Autora: Virgina Woolf
Llengua original: anglès
Traductora: Dolors Udina
Editorial: La Magrana
Any: 1925, traducció al català del 2013
Vaig fer un primer intent de llegir La senyora Dalloway fa un parell d'estius, però aleshores l'escriptura de Woolf em va superar. No aconseguia seguir el fil, desconnectava constantment durant la lectura i no entenia absolutament res del que es narrava. Quan vaig veure que se'n feia una lectura conjunta (i que la feia el mateix grup amb què vaig llegir Anna Karènina), vaig decidir apuntar-m’hi, a veure si aquesta vegada era la bona. I així ha sigut.
La senyora Dalloway està escrita amb un estil peculiar, que imita el corrent del pensament humà, que no s'atura mai, va saltant d'idea a idea, a vegades de manera imprevista i inconnexa. A més, Woolf no explora només els pensaments d'un únic personatge, sinó que la narració va passant per les ments de diversos personatges. Tot plegat la converteix en una lectura exigent, ja que requereix d'un grau de concentració més alt que d'altres llibres.
"Res no importava. Estaven asseguts a terra i parlaven -la Clarissa i el. Tots dos entraven i sortien del pensament de l'altre sense cap esforç."
Aquesta vegada sí que he aconseguit entrar en la història i deixar-me portar, però tampoc no negaré que en alguns moments he anat connectant i desconnectant, talment com passa a vegades quan pensem en alguna cosa, que de sobte la ment se'n va i te n'adones quan ets a anys llum de la idea original. En qualsevol cas, crec que Woolf aconsegueix reflectir aquest “deixar-se anar” del pensament i que el lector s'hi pugui submergir.
La història ens transporta a Londres, un dia de juny del període entre guerres (quan poc s'imaginaven que hi hauria una Segona Guerra Mundial). Allà coneixem la Clarissa Dalloway, una dona de classe alta que viu aferrada a les convencions socials i que està atrafegada amb l'organització d'una festa a casa seva aquella mateixa tarda. A partir de la protagonista anem coneixent altres personatges (i en alguns casos arribem a llegir-ne també els pensaments) que estan interrelacionats: en Richard Dalloway (marit de la Clarissa) i l’Elisabeth (la filla), la senyora Kilman, o els amics de joventut Peter Walsh i Sally Seton.
Hi ha una segona línia narrativa que també va connectant en alguns moments amb la resta de personatges que formen una xarxa al voltant de Clarissa Dalloway, que són en Septimus Warren Smith i la seva dona Lucrezia. Septimus és veterà de la Gran Guerra i n'arrossega unes seqüeles que la gent del seu voltant no acaba d'entendre (convé tenir present que la Primera Guerra Mundial va canviar el paradigma de les guerres que hi havia hagut fins aleshores).
"...devia ser culpa del món, doncs, que no pogués sentir res."
Woolf va escriure una obra molt atrevida per la seva època no només per com s'explica la història, sinó també pels temes que aborda. A La senyora Dalloway hi trobem un feminisme incipient, malalties mentals i una crítica a la manera d'abordar-les, llibertat sexual i bisexualitat. I de manera general la dicotomia entre seguir les convencions i les pressions socials o deixar-se anar i ser un mateix, entre el fracàs i l'èxit, seguir el que ens diu el cor o el cervell.
El pas del temps també és molt present en tota la novel·la, representat pels sons del Big Ben.
"Hauria preferit ser una d'aquelles persones, com en Richard, que feien les coses perquè les havien de fer, mentre que ella, pensava esperant per travessar, la meitat del temps no feia les coses senzillament perquè les havia de fer sinó perquè la gent pensés això o allò altre."
No vull deixar de parlar de la traducció de Dolors Udina, que és una meravella i de ben segur que no va ser un exercici fàcil. Si llegint-lo sovint perds el fil i has d'anar enrere, em puc imaginar que traduir-lo tenint la sensació que et vas perdent devia ser complicat, però alhora, un cop acabada la feina, molt gratificant. L'edició actual es tanca amb un comentari molt interessant de la pròpia traductora sobre el procés de traducció d'aquesta obra.
La senyora Dalloway, en definitiva, m'ha semblat una lectura exigent però interessant i llegir-la conjuntament m’ha ajudat especialment a recuperar alguns detalls que m'havia perdut. No crec que la rellegeixi a curt termini, però estic bastant convençuda que és d'aquells llibres que guanyen a cada relectura.
De moment he fet les paus amb La senyora Dalloway i això em fan venir ganes de seguir descobrint l'obra de Woolf 😊.
"De cop i volta va aclucar els ulls, va alçar la mà fent un esforç i va llençar la feixuga punta del cigar. Un gran raspall suau li va escombrar l'esperit, va escombrar les branques que es movien, les veus de criatures, l'arrossegament de peus, la gent que passava i el trànsit que brunzia, que creixia i s'apagava. Es va anar enfonsant cada cop més en el plomatge i plomissol del son, s'hi va enfonsar i va quedar engolit."
Altres llibres de la mateixa autora:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!