Títol: Anna Karènina
"Per l'agilitat dels moviments i la frescor i la vivacitat del rostre, que es manifestava adés en el somriure, ara en la mirada, Anna no s'assemblava a una dama de la bona societat o a la mare d'un noi de vuit anys, ans a una noia de vint, si no hagués estat una expressió dels ulls, seriosa i de vegades malenconiosa, que corprenia i atreia Kitty. Aquesta veia que Anna era d'una senzillesa absoluta i que no amagava res, però que hi havia a la seva ànima un altre món superior d'interessos, complicats i poètics, inaccessibles per a ella."
Anna Karènina, a banda de ser un clàssic dels clàssics, és una
història complexa perquè va més enllà de les històries de (des)amor dels dos
protagonistes, Anna i Levin. Tolstoi aborda qüestions molt més profundes com la
religió, els canvis socials, la política o el sentit de l’existència, tot
plegat a la Rússia noble del segle XIX.
Tolstoi és un mestre del realisme
i excel·leix alhora de descriure algunes escenes i el fluir dels sentiments
dels personatges, de tal manera que és ben bé com si fossis allà mateix i, de
fet, quina angoixa i quin patir, en alguns moments! Això que en alguns
passatges és magistral, en d’altres es fa una mica feixuc (i és que els
embolics mentals que es fa el bo d’en Lev són dignes de mal de cap...). Per
posar un exemple, hi ha una escena que narra una cursa de cavalls on realment
acabes sentint que estàs galopant i competint amb els altres genets; i hi ha
una altra escena de caça (generalment força avorrides) en què entres dins la
ment del gos. Per contra, les dissertacions sobre la fe i l’educació (o la no
educació) dels pagesos són força indigeribles...
"La mort, la inevitable fi de tot, se li apareixia per primera vegada amb una força inexorable. [...] La mort, la portava també dintre seu, en tenia la sensació. Si no ara, demà; si no demà, d'aquí a trenta anys. És que per ventura no era igual? I no solament no sabia el que era aquesta mort inevitable, no solament mai no hi havia pensat, sinó que no sabia ni gosava pensar-hi. [...] Però, com més intensament pensava amb més claredat veia que, efectivament, era així, que se n'havia oblidat, que no havia vist en la vida una petita circumstància: que vindria la mort i tot s'acabaria, que no valia la pena de començar res i que no hi havia remei. Era terrible, però era així."
Em feia respecte enfrontar-me a
la lectura d’aquest clàssic pel gruix i perquè no sabia com de feixuga seria la
història, però ara, vist amb perspectiva, crec que és un clàssic força
assumible i intentaré explicar-me. Crec que hi ha moltes maneres de llegir Anna Karènina: la lectura de salseo, menys profunda però molt
divertida; la lectura més social i filosòfica, fixant-se en els detalls de la
societat i en els monòlegs filosòfics que hi apareixen; la lectura hiperprofunda,
que permet relacionar els diferents personatges (sobretot masculins) amb el mateix
autor... I segur que n’hi ha moltíssimes més, però el lector pot triar fins on
vol aprofundir i, tot i que es podria arribar ben al fons, també es pot passar
de puntetes pels passatges més pesats i centrar-se en l’acció.
He llegit la traducció d’Andreu
Nin, però s’ha de dir que ha quedat un punt antiga. A mi és que ja m’agrada
llegir els clàssics amb traduccions més aviat clàssiques, però si us fa
respecte l’obra, potser és millor que trieu una altra traducció.
Ha estat tot un plaer compartir aquesta lectura en grup perquè hem pogut desgranar força totes les capes de l’obra i relacionar alguns pensaments amb el propi autor. Ha estat molt interessant!
En general l’obra m’ha agradat, però no puc negar que al llarg de tota la lectura hi ha hagut episodis en què hi he connectat més i episodis que menys. De totes maneres, és un gran llibre, amb una amalgama de personatges ben diferents i de gran profunditat psicològica, tots amb clarobscurs. Anna és qui fa de nexe d’unió entre tots els personatges de l’obra (d’aquí que probablement es tituli així), però també representa la lluita de l’amor verdader contra les convencions socials i la moral.
Com no s’havia de convertir en un
clàssic una novel·la que parla d’allò més clàssic: de l’amor? L’amor romàntic,
el carnal, el platònic, l’amor que perdura, el que s’esvaeix i el que et
destrueix.
"Sentia que l'amor l'havia salvat del desesper i que, sota l'amenaça del desesper, l'amor esdevenia encara més fort i més pur.""Va saber que ella era allí per la joia i per la por que garfi el seu cor. [...] Aparentment, no hi havia res de particular ni en el seu vestit ni en el seu posat; per a Levin, però, era tan fàcil de reconèixer-la entre aquella multitud com una rosa entremig d'unes ortigues. Ella ho il·luminava tot. Era un somriure que ho feia resplendir tot al seu redol."
No temeu Tolstoi i atreviu-vos amb Anna Karènina, feu-ne la lectura amb la profunditat que vulgueu, però doneu una oportunitat a l’obra de l’amor.
Amb aquesta lectura supero una premissa més del repte de lectura d'El Reducte Català: llegir un clàssic de la literatura universal.
"Després, al cap d'uns quants anys, aquesta mirada plena d'amor amb la qual l'esguardava i a la qual ell no corresponia li garfia el cor amb una vergonya punyent."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!