Ehrengard - Isak Dinesen

Títol: Ehrengard

Autora: Isak Dinesen

Llengua original: danès

Traductora: Maria Rossich

Editorial: Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers

Any: 1963 original, 2021 traducció al català

"Intenta compartir un secret amb ell. Una cosa que en tot el món només sapigueu vosaltres. Aleshores sentiràs que ell és tu i que tu ets ell."

Ehrengard és una història de prínceps i princeses, de castells i boscos frondosos, de malvats i de secrets. 

Her Cazotte és un pintor de gran renom que, a banda de ser famós a totes les corts europees per la seva obra, també ho és per ser un gran seductor. És per això que la gran duquessa de Babenhausen, preocupada pel seu fill, el príncep Lothar, decideix demanar ajuda a l'artista.

Aquesta trama es va creuant amb els intents del pintor per encisar la jove Ehrengard, una noia molt bella i especial. Malauradament, en alguns moments m'ha semblat que les dues trames no sempre estaven del tot lligades.

De fet, em sorprèn la tria del títol per part de l'autora, ja que si hi ha un personatge que  té un paper més protagonista i és el nexe d'unió entre tots els personatges i les dues trames, aquest és Her Cazotte.

Ehrengard està narrada com si fos un conte de fantasia d'aquells que escoltàvem embadalits de petits i, sense que hi hagi elements fantàstics, la narració desprèn una aura de màgia. Això em va agradar especialment al principi 😊.

Dinesen la va estructurar en tres parts, a l'estil més clàssic: un preludi deliciós que ens ubica a la història i ens presenta els personatges, una pastorel·la que es fa un pèl llarga, i una tercera part més àgil i on es concentra la majoria de l'acció.

Tot i que al principi em va agradar força la proposta narrativa de Dinesen, la segona part se'm va fer una mica pesada i, de tant en tant, desconnectava de la lectura. A banda de la narració del narrador, s'hi intercalen fragments de cartes que sovint inclouen reflexions i dissertacions de Her Cazotte sobre l'art, la bellesa i la seducció, i crec que ens allunyen de la trama perquè són massa teòriques. La tercera part, com ja comentava, és més breu, però també més trepidant. El final m'ha sorprès gratament, així que tot i ser un llibre de poc més de 100 pàgines la meva connexió amb Ehrengard ha fet una bona onada al llarg de la lectura 😄.

Ehrengard és un llibre simpàtic que m'ha despertat la nostàlgia de les històries de la meva infantesa. Dinesen amb una prosa prou senzilla i amb tocs orals (excepte quan simula les cartes de Her Cazotte) ens transporta a un paisatge de l'antiga Alemanya, en plena natura, amb castells exuberants i corts pomposes. 

De totes maneres, encara que el principi i el final m'han agradat, en global no m'ha semblat brillant i la segona part m'ha fet bola. 

"I és que els secrets tenen una qualitat singular: fan olor de secret. Potser estàs lluny de descobrir l'autèntica naturalesa del secret, o fins i tot és possible que, si te l'expliquessin, t'ho prenguessis amb escepticisme i incredulitat, però no tindràs cap dubte que el secret existeix."

Coneixem una mica més l'autora?

Isak Dinesen (Dinamarca, 1885 - 1962) és el pseudònim de l'escriptora Karen Blixen. De família aristocràtica, es va casar amb un cosí llunyà i se'n va anar a viure a Kènia. Allà va regentar una plantació de cafè i, malgrat que el seu marit la va abandonar i ella es va arruïnar, l'experiència a l'Àfrica li va deixar molt bon record. De tornada a Dinamarca va escriure Lluny a l'Àfrica (1937), la seva obra més famosa i que va ser portada a la gran pantalla el 1985. 

Txell.Cat