"«Els pensaments són lliures», deien, però haurien d'haver sabut que en aquell estat ni tan sols els pensaments eren lliures.Per això es refugiaven cada cop més en la felicitat del seu amor. Eren com dos amants que, enmig d'un temporal, entre les onades, enmig de cases ensorrant-se i bestiar que s'ofegava, s'aferraven l'un a l'altre i pensaven que, mentre estiguessin junts i s'estimessin, podrien salvar-se de la ruïna general. Encara no havien entès que, en aquella Alemanya en guerra, ja no existia la vida privada. Per molt que un intentés tancar-se en si mateix, no podia evitar ser alemany i, com a tal, compartir el destí col·lectiu de tots els alemanys, com també la destrucció provocada per les bombes cada cop més nombroses que queien indiscriminadament damunt dels culpables i els innocents."
Fa un temps vaig
iniciar una mena de tradició pròpia i, en la mesura del possible i sense
forçar-me, m'agrada endur-me alguna lectura ambientada al lloc on viatjo. La
setmana passada vam ser a Berlín i em vaig endur aquesta novel·la de Hans
Fallada.
Aquesta novel·la
coral, basada en fets reals, narra què feien els alemanys que no feien costat
al règim hitlerià durant aquells anys. Els protagonistes principals són Otto i
Anna Quangel, un matrimoni vell que, després de perdre el fill al front, decideixen
actuar contra les monstruositats del règim nazi i ho fan a través de postals
amb missatges dissidents que van deixant per tota la ciutat de Berlín. La novel·la
també ens parla de la veïna jueva del matrimoni, dels policies de la Gestapo i
les SS que s’encarreguen del cas, dels obrers i els treballadors, dels joves i
nens... Tot un ventall de personatges que transporten al lector al Berlín de
1940, al terror, la desconfiança i el recel envers els conciutadans, veïns i
companys de feina. Fallada va escriure una història de la gent corrent d’Alemanya
en plena Segona Guerra Mundial, de què passava a la ciutat mentre els soldats lluitaven
al front.
Fallada no amaga
les atrocitats i la barbàrie en paraules boniques, sinó que és clar i punyent,
especialment en les escenes on hi ha violència. No l’amaga i te la descriu de
tal manera que se’t fa un nus a l’estómac.
Sol a Berlín no és només una novel·la
més sobre la Segona Guerra Mundial; és una història sobre les conviccions, la
justícia i la decència; una història per recordar que, malgrat tot, fins i tot
en els pitjors escenaris, hi ha bondat.
"No vivim per a nosaltres, sinó per als altres. I allò en què ens convertim no només ens beneficia a nosaltres, sinó també als altres."
Als apèndixs també hi ha fotos del matrimoni, d’algunes postals i de fragments de l’original de la novel·la. Aprofitant que érem a Berlín ens vam acostar al Carrer Amsterdam número 10, on va viure el matrimoni Hampel: un matrimoni que va voler desafiar el règim des de la seva humil i desigual posició. Malauradament hi ha una tanca i no ens hi vam acostar per fer una bona foto...
Amb aquesta lectura supero una premissa més del repte de lectures #MataróDeLlibres que proposen les Biblioteques de Mataró. En aquest cas, el repte 9, que ens convida a llegir històries prohibides, que hagin estat censurades en algun moment.
"Enno tremolava sota la mirada d'aquells ulls despietats i maliciosos. Sabia que aquells ulls li farien dir qualsevol cosa, que ho xerraria tot de seguida, i que llavors estaria perdut per sempre, d'una manera o una altra..."
Saps Txell?
ResponEliminaVaig llegir aquest llibre fa uns quants anys per recomanació d'un amic, el Lluís.
Em va colpir molt com aquest matrimoni gran decideix desafiar el règim nazi mitjançant una arma tan senzilla, repartir unes postals amb missatges "subversius", i com el
desencís, la pena i la sensació d'injustícia pot portar algú a prendre una decisió com aquesta, essent plenament conscient del risc que comporta.
Vaig patir pensant que els acabarien enxampant i en el que els passaria de ser així.
I saber que darrera hi havia una història real encara em va impressionar més.
Sens dubte es tracta d'una obra molt recomanable.
Crec recordar que el Lluís també em va parlar d'un altre llibre seu, "Llop entre llops", que no vaig arribar a llegir.
Qui sap, potser m'animo a llegir-lo un dia d'aquests...
Un petonet,
Mama
Ostres, doncs no sabia que l'havies llegit.
EliminaLa veritat és que impressiona i el fet de llegir-lo mentre era a Berlín, llegir alguns capítols d'Alexanderplatz mentre la tenia davant encara m'ha fet viure més la novel·la.
L'edició en català a més ofereix aquest article que comento al blog i que va ser la base de la novel·la i, ostres, és que tot i que hi ha ficció, l'essència és ben real. Fa posar els pèls de punta.
No coneixia aquest llibre que comentes "Llop entre llops", però si el llegeixes ja em diràs si val la pena. Sí que he sentit a parlar de "I ara què, homenet?"
Una abraçada mama!