Títol: Autumn
Autora: Ali Smith
Llengua original: anglès
Editorial: Penguin Books
Any: 2017
"We have to hope, Daniel was saying, that the people who love us and who know us a little bit will in the end have seen us truly. In the end, not much else matters."
El meu primer intent amb Ali Smith fa uns anys va ser totalment fallit; no vaig entrar en la història ni vaig encaixar amb l'estil d'escriptura i el vaig apartar (L'accidental encara m'espera al prestatge de casa). L'inici d’Autumn (que trobareu en català com a Tardor publicat per Raig Verd amb traducció de Dolors Udina) també va ser un “no estic entenent absolutament res”, però vaig seguir el consell de la Gina, que m'ha deixat el llibre, i vaig continuar llegint. Sort que ho vaig fer ☺️!
Aquest és el primer volum del quartet estacional, que m'he proposat llegir en ordre de publicació i coincidint amb l'estació que dóna títol al llibre.
Autumn és un llibre estrany, tinc la sensació que no l'he entès tot i que se me n'han escapat coses, però alhora m'ha agradat força, l'he trobat bonic i m'hi he trobat molt a gust (jo sempre he sigut molt de tardor 🌰🍂🍄).
La novel·la comença amb un capítol oníric què representa un somni del vell Daniel Gluck, qui té més de cent anys, que es debat entre la vida i la mort. Un capítol molt estrany i que convé superar per endinsar-se en la resta de la història. Al llarg de la novel·la hi ha un parell de capítols més que enceten cada part i que freguen el surrealisme.
Superats aquests capítols coneixem la relació d'en Daniel i l'Elisabeth, des que es coneixen quan ella és una nena, són veïns i ella ha de fer una redacció sobre els seus veïns, fins a l'actualitat, en què ella el vetlla en una residència mentre dorm. M'ha agradat molt la relació que tenen, que és molt bonica i tendra. Malgrat la diferència d'edat, estableixen un vincle d'amistat que pocs entenen i comparteixen moments per fer volar la imaginació i parlar sobre l'art.
"Hope is exactly that, that’s all it is, a matter of how we deal with the negative acts towards human beings by other human beings in the world, remembering that they and we are all human, that nothing human is alien to us, the foul and the fair, and that most important of all we’re here for a mere blink of the eyes, that’s all."
Al llarg d’Autumn, ja sigui en capítols protagonitzats per ella mateixa o perquè en parlen l'Elisabeth o en Daniel, apareix una artista britànica real del Pop Art, Pauline Boty. Desconeixia totalment aquesta artista i la seva obra, que he anat buscant a mesura que anaven apareixent-ne descripcions.
Smith ens presenta la història deconstruïda, de manera no lineal; i a partir de les diferents escenes el lector ha d'anar muntant el collage (com algunes de les obres de Boty).
El present de la novel·la se situa al moment post-Brexit, i en algunes escenes hi trobem una denúncia a l'augment del racisme, la incertesa del moment i una crítica a la burocràcia absurda que oblida que les persones són persones.
"It is like democracy is a bottle someone can threaten to smash and do a bit of damage with. It has become a time of people saying stuff to each other and none of it actually ever becoming dialogue. It is the end of dialogue."
M'ha agradat molt com està escrit i el domini absolut d'un munt de registres. Hi ha fragments lírics i surrealistes, escenes satíriques, converses absurdes, diàlegs profunds… i algun capítol que per si sol podria ser un microconte i que he rellegit i rellegit (com l'últim de la primera part1, o un de la primera part que va repetint “All across the country”).
No sé si Autumn es titula així perquè la majoria d'escenes passen a la tardor, o si és per la sensació general de recolliment que provoca al llibre, o si és perquè és pot fer un paral·lelisme entre l'estació que és el preludi del fred i la neu amb la caiguda de les fulles i el Brexit, l'oblit de Pauline Boty i la finitud natural de les relacions humanes. O ves a saber…
Autumn és com una pel·lícula de cinema d'autor. Una lectura que m'ha deixat amb molts interrogants oberts, però que he gaudit molt (per la relació entre els personatges, perquè he descobert una artista que desconeixia, per com està escrit…). L'estil d’Ali Smith us pot tirar enrere, però si teniu ganes de descobrir un estil diferent, experimental i original, us sorprendrà.
"Myself, I thought about you the whole time. Even when I wasn’t thinking about you, I thought about you."
Txell.Cat
1 “A minute ago it was June. Now the weather is September. The crops are high, about to be cut, bright, golden.
November? Unimaginable. Just a month away.
The days are still warm, the air in the shadows sharper. The nights are sooner, chillier, the light a little less each time.
Dark at half past seven. Dark at quarter past seven, dark at seven.
The greens of the trees have been duller since August, since July really.
But the flowers are still coming. The hedgerows are still humming. The shed is already full of apples and the tree’s still covered in them.
The birds are on the powerlines.
The swifts left weeks ago. They’re hundreds of miles from here by now, somewhere over the ocean.”
Algunes de les obres de Pauline Boty que apareixen a Autumn
It’s a man’s world I & II (1965)
The only blonde in the world (1963)
BUM (1966)
Sunflower woman (1963)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!