dissabte, 19 de desembre del 2020

Pluja d'estels - Laia Aguilar

Títol: 
Pluja d'estels
AutoraLaia Aguilar
EditorialDestino
Any: 2020

Ahir a la nit vaig acabar de llegir Pluja d’estels de Laia Aguilar, una novel·la breu que he devorat en tres dies.


Pluja d’estels és una novel·la que t’atrapa des del primer moment i que tracta un tema profund i l’actualitat com és el dret a decidir sobre la pròpia vida. Tot plegat camuflat en una trobada a Portlligat en un ambient idíl·lic, una nit d’agost coincidint amb els Persèids.


L’argument és força simple i, malauradament, no m’ha sorprès massa. Tres amics de la universitat es retroben uns anys després d’un fet traumàtic per tornar a viure les festes, les nits d’estiu, els riures de la joventut. Tanmateix, el pas del temps i els fets del passat els han distanciat, no hi són tots i la trobada s’acaba convertint en una festa agredolça. L’absència de la Paula és present durant tot el cap de setmana i els incomoda a tots.


Els personatges també són força típics: La Mila, una dona que ha tingut èxit laboral, però que no n’ha tingut tant en l’àmbit personal i que és infidel al seu marit; en Jon, l’amic gai que no està satisfet amb la vida que porta i que encara espera trobar el seu lloc; i en Nis, l'ex-marit de la Paula, fotògraf d'èxit que intenta fugir dels seus sentiments. Aquí s'hi sumen en Max, el marit de la Mila, i l'Olívia, la parella actual d'en Nis, força més jove i que també intenta trobar el seu lloc.


Els capítols són molt breus i la història es construeix a partir de flaixbacs que van explicant al lector la vida de la colla abans que l'accident els canviés la vida. La lectura està carregada d'imatges molt cinematogràfiques i molt boniques i, tot i que l'he llegit molt ràpid perquè t'hi enganxes, no m'ha acabat de convèncer. Els personatges em resultaven familiars, hi he trobat a faltar un punt de versemblança i m'ha semblat que certs elements estaven excessivament buscats, tracta un tema molt interessant, però hi passa de puntetes i no hi profunditza. Un final com aquest era fàcil que em fes plorar i, en canvi, no em va commoure.


Tot i això, insisteixo en la bellesa de les imatges i de l'espai i en el fet que és una lectura ràpida que enganxa molt. També és cert que potser jo he llegit massa llibres d'amics de la universitat que es retroben, però que a un altre lector potser tot això no li semblarà repetitiu.



Coneixem una mica més l'autora?

Laia Aguilar (Barcelona 1976) és llicenciada en Comunicació Audiovisual. Combina l'escriptura de llibres amb l'escriptura de guions per a sèries de televisió. També és professora a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i col·labora amb l'Ara Criatures. Durant els darrers anys s'ha especialitzat en la literatura juvenil i ha publicat diverses obres.


Txell.Cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!