El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

Títol: El cor és un caçador solitari

Autora: Carson McCullers

Llengua original: anglès

Traducció: Alba Dedeu

Editorial: L’Altra

Any: 1940 original, 2017 en català

"Parlar li feia bé. Li agradava sentir-se la veu. Les síl·labes semblaven ressonar i quedar-se surant en l’aire, de manera que cada paraula sonava dues vegades. Es va empassar saliva i es va humitejar els llavis per tornar a parlar. De cop i volta li van venir ganes de tornar a l’habitació tranquil·la del mut per explicar-li els pensaments que tenia al cap. Era una cosa estranya, allò de voler parlar amb un sordmut. Però se sentia sol."

M’he estrenat amb Carson McCullers amb El cor és un caçador solitari, la seva primera novel·la, escrita quan només tenia 23 anys. 

McCullers ens transporta al sud dels Estats Units, després del crac del 29, per parlar-nos de la soledat més profunda, del sentiment d’incomprensió i d’aïllament, de pobresa i marginació. 

"Tota la gent blanca s’assemblava als ulls dels negres, però els negres feien l’esforç de distingir-la. Ara bé, tots els negres s’assemblaven per als blancs, però els blancs no solien molestar-se a retenir la cara d’un negre al cap."

En Singer és sord i, després d’haver-se de separar del seu millor amic, ha llogat una habitació a casa els Kelly i fa tots els àpats al New York Café. Allà coneix en Brannon, l’amo de cafè; però també en Jake Blount, un socialista incomprès que recorre la ciutat predicant la seva lluita contra el capitalisme; la Mick Kelly, una de les filles dels Kelly que ha de cuidar-se dels seus germans petits i que somnia a comprar-se un piano, i el Dr. Copeland, un metge negre que vol empoderar la comunitat negra de la ciutat. Tots es troben sols i tenen moltes preguntes sense resposta i, casualment, troben un confident en en Singer. Ell els escolta llegint-los els llavis, i no parla, no els jutja; quan vol expressar alguna cosa ho fa amb senyals o amb paper i llapis. Tanmateix, en Singer és el seu far, el seu lloc segur i tots esperen el moment del dia per trobar-s’hi i parlar, fer un cafè o uns escacs.

"Es limitaven a mirar-se l’un a l’altre. El silenci es va allargar encara més que abans, i cap dels dos no podia dir res. Va ser llavors que va descobrir allò del seu pare. No va ser com si descobrís una cosa nova; ho havia sabut sempre, de totes les maneres, excepte amb el cervell. I ara, de cop i volta era conscient que sabia aquella cosa del seu pare. Que se sentia sol i que era vell."

El cor és un caçador solitari és una lectura reposada, lenta i trista, però d’una mena de tristesa que plana per tot el llibre. McCullers aborda moltíssims temes i crea un univers molt especial amb uns personatges que es debaten entre les il·lusions i la realitat, l’esperança i la desesperació. Alhora, en alguns moments se m’ha fet lenta i no he acabat d’entendre cap a on portaven totes aquestes vides tan perdudes, m’ha faltat un clímax en la història.

Tot i això, crec que és una novel·la coral molt ben teixida, amb uns personatges complexos, però potser no és la millor porta d’entrada a l’autora.

D’alguna manera m’ha fet pensar en Bailey’s Café de Gloria Naylor, que em va encantar, i on una sèrie de personatges marginats visiten una cafeteria que és una mena de refugi de l'esperança.

Txell.Cat