Autora: Sally Rooney
Llengua original: anglès
Traductor: Octavi Gil Pujol
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2021
"Em fa pensar que, abans que preocupar-me i teoritzar sobre l'estat del planeta, cosa que no ajuda a ningú, hauria de posar les meves energies a viure i ser feliç. [...] Per a què més serveix la vida? Però fins i tot això em sembla tan lluny de mi que és com un somni, completament aliè a la realitat."
No m’esperava
que en Dídac m’escollís On ets, món bonic
de Sally Rooney per Sant Jordi perquè no és un llibre ni una autora de qui
haguem parlat massa a casa. Suposava que tard o d’hora llegiria alguna cosa de
l’aclamada escriptora irlandesa, però he de confessar que em feia certa mandra
posar-m’hi per tot el boom que l’acompanya.
Ara, després d’haver devorat aquesta novel·la (l’última que ha publicat, però
la primera que li llegeixo), no puc estar més contenta que en Dídac me’l
regalés el passat 23 d’abril.
L’Alice i l’Eileen
es van conèixer a la universitat i es van fer molt amigues. Anys després, s’apropen
als trenta i l’Alice és una escriptora famosa, mentre que l’Eileen treballa en
una revista literària a canvi d’un sou precari, comparteix pis i amb prou
feines arriba a final de mes. Una crisi nerviosa fruit de la fama porta l’Alice
a allunyar-se de Dublín i a retirar-se en un poble on ningú la coneix. Allà, a
través de Tinder, coneix en Fèlix, un jove tan insatisfet com ella amb la seva
vida que treballa de mosso en un magatzem. L’Eileen mentrestant es queda a
Dublín i comença a flirtejar amb el seu millor amic, en Simon.
La novel·la
intercala capítols de cadascuna de les amigues amb els correus electrònics que
s’envien, uns correus electrònics atípicament profunds i que a mi m’han semblat
poc versemblants. De fet, al principi se’m feien feixucs, però a mesura que
avança la novel·la, el que s’hi parla va prenent més cos i agafant sentit.
A la seva manera i en menor o major mesura, cap dels quatre personatges principals sap ben bé el que vol ni acaba d’estar satisfet amb la vida que porta. Tenen preocupacions individuals i col·lectives, estan desencantats amb la vida que tenen i que no s’assembla a la que s’havien imaginat i busquen l’amor, l’amistat i la bellesa al món. I mentre busquen aquest món bonic, exploren i juguen amb les relacions afectives i es refugien en el sexe (un sexe molt ben tractat i molt realista, la veritat).
Per posar-hi un però, el final no m’ha convençut. Per una banda agraeixo el to esperançador i optimista que té, i em fa pensar el que
"la vida és més mal·leable del que creia. Una vida pot ser desgraciada durant molt de temps i després tornar-se feliç. No ha de ser necessàriament una cosa o l'altra, no queda fixada en un caminet anomenat "personalitat" que després se segueix fins al final."
Però per altra
banda, el meu jo pessimista diu que la vida real mai acaba així.
On ets, món bonic m’ha sorprès molt i m’ha agradat molt. M’he sentit identificada amb els personatges femenins, especialment amb l’Eileen, al llarg de tota la novel·la. Hi ha hagut passatges que reflectien exactament pensaments i converses que jo mateixa he tingut sobre la felicitat i el sentit de la vida. Sentir que l’Eileen i l’Alice també han passat per aquí (i que la Sally Rooney probablement també perquè si no, no ho hagués descrit tan bé) m’ha fet sentir acompanyada i compresa. I disculpeu si em poso una mica tova, però ha sigut molt real. A On ets, món bonic hi he trobat molta veritat i el retrat d’alguns aspectes d’una generació que no sempre s’ensenyen.
En aquest sentit,
entenc que no acabi de convèncer a tothom i que no tothom hi connecti de la
mateixa manera.
"Em dic a mi mateixa que vull tenir una vida feliç però que les circumstàncies adequades no se m'han presentat. Però, i si no és cert? Què passa si soc jo la que no em deixo ser feliç? Perquè tinc por, o prefereixo naufragar en l'autocompassió, o no crec que em mereixi coses bones, o per qualsevol altra raó. Sempre que em passa alguna cosa bona, em descobreixo pensant: Em pregunta quant trigarà a acabar malament."
Amb l’Alice i l’Eileen
seríem bones amigues i ens entendríem la mar de bé, però probablement de la
nostra amistat no en sortiria res de bo. Ens quedaríem enganxades en aquest
pessimisme generacional fins que vingués algú a treure’ns-hi (i de ben segur
que no serien ni en Simon ni en Fèlix) i ens empenyés a viure sense pensar
tant.
"Es van mirar l'un a l'altra. Era massa fosc perquè cap dels dos pogués extreure gaire informació de l'expressió de l'altre, però tot i així continuaven mirant-se, i no apartaven els ulls, com si el fet de mirar-se fos més important que el que poguessin veure."
Coneixem una mica més l'autora?
Sally Rooney (Irlanda, 1991) és una escriptora i guionista irlandesa. Va debutar amb Conversations with friends (2017) i poc després va escriure Gent normal (2018). On ets, món bonic és la seva tercera novel·la. A banda de novel·la, Rooney també ha publicat assajos, poemes i relats curts a diverses revistes.
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!