Títol: The color purple
Autora: Alice Walker
Llengua original: anglès
Editat per: Weidenfeld & Nicolson
Any: 1982
"'Hard times' is a phrase the English love to use, when speaking of Africa. And it is easy to forget that Africa's 'hard times' were made harder by them"
Feia molt de temps que tenia ganes de llegir The color purple i tenia unes expectatives molt altes. Malauradament, no hi he acabat de connectar i no m'ha provocat tot el que esperava que em provoqués aquesta lectura.
The color purple ha estat la meva lectura per al primer repte del repte de lectures de les Biblioteques de Mataró (#matarodellibres).
La història ens situa al sud d'Estats Units entre guerres, a principis del segle XX, i ens narra la vida de dues germanes a través de les cartes que s'envien entre elles i a Déu des que són adolescents fins que es fan grans. La vides de la Celie i la Nettie són molt diferents, però dures. Les dues s'aferren al que tenen amb totes les seves forces per tirar endavant, ja sigui Déu, l'amor, o la creença que l'altra germana està bé.
La història comença amb un cop de puny directe a l'estómac: la Celie ens explica que el seu pare la viola i la maltracta, que l'ha deixat embarassada, i que no és la primera vegada. A partir d'aquí, Walker aborda moltíssims temes: des de la pobresa, la segregació, el masclisme, el racisme, l'empoderament femení, el mal del colonialisme, l'homosexualitat...
L'any 1983 va rebre el Premi Pulitzer, fet que va convertir Alice Walker en ser la primera dona negra a rebre el guardó. The color purple s'ha convertit en un clàssic i ha estat adaptat al cinema (de la mà d'Steven Spielberg l'any 1985) i al teatre musical (l'any 2005).
Tot i que no m'ha emocionat com esperava que m'emocionés, és innegable que és una gran novel·la no només per la pluralitat de temes que tracta, sinó per la manera com els tracta. Walker és explícita i no endolceix. M'ha agradat especialment l'ús que fa l'autora de la llengua per transmetre l'escriptura de la Celie i la Netie al lector, en què "metcha" és "meet you", "ast" és "ask" i "git" és "get".
The color purple és una obra valenta i incòmoda, fet que li ha portat controvèrsia i crítiques.
Coneixem una mica més l'autora?
Ha escrit altres novel·les, relats i assajos que aborden la lluita dels afroamericans (especialment de les dones) i el seu testimoni contra el racisme, el sexisme i la violència.
Txell.Cat
Finalment arribo a llegir la teva ressenya sencera. La idea és la mateixa que ja vas expressar a instagram, un llibre al que li saps veure el valor, que tracta temes molt necessaris de manera explícita, però que a tu no t'ha arribat. No s'entén com uns llibres són capaços de colpir-nos tant, i altres tan poc. No sé si l'arribaré a llegir, perquè em sembla molt interessant, però tampoc no el posaria en una llista de prioritats.
ResponEliminaÉs exactament així... Si mai el llegeixes, segurament en trauràs alguna cosa perquè ja et dic, tracta molts temes i molt directament. Un llibre valent per l'època que es va publicar.
EliminaA Instagram la Maria Els Aspis ho resumia amb "sororitat" i realment és la paraula clau per a aquesta novel·la.