diumenge, 17 de juliol del 2022

Tothom hauria de ser feminista - Chimamanda Ngozi Adichie


Títol:
Tothom hauria de ser feminista
AutoraChimamanda Ngozi Adichie
Llengua original: anglès
Traductora: Scheherezade Surià
EditorialFanbooks
Any: 2012, 2014 (original), 2016 en català

"Cada vegada que em passen per alt, em sento invisible. M'enfado. Em vénen ganes de dir-los que sóc igual d'humana que l'home i que mereixo que em saludin. Són petites coses però, de vegades, són aquestes petites coses les que ens fan més mal."

Aquest llibre de poc més de 50 pàgines és la versió escrita i ajustada d'una xerrada que l'autora nigeriana va fer el desembre de 2012 en una sèrie de conferències sobre l'Àfrica. 

Chimamanda Ngozi se serveix d'experiències personals per parlar de què vol dir ser feminista al segle XXI. Ho fa de manera planera i amb un toc d'humor. De fet, si us fan mandra les 50 pàgines, sempre podeu veure la conferència original en anglès i encara us arribaran més les bromes que fa. Us la deixo aquí.

Tornant a la lectura, no és un llibre que ens descobreixi la sopa d'all i, malauradament, probablement tendeix a arribar a mans de qui ja té un cert interès en el feminisme. De tota manera, és tan curt i tan amè que crec que hauria de ser de lectura obligatòria per a tothom. 
Tothom hauria de ser feminista parla de conceptes bàsics, però crec que no està de més tornar-hi de tant en tant. Encara queda molt camí per recórrer i encara tenim molts comportaments i pensaments micromasclistes (i no tan micro) que ens acompanyen en el nostre dia a dia. 
En aquest sentit, us recomano la lectura de Sóc feminista i no ho sabia d'Ariadna Oltra. Va ser el meu primer llibre sobre feminisme i em va despertar alguna cosa. Potser si no l'hagués llegit, aquesta "cosa", aquesta necessitat de definir-me com a feminista hauria nascut de llegir Tothom hauria de ser feminista.

Per mi, més que el llibre en si, l'important és la reflexió posterior que n'he fet. 
Al principi del discurs l'autora parla del significat de ser feminista i de totes les connotacions que s'hi han associat fins al punt d'haver-se d'autoproclamar una "feminista feliç africana que no odia els homes i a qui li agrada pintar-se els llavis i dur sabates de taló alt perquè vol i no pas per agradar els homes". Pot semblar graciós, però quantes d'aquestes coses encara es diuen avui en dia? O fins i tot, i ara ve el comentari impopular, quantes pedres ens tirem entre nosaltres, les feministes, quan ens deixem portar? I amb això el que vull dir és que el feminisme té un espectre tan ampli com feministes hi ha al món.

"Evidentment, gran part de tot això era irònic, però demostra que la paraula "feminista" està sobrecarregada de connotacions, connotacions negatives.
Odies els homes, odies els sostenidors, odies la cultura africana, creus que les dones haurien de manar sempre, no portes maquillatge, no et depiles, sempre estàs empipada, no tens sentit de l'humor i no et poses desodorant."

Un altre dels fragments que més m'ha ressonat és quan parla dels homes que deixen anar frases com "que fa uns anys la cosa estava molt pitjor, però que ara tot va bé". Sí? Segur? Això mateix podríem dir de moltíssimes altres coses. Òbviament estem millor que fa uns anys, només ens cal parlar amb les nostres àvies, però no m'atreviria a dir que "ara tot va bé". 

Com deia, encara queda camí per recórrer i, com diu Chimamanda Ngzoi Adichie, "tots nosaltres, dones i homes, ho hem de fer millor".
"La cultura no fa la gent. La gent fa la cultura. Si és cert que no forma part de la nostra cultura el fet que les dones siguin éssers humans de ple dret, aleshores podem i hem de canviar la nostra cultura."

Coneixem una mica més l'autora?
Chimamanda Ngozi Adichie (Nigèria, 1977) és una escriptora feminista nigeriana. És la cinquena de sis germans i als 19 anys se'n va anar als Estats Units amb una beca per estudiar. Ja es va quedar allà diversos anys per cursar diversos estudis. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaca Americanah (2013) o La flor púrpura (2003). Tothom hauria de ser feminista és el seu primer assaig.


Txell.Cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!