"At the time not a soul in sleeping Holcomb heard them -four shotgun blasts that, all told, ended six human lives. But afterwards the townspeople, theretofore sufficiently unfearful of each other to seldom trouble to lock their doors, found fantasy re-creating them over and again -those sombre explosions that stimulated fires of mistrust in the glare of which many old neighbours viewed each other strangely, and as strangers."
La Maria de @gatos_y_letras i les seves propostes de lectures conjuntes sempre em descobreixen grans llibres. La proposta pel mes de novembre ha estat In Cold Blood de Truman Capote.
"That family represented everything people hereabouts really value and respect, and that such a thing could happen to them – well, it’s like being told there is no God. It makes life seem pointless."
Capote es va assabentar de la notícia a través dels diaris, i va quedar tan fascinat per aquell assassinat inexplicable, que va decidir anar fins a Holcomb per cobrir els fets, investigar-ne tots els detalls i escriure’n un llibre. La seva tasca de documentació va durar anys i, finalment, es va retirar a Palamós a escriure aquesta novel·la. Capote tenia clar que no volia fer un assaig o una crònica periodística, sinó que volia escriure’n una novel·la.
In Cold Blood s’estructura en quatre grans capítols narrats a través de diferents testimonis amb qui Capote es va entrevistar. De fet, una de les coses que més m’ha agradat d’aquest llibre és com va canviant el narrador, el testimoni que t’explica la història, cadascú amb la seva manera de parlar. Està fet de tal manera que el relat flueix i el trencaclosques va encaixant.
In Cold Blood és no-ficció i hi ha molts anys d’investigació
darrere, tot i que també és una novel·la. Probablement els fets són talment com es
relaten, però fins a quin punt els personatges eren com són al llibre? Quin
percentatge de creació artística hi va voler afegir Capote? Fins a quin punt la
relació que va establir amb Dick i Perry (sobretot amb el segon) durant les
entrevistes, va enterbolir la narració?
In Cold Blood m’ha sorprès per com està escrit; és un thriller
que funciona. I, ostres, funciona tan bé que a vegades oblides que tot allò va
passar. I quan hi penses, t’estremeix i et fa córrer a revisar si has tancat la
porta amb clau.
Ara, a banda de la novel·la en
si, el que és fascinant és tota la història que envolta la investigació i el
procés d’escriptura de Capote. Si l’heu llegit, us recomano que feu un cop d’ull
a aquest vídeo d’Ana Mendoza on es parla precisament d’això. Si no l’heu
llegit, en principi també el podríeu veure, però jo us animo a fer-ho després 😉
"Envy was constantly with him; the Enemy was anyone who was someone he wanted to be or had anything he wanted to have."
Finalment, amb aquest llibre he
superat el repte número 12 del repte de lectura que proposen les Biblioteques de Mataró (#matarodellibres). En
aquesta ocasió, amb el títol “Una adaptació” ens conviden a llegir un llibre
que s’hagi traslladat al cinema o en una sèrie.
"No one comprehended that really he was ill, that grief had made him so, that grief had drawn a circle around him he could not scape from and others could not enter."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!