Una mujer - Annie Ernaux

Títol: Una mujer
Autora: Annie Ernaux
Llengua original: francès
Traductora: Lydia Vázquez
Editorial: Cabaret Voltaire
Any: 1987 original, 2020 traducció al castellà

"Me parece que ahora escribo sobre mi madre para, a mi vez, traerla al mundo."

Vaig agafar Una mujer d’Annie Ernaux en préstec a la biblioteca per complir l’última premissa que em feia falta per acabar el repte de lectura #MataróDeLlibres que proposen les Biblioteques de Mataró. En aquest cas, el repte 12, que es titula "Vides escrites", i que ens convida a introduir-nos a la vida d’una persona real. El vaig agafar sense expectatives, sense tenir-ne referències i quina sorpresa més agradable.

Una mujer és un llibre breu, que no es pot considerar novel·la, en què l’autora repassa la vida de la seva mare després de la seva mort. Al llarg de poc més de 100 pàgines, Ernaux construeix i narra la infància, joventut i maduresa de la seva mare, fins a l’arribada de l’Alzheimer que, a poc a poc, la va anar fent desaparèixer tal com la coneixia.

Ernaux parla de com era la seva mare a partir de fotografies i records, de com era la seva relació amb ella i com va anar canviant a mesura que l’autora es feia gran. El retrat que en fa no és bucòlic ni idealitzat, sinó que la descriu amb les seves virtuts i defectes, la fa humana.

"Intento no considerar la violencia, los desbordamientos de ternura, los reproches de mi madre como simples rasgos de su personalidad, sino situarlos también en su historia y su condición social. [...] Pero siento que algo en mí resiste, querría conservar de mi madre imágenes puramente afectivas, calor o lágrimas, sin darles un sentido."

La prosa d’Ernaux és senzilla; la sensació que he tingut mentre el llegia era que una amiga, mentre preníem un cafè amb llet ben calent, em parlava de la seva mare per recordar-la i acomiadar-se’n, per acceptar-ne la pèrdua i començar a passar el dol. M’ha emocionat i m’ha fiblat el cor imaginar-me el dolor i el buit que deuen deixar les mares i els pares quan se’n van.

"Ya no volveré a oír su voz. Es ella, con sus palabras, sus manos, sus gestos, su manera de reír y de caminar, la que unía a la mujer que sou con la niña que fui. Perdí el último nexo con el mundo del que salí."

Una mujer m’ha sorprès i emocionat molt. És un llibre sobri, sense floritures, però carregat de veritat, és la vida d’una dona narrada des de l’amor. És d’aquells llibres que de tan breus com són, et sorprenen per la força que tenen.

"Para todos, era mejor que se hubiera muerto. Es una frase, una certeza, que no entiendo."

Coneixem una mica més l’autora?

Annie Ernaux (Lillebone, 1940) és una escriptora i professora francesa. La seva obra és essencialment autobiogràfica i amb un fort contingut sociològic. Ha estat guardonada amb diversos premis, entre els quals destaca el Premi Nobel de Literatura (2022).

Txell.Cat