En lloc segur - Wallace Stegner

Títol: En lloc segur
Autor: Wallace Stegner

Llengua original: anglès

Traductora: Dolors Udina

Editorial: Libros del Asteroide

Any: 1987

"Segons la meva experiència, l'home més feliç del món és un jove professor que munta prestatgeries, i la parella més satisfeta del món està formada pel jove professor i la seva dona, enamorats, amb feina, al punt més baix de la Depressió, d'on ja no es pot caure més avall, i entrant en el seu primer any d'adults plens, deixant ja de preparar-se per iniciar finalment les seves vides."

En lloc segur de Wallace Stegner va ser la proposta de la Núria per a la caixa de llibres preferits dels meus amics que em van regalar pel meu 25è aniversari. Ja fa 3 anys, però encara me'n queden alguns per llegir.

Tal com em va anticipar, En lloc segur és una novel·la on no hi ha passa massa res, però que deixa petja perquè és una reflexió de l'amistat i l'amor en totes les seves cares, que ensenya que en l'amor i l'estima no tot és perfecte, però que els defectes formen part dels qui estimem.

A partir del retrobament de quatre vells amics, la Charity i en Sid Lang i la Sally i en Larry Morgan, en Larry rememora els anys d'amistat compartida mentre passen el que ja saben que serà l'últim cap de setmana de la Charity. Al principi, en Larry explica com es coneixen les dues joves parelles durant la Gran Depressió i com la Charity i en Sid els donen un cop de mà. La Charity i la Sally. que estan embarassades les dues, de seguida s'avenen molt i passen moltes hores plegades mentre els seus marits estan a la feina. La seva amistat es consolida de seguida i, tot i que va canviant i no es veuen tan sovint com al principi, segueixen compartint trobades memorables.

"Tots sentíem el mateix. Ho havíem de sentir. Perquè abans de marxar, davant de la porta i encara amb els barnussos, ens vam fondre tots quatre en una abraçada, rient, tan contents d'haver-nos conegut els uns als altres i tan contents que els milions de possibilitats de l'univers ens haguessin portat a la mateixa ciutat i al mateix univers en el mateix moment."

He de reconèixer que m'ha costat una mica entrar en la història i que al principi em va semblar massa poètic i descriptiu, i no acabava de trobar-li la gràcia. Tanmateix, a mesura que avança la novel·la i que he anat coneixent els personatges, m'hi he acabat enganxant. Aquestes dues parelles representen l'amistat que perdura al llarg dels anys malgrat les diferències i les possibles desavinences, aquelles amistats tan fortes en què es poden mostrar les fragilitats pròpies i no passa res. Però també representen l'amor i com l'amor evoluciona al llarg dels anys. Aquesta amistat i aquest amor són el lloc segur que tots busquem.

El final és dur, però molt bonic, d'una tendresa que segur que recordaré.

"Crec que la majoria de gent té algun grau de talent per a alguna cosa: formes, colors, paraules, sons. El talent ens ronda, com el ble de l'espelma que espera el llumí, però hi ha persones igual de dotades que altres que són menys afortunades. El destí mai no els envia el llumí. No és el moment, estan malalts, els falta energia o tenen massa obligacions. Alguna cosa d'aquesta mena."

Coneixem una mica més l'autor?

Wallace Stegner (1909 - 1993) va ser un escriptor nord-americà i professor d'universitat de literatura. Al llarg de la seva vida va compaginar la docència amb l'escriptura, amb l'activisme a favor de la natura. 

Se'l coneix principalment per les novel·les publicades, però va ser autor d'obres de ficció, història, biografia i assaig. Les seves novel·les, que es caracteritzen per tenir un to líric i optimista, van ser guardonades amb diversos premis, entre els quals destaca el Premi Pulitzer per Angle of Repose (1971).

En lloc segur es va publicar originalment el 1987 i va ser la última novel·la que va escriure.

"Deixo de banda l'amargor del rebuig i desplaço a l'armari de darrere del meu cap les incerteses i les angoixes que ens acompanyaran fins que pugui trobar una altra cosa en aquesta terra erma de la Depressió, que ens permeti tirar endavant. Ho tanco tot a l'armari juntament amb la ràbia i la vanitat ferida, l'autoestima rebentada i la trista aritmètica que hauré de començar a practicar de seguida."

Txell.Cat