges que passen per la casa, però no ho coneix tot. Així doncs, el lector va coneixent els fets a mesura que el narrador, que és el jardiner de la casa, se’n va assabentant.

Com ja he dit, cada capítol representa un estiu que passen a la casa vora el mar i, per tant, del que passa durant la resta de l’any, en sabem alguna anècdota que explica algun personatge, però res amb la certesa d’un narrador observador.

Jardí vora el mar retrata dues classes socials: una classe adinerada, plena de formalismes i d’ambicions, però buida en sentiments i felicitat; i una altra classe social molt més modesta, el servei, que Rodoreda retrata amb molt detall i que sí que té en compte els sentiments.

Considero que no és una lectura per a tothom, ja que l’estil de Rodoreda, amb molts personatges i una narrativa força lírica no agrada a tothom. En aquest cas, a més, es tracta d’un narrador que és un jardiner i d’una obra que porta per títol la paraula “jardí”, així que tota la novel·la està farcida de noms de plantes que pot fer feixuga la lectura. De tota manera, la poesia impregnada en cada paraula de l’obra, la simbologia i l’anàlisi sentimental dels personatges fan que el lector s’endinsi fàcilment en la història.

Jardí vora el mar, tal com assenyala el postfaci de Roser Porta de l’edició que he llegit, és una novel·la que ha passat desapercebuda i que ha quedat a l’ombra de Mirall trencat i La plaça del Diamant, tot i ser una gran novel·la.

De nou, Rodoreda no falla.

Coneixem una mica més l'autora? 

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és l'escriptora més llegida i més traduïda de la literatura catalana. Entre la seva obra destaca Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966) i Mirall trencat (1974).

"I es veu que plorava tota la sal del seu cos."

Txell.Cat 

(amb comentaris d'en Dídac)

Nosaltres dos - Xavier Bosch

Títol: Nosaltres dos

Autor: Xavier Bosch

Editorial: Columna

Any: 2017

"Hi ha mirades que queden. I aquella n'era una. No se sap per què, però queden solcades en un plec de la memòria, per sempre."

Fa uns dies vaig acabar de llegir Nosaltres dos de Xavier Bosch. El cert és que no havia llegit cap novel·la seva abans, i em va agradar molt.

D’entrada, cal dir que la novel·la ja se m’havia guanyat abans de tenir-la entre les mans, i és que ja havia llegit anteriorment que els personatges eren un noi i una noia que es coneixien a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, que és justament el lloc on vaig estudiar jo!

La novel·la ens explica la història d'amistat entre en Kim i la Laura, des que es coneixen a la universitat fins que tenen 50 anys. La novel·la es basa en la tesi "és possible l'amistat entre un home i una dona?", i és que ja des de ben el principi es fa explícit el bon rotllo i l'atracció entre els nostres protagonistes.

La trama està molt ben lligada i, malgrat que la novel·la se centra en tres etapes de la vida dels personatges, els buits temporals estan molt ben coberts i el lector no té la sensació d'haver-se perdut la seva història.

Crec que els personatges estan molt ben aconseguits i demostren que tots tenim virtuts i defectes, i que malgrat els errors que comentem o cap on ens porta la vida, tenim marge de maniobra per actuar i per donar noves oportunitats a la vida.

Nosaltres dos és una bona novel·la per regalar a un bon amic o amiga, però també a la parella. És de lectura àgil i la història es captivadora.

"Van tornar a riure. I no van estar-se d'un privilegi que només es pot practicar al món dels vius: mirar-se als ulls."

Coneixem una mica més l'autor? Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Ha escrit contes i novel·la juvenil, i és l'autor de la trilogia de novel·les del periodista-investigador Dani Santana: Se sabrà tot (2009), Homes d'honor (2012) i Eufòria (2014). L'any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la novel·la Algú com tu.

"Van brindar, es van mirar als ulls i els va semblar que era la primera vegada que es veien."

Txell.Cat