dissabte, 20 de setembre del 2025

Les lluminoses - Lauren Beukes


Títol:
Les lluminoses 
Autora: Lauren Beukes
Llengua original: anglès
Traducció: Lluís Delgado
Editorial: Mai Més
Any: 2013 original, 2021 en català

"El verí compartit es torna la meitat de tòxic. O potser simplement enverina tothom igual."


Aquesta vegada, pel club de lectura amb les amigues, vam decidir canviar de gènere i ens vam atrevir amb Les lluminoses, de Lauren Beukes, que és una barreja de ciència ficció i thriller policíac. 


Les lluminoses són dones que, d'alguna manera, brillen des que són petites i capten, així, l'atenció d'en Harper Curtis, un assassí despietat que se sent atret per la resplendor de les seves víctimes i s'hi acarnissa. A banda de ser un assassí, en Harper té un altre secret: una casa molt especial que li permet viatjar en el temps. En obrir i tancar una porta es trasllada al Chicago dels anys 30 o al de finals dels 80. Les busca de nenes, les va visitant, els porta obsequis i, finalment, les busca a l'any que convingui per assassinar-les. 

La Kirby és la primera de les víctimes que no acaba morint, i que, una vegada recuperada, es dedicarà a investigar i buscar el seu agressor fins al les últimes conseqüències. 


La novel·la s'estructura en capítols força breus que es titulen amb el nom del protagonista i l'any. Tot i així, al principi la quantitat de noms i els salts temporals, si no es llegeix amb paper i boli, poden confondre una mica. Per contra, aquests salts temporals ens permeten conèixer Chicago i veure com va canviant al llarg dels anys. 


Em van aconsellar que em fixés especialment en els objectes que apareixen al voltant de les víctimes i m'ha agradat poder-los anar seguint. Quina feinada, Lauren! 


Tot i que en faig una bona valoració i m'ha agradat veure com tot lligava al final, durant la lectura m'he anat desconnectant i reenganxant i, fins pràcticament al final, no m'hi he sentit atrapada. M'interessava el que llegia, però no connectava amb cap personatge i no acabava de fer encaixar les peces del trencaclosques. El final m'ha semblat rodó i per mi resol tot allò que necessitava perquè Les lluminoses sigui una novel·la sòlida. 


És innegable que Beukes ha teixit una història complexa, ben documentada, plena de detalls, amb la violència contra les dones al llarg dels anys al centre de la novel·la i on al final tot encaixa, i l'ha transformat en una novel·la accessible i distreta.


Txell.Cat

dijous, 4 de setembre del 2025

Número dos - David Foenkinos


Títol:
Número dos
Autor: David Foenkinos
Llengua original: francès
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Edicions 62
Any: 2022 original, 2022 en català

"Conèixer algú és permetre’s tornar a existir sense passat. Ens narrem com volem, podem saltar pàgines i fins i tot començar pel final."


Aquest estiu hem revisionat totes les pel·lícules de Harry Potter i l'especial sobre el retrobament que van estrenar el gener del 2022, així que em va semblar una bona idea tancar-ho amb aquesta lectura que feia uns anys que corria per casa. 


La idea era bona, però el resultat no m'ha convençut. 

Una novel·la sobre la vida d'en Martin Hill, qui hauria pogut ser Harry Potter a les pel·lícules però que finalment no ho va ser, sobre com s'havia sobreposat a aquella decepció i com havien estat aquests darrers 20 anys. M'interessava la idea de tractar el fracàs del qui ha tocat amb la punta dels dits l'èxit.

La primera sorpresa, i n’entomo tot el mea culpa, va ser que realment no existia cap Martin Hill (això ho vam saber per Harry Potter reunion) i que la novel·la era 100% ficció. 

El problema gros, però, és que la història és totalment inversemblant i superficial.

El punt de partida és la coneixença dels pares del protagonista, el naixement i la infància fins al càsting. A partir d'aquell moment la novel·la es va embolicant i en Martin acumula trauma rere trauma, drama rere drama i no aixeca cap. L'obsessió per l'univers de J. K. Rowling condiciona la seva vida, cada vegada més enquadrada. Els anys van passant però en Martin, que ja és molt madur quan és un nen, no evoluciona.


Sense fer espòilers, el final m'ha semblat el més encertat i l'únic possible si no volia escriure un altre Tan poca vida, permeteu-me l'exageració. Tanmateix, crec que agafa un to moral i d'aprenentatge final que tampoc no m'ha acabat de convèncer. 

Potser hi hauria entrat millor si de bones a primeres l'hagués agafat pensant que era un fals documental. 


Si sou fans de Harry Potter podeu llegir-lo com a divertimento. És un llibre de lectura senzilla, però tampoc en destaca l'estil d'escriptura i en la nostra edició hi havia algunes errades que han estat el colofó de l'experiència 😅. 


"La felicitat no es preocupa de la condició obrera. La felicitat és sempre una mica burgesa."


Txell.Cat