El blues de Beale Street - James Baldwin

Títol: El blues de Beale Street

Autor: James Baldwin

Llengua original: anglès

Traductor: Oriol Ampuero

Editorial: Edicions de 1984

Any: 1974 (original), 2019 en català

"La mateixa passió que va salvar en Fonny li va ocasionar disgustos i el va portar a la presó. Perquè, mireu: havia trobat el centre, el seu propi centre, dintre seu; i això es notava. No era el negre de ningú. I en aquest puto país lliure, això és un crim. Estàs obligat a ser el negre d'algú, i si no l'ets, ets un mal negre."

Un any més em sumo a la incitativa del #BlackHistoryJuly, que ens convida a llegir només autors negres durant el mes de juliol i a donar-los visibilitat compartint les nostres lectures a les xarxes socials. Aquest és el tercer juliol que hi participo 😊.

El blues de Beale Street de James Baldwin és la primera novel·la del mes.

Aquesta és la història de la Tish i en Fonny, una parella molt jove d'afroamericans que viuen al barri de Harlem de Nova York als anys 70. La Tish té 19 anys i en Fonny 22, es coneixen des de petits i s'estimen profundament. Volen casar-se i fan plans per anar a viure junts, quan en Fonny és arrestat injustament, acusat de violar una jove porto-riquenya. En Fonny ja és a la presó a l'espera de judici quan s'assabenten que la Tish està embarassada.

En una societat marcada pel racisme i les desigualtats de classe, en Fonny i la Tish han evitat caure en la prostitució, les drogues o la criminalitat perquè es tenen l'un a l'altre, somien a construir un futur plegats i a tirar endavant, per més que l'entorn no els ho posi fàcil.

Aquest és el punt de partida d'aquesta novel·la, en què veurem com les famílies de la Tish i en Fonny (bàsicament de la Tish) fan mans i mànigues per treure el jove de la presó i demostrar la seva innocència, malgrat que ho tenen tot en contra.

Tot i que no és el tema central de la novel·la, Baldwin a través de les dues famílies també aborda el racisme entre negres, ja que la mare i les germanes d'en Fonny (Hunt, de cognom) no tenen la pell tan fosca com ell o com la Tish i la seva família (Rivers), i en comptes de fer-se costat sembla que siguin enemics. Aprofito per recomanar-vos La meitat evanescent de Brit Bennett si encara no l'heu llegit; aborda aquesta qüestió i em va semblar molt interessant!

Tornant a El blues de Beale Street, aquestes diferències, sumades al fanatisme religiós de la mare d'en Fonny, allunyen les dues famílies. Els Rivers encarnen l'esperit de lluita contra el racisme, la corrupció policial i les injustícies, mentre que les Hunt accepten l'status quo i es refugien en la religió, encara que això impliqui trencar amb alguns membres de la família. En Frank, el pare d'en Fonny, és l'únic de la família que lluita amb els Rivers per alliberar el seu fill.

La història ens la narra la Tish a través del fil del present en què intenten treure en Fonny de la presó i de flaixbacs per explicar-nos com es van conèixer i com va començar la seva relació amb en Fonny, per anar donant forma a l'amor que es professen. Aquí he de dir que a vegades hi ha tant d'amor a l'atmosfera que embafa una mica.

L'estil de narració m'ha recordat a Matar un rossinyol de Harper Lee per la innocència que traspua la narradora, però també a Creix un arbre a Brooklyn de Betty Smith, que també té lloc a la ciutat de Nova York i on trobem uns personatges que tampoc pertanyen a l'alta societat, precisament. Tot i la innocència de la narradora, Baldwin també incorpora uns diàlegs sense filtre i amb alguns moments molt graciosos.

"De vegades, quan en Daniel parlava, plorava -i en Fonny o jo el consolàvem. En Daniel ho treia, ho expulsava, s'ho arrencada de dins com si fos metall esquinçat i retorçat que la seva carn arrossegava - s'ho extirpava com algú que vol guarir-se."

El blues de Beale Street és una història d'amor romàntic i d'esperança, però malgrat això és d'aquelles novel·les que són incòmodes perquè ens provoquen com a lectors i ens desperten impotència, veiem les injustícies a què s'han d'enfrontar els personatges pel seu to de pell i la seva classe social, i l'angoixa amb què han de viure.

A mi també m'ha resultat incòmode el masclisme inherent i tan descarat que hi ha en personatges femenins i masculins i que va apareixent al llarg de la novel·la. Si contextualitzem l'obra, que va ser escrita els anys 70, els comportaments i diàlegs encaixen perfectament en la societat del moment, però jo mentre llegia he arrufat el nas i confesso que en Fonny m'ha caigut una mica pitjor a mesura que anava tenint aquests comportaments i frases de mascle alfa 😅.

En qualsevol cas, que això no us faci deixar de llegir aquesta novel·la breu. Us indignareu i sentireu impotència pel que els passa a aquesta jove parella, però alhora tornareu a creure en la força de l'amor que pot amb tot (si és que hi heu deixat de creure...).

"No sé per què la gent abaixa els ulls quan parla pel telèfon; el cas és que tothom ho fa. T'has de recordar contínuament que has de mirar la persona amb qui parles. Ara no me n'oblido mai, perquè en Fonny és a la presó i m'encanten els seus ulls, i cada vegada que el veig em fa por que sigui l'última. Per això despenjo el telèfon tan bon punt arribo i alço els ulls per mirar-lo. [...] No li desitjo a ningú haver de mirar algú que estimes a través d'un vidre."

Coneixem una mica més l'autor? James Baldwin (1924 - 1987) va començar a escriure durant els últims anys de les lleis de segregació racial als Estats Units. La seva obra aborda les implicacions psicològiques del racisme i el sentiment d'identitat. La seva primera novel·la, Go tell it on the mountain (1953), va rebre una molt bona acollida de la crítica i alguns dels seus assaigs van convertir-se en best-sellers, fet que el va convertit en una figura influent en els moviments a favor dels drets civils de les minories. Baldwin va passar la major part de la seva vida a França, on es va traslladar per escapar del racisme i l'homofòbia dels Estats Units.

Txell.Cat