Ca la Wenling és una novel·la molt
fresca i àgil que parla de l’amistat i convida a reflexionar sobre els
prejudicis i el racisme.
La novel·la se
centra en l’amistat entre la narradora, una documentalista de cinema, i la
Wenling, una dona xinesa que regenta un saló d’ungles al cor del barri de
Gràcia i que va deixar el seu país buscant un futur millor per a la seva
família. La narradora passa setmanalment pel local a fer-se les ungles i amb el
pas del temps les dues dones van teixint una gran amistat. Però per ca la
Wenling passen altres personatges que completen el mosaic i que representen
força bé la nostra societat. I mentre la Wenling i la seva família malden per
crear arrels i integrar-se, hi ha qui es presenta amb els prejudicis per
bandera.
I entre aquesta història
d’amistat entre la Wenling i la narradora, l’autora ens hi cola alguns fets
històrics per parlar de la discriminació sistematitzada que ha patit el poble
xinès o l’origen dels salons d’ungles.
Ca la Wenling, però, no parla només de l’amistat.
El feminisme també hi té un lloc preferent, però també aborda el racisme
estructural de la nostra societat, el que conviu amb nosaltres i que ja ni
notem, però pateixen moltes persones. I potser això és una de les coses que més
m’ha agradat d’aquesta novel·la: les reflexions que he fet mentre llegia i la
revisió de mi mateixa i d’aquells pensaments racistes que, per més que no
vulgui, hi són.
"Guapa, yo piensa: ¿por qué arregla pelo, por qué arregla pies y no arregla corazón?"
La lectura és
molt fluida i fresca, amb un estil que evoca el parlar i que barreja català amb
pinzellades en castellà i fins i tot anglès!
"Les àvies són el ciment que tapa les esquerdes del món. Fan la feina incomptable, humil, la de sotamà, la que queda colgada per sempre. També és ciment, el que ens haurien de fer empassar com a càstig per tanta ingratitud."
- Argelagues ressenyat per la meva àvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!