Que et plori el Tigris - Émilienne Malfatto

Títol: Que et plori el Tigris
Autora: Émilienne Malfatto
Llengua original: francès
Traductora: Mia Tarradas
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2020 original, 2022 traducció al català

"Les noies han de tenir mal, és la prova que el seu marit és un home de veritat. [...] 

El llençol era tancat de sang. Una flor marronosa, quasi negra. L'honor estava salvat."

Que et plori el Tigris d’Emilienne Malfatto és una novel·la molt breu, que no arriba a les 100 pàgines, i tanmateix tinc tantes coses a dir que potser podria escriure una ressenya més extensa que la pròpia novel·la!

La protagonista d’aquesta novel·la és una jove sense nom que espera la seva mort a mans d’un membre de la seva família, el germà gran, després d’haver-se quedat embarassada sense estar casada.

"Porto la mort a dins. Ha vingut amb la vida."

"L'honor és més important que la vida. Al nostre país, val més una noia morta que una noia mare."

"En aquesta família, una filla deshonrada és una taca que només la sang pot netejar. Llançaran palades de sorra damunt del seu cos i del seu record, l'oblidaran al vent del desert i a les pluges del mes de desembre, fins que tots plegats puguem fer veure que no ha existit mai."

Des del primer moment el lector sap que aquella història no acabarà bé, no pot acabar bé, perquè el pes de la tradició és massa gran i el destí ja està escrit. I ho sap el lector, la protagonista i la resta de membres de la família, que també tenen veu en aquesta novel·la i tampoc no fan/poden fer res per evitar-ho. Tots esperen en silenci, amb els seus pensaments, el moment final.

Malfatto va fent saltar la veu del narrador a tota la família, començant per la jove condemnada, passant pels germans i germanes, la cunyada, la mare... Totes les veus estan molt ben construïdes i cadascuna va sumant una perspectiva diferent al drama.

La cunyada...

"Sóc la que viurà perquè he acceptat de viure a la mida de la societat."

L’amant...

"El meu plaer ha estat el seu càstig. En aquest país de sorra i escorpins, les dones paguen pels homes."

La mare...

"He inculcat conscienciosament a les meves filles les normes que a mi em van imposar. He construït al seu voltant la mateixa presó per a elles i per a mi. He justificat el meu món reconduint-lo."

D’entre totes les veus, però, n’hi ha una de molt especial: la veu del riu Tigris. Aquesta és la veu ancestral que, com si fos un cor d’una tragèdia clàssica, observa impassible la barbàrie, les guerres i el dolor dels humans. El riu que és allà des de fa molt de temps i que ja ha vist morir moltíssima gent.

"Quan es compta en mil·lennis, com faig jo, poques coses tenen importància."

 

A vegades amb novel·les breus tinc la sensació que em falta alguna cosa, alguna pàgina, però aquesta és rodona. És el lament per la condemna a mort i no li falta res. Però és que encara és més. M’ha fascinat que en menys de 100 pàgines Malfatto, a banda de l’espera de la protagonista, també ens narri els estralls de les guerres que han sacsejat l'Iraq i també ens presenti l’epopeia de Guilgameix (he llegit amb llapis i fent anotacions i he gaudit de valent!).

L'Iraq és un dels països més castigats per la guerra i Malfatto ho posa en boca del Tigris.

"Naixem amb sang, ens fem dones amb sang, parim amb sang. I d'aquí poc, més sang. Com si la terra no en tingués mai prou de beure la sang de les dones. Com si la terra de l'Iraq encara estigués assedegada de mort, de sang, d'innocència. Babilònia encara no ha begut prou sang."

"Som un país de mutilats, d'ensangonats, un país d'ombres i de fantasmes."

"Matem, ens maten. Som un país de víctimes i d'assassins."

"La guerra no és noble ni grandiosa ni valents, la guerra son homes espantats panxa a terra sobre el fang i la merda pregant a Déu que no es morin."

"Els morts de la guerra no compten, no tenen nom, no tenen cara. Els seus morts són els nostres vius. Les nostres victòries. He après això a la guerra, i un munt de coses més. [...] Ens diem germans però la nostra solitud no havia estat tan gran. Que es morin tots si jo he de sobreviure."

Li he trobat un gran potencial per ser obra de teatre, amb totes aquestes veus que es van intercalant, així que dramaturgues i dramaturgs de Catalunya, aquí teniu terreny per explorar!

Malfatto ha escrit un d’aquells llibres que subratllaries sencers. La prosa és poètica i molt bonica, amb frases incisives i tallants.

Que et plori el Tigris és breu, però colpidora com un cop de puny a l’estómac. Tan intens i tan bonic que fa mal. És d’aquelles lectures que se t’instal·len a la gola i no et deixen empassar, fins i tot després de llegir-ne l’última frase. Així doncs, aquesta és una lectura que, tot i la duresa, recomano moltíssim. Ja us dic, menys de 100 pàgines per deixar-vos remoure amb una denúncia i una crítica a la guerra i a la realitat a què moltes dones encara s'enfronten avui dia. 

Amb aquesta lectura supero un repte més dels que proposen les Biblioteques de Mataró a #MataróDeLlibres2022; el repte 6, que es titula Territoris literaris, i que ens convida a escollir una obra que porti el nom d'un lloc al títol.

Coneixem una mica més l'autora?
Émilienne Malfatto (1989) és una autora, fotoperiodista i fotògrafa documental francesa. Des de 2015 és corresponsal independent a l'Orient Mitjà, sobretot a l'Iraq, per a diversos diaris internacionals. És autora del llibre de no ficció Les serpents viendront sur toi (2021). La seva primera novel·la, Que et plori el Tigris, ha guanyat el Prmei Goncourt a la primera novel·la 2021.

Txell.Cat