Expectatives - Anna Hope

Títol: Expectatives

Autora: Anna Hope

Llengua original: anglès

Traductora: Esther Roig

Editorial: Univers

Any: 2019 (original); 2020 (Edició en català)

"No hi ha un futur per témer, ni un passat per lamentar, només això, una sèrie de moments, lligats com globus il·luminats en una corda."

Vaig arribar a aquest llibre a través de les ressenyes que en vaig llegir i la veritat és que la lectura ha valgut la pena. 

Expectatives d'Anna Hope ens explica la història de  l'amistat entre tres noies, la Hanna, la Cate i la Lissa, i de com va evolucionant aquesta amistat, però també la vida individual de cadascuna d'elles.

Es coneixen quan són joves i gaudeixen dels anys d'universitat plegades. Són inseparables, comparteixen pis i tenen el cap ple de somnis i desitjos. Tanmateix, la vida no sempre és com ens l'imaginem quan tenim 20 anys i amb el pas dels anys i l'arribada als 30 ens ve tota la pressió social que sovint s'associa a aquesta edat, com si als 30 ja passéssim a ser oficialment adulta de veritat. D'això ens parla Hope en aquesta novel·la, i ho fa amb salts entre el passat i el present, on ens va mostrant com van evolucionant les protagonistes i els seus lligams.

La Hanna, la Cate i la Lissa són força diferents de caràcter i tampoc busquen el mateix, però les tres tenen en comú que arribades als trenta-pocs, no viuen la vida que s'havien imaginat pel que fa a les relacions, la maternitat, la feina... La seva amistat tampoc és la que era fa uns anys i viuen en la comparació constant amb els altres. Hope probablement l'encerta apostant per tres personatges tan diferents, ja que és fàcil trobar-t'hi reflectida en algun aspecte d'alguna d'elles.

Per posar-hi un apunt negatiu, les protagonistes representen alguns clixés i algunes de les escenes em semblen massa novel·lesques i poc versemblants, però per això és ficció, no? 😊

"Els dies següents se sent com si patinés, com si la felicitat fos una dansa de la qual hagués oblidat els passos. Compta les respiracions. Compta les coses bones de la seva vida, intenta racionalitzar-ho. Quina importància té el que facin les seves amigues? Per què la seva felicitat ha de dependre de la dels altres? Però és així. D'alguna manera és així, no pot evitar fer inventari de la seva vida; la falta, amb trenta-tres anys, de cap dels marcadors que constitueixen l'edat adulta de debò."

Personalment no sé si tothom connectaria igual amb aquesta lectura. Jo, dona i a la vora dels 30, m'he sentit a prop d'aquestes tres protagonistes i he gaudit d'aquesta novel·la.

Expectatives ens parla, al cap i a la fi, de les expectatives que ens fem (valgui la redundància) i de la importància que té gestionar-les bé, d'acceptar la realitat sense caure en el conformisme, de tirar endavant i d'entendre que les amistats, igual que la vida, tenen alts i baixos. I ho fa posant el focus en tres dones.

Suposo que no li passa a tothom, però n'hi ha que som expertes a pensar i donar voltes excessivament a les nostres preocupacions i a tot en general. Crec que hi ha un moment a la vida que prenem consciència de la responsabilitat que tenim de la pròpia felicitat, quan acceptem i deixem anar, i aquell moment és màgic perquè entomem les regnes de la nostra vida i la comencem a gaudir de veritat.

Coneixem una mica més l'autora?

Anna Hope (Manchester, 1974) va estudiar a Oxford i a la Royal Academy of Dramatic Art. És autora de tres novel·les: The Ballroom (2016), Wake (2014) i Expectatives (2019). 

Txell.Cat