Habitacions tancades - Care Santos

Títol: Habitacions tancades

Autora: Care Santos

Traductor: Care Santos i Isabel Olid

Editorial: Edicions 62

Any: 2012

Vaig veure aquest llibre a la llibreria del meu barri i com que s’acostava l’època de les vacances em vaig decantar per aquest títol, ja que els llibres de misteri o intrigues sempre em relaxen, sobretot en l’època estiuenca. Aquest llibre m’ha causat una grata sorpresa per la manera com l’autora descriu una època ja passada que no tornarà mai més, i com ens presenta els seus personatges.

Aquesta és l’herència que el temps confiarà a Violeta, última integrant de la saga; el passat vist des del present sempre és un trencaclosques amb peces perdudes.

"- Tothom sap que Barcelona, al Rei, li agrada molt més que Madrid.

-I no deu ser que els barcelonins som més del seu gust modern que no pas aquells nobles castellans que semblen tots acabats de treure d’un quadre de Velázquez ? Va preguntar un altre banquer insigne."

A la convulsa i fascinant Barcelona del Modernisme, la matriarca d’una de les nissagues més prestigioses de la ciutat es disposa a organitzar el trasllat a la seva nova llar, un palauet proper al naixent passeig de Gràcia. Les parets d’aquesta casa seran les guardianes silencioses d’unes vides plenes d’ambició, secrets inconfessables i passions ocultes.

Apassionant i additiva, Habitacions tancades, és una història d’intriga, amor i tragèdia amb el rerefons d’un món que va marxar per no tornar mai més.

L’autora fa el recorregut històric i social que ens convida a reflexionar sobre la feble memòria que trametem a les generacions que ens segueixen.

La novel·la mostra la manera de ser meticulosa i exhaustiva d’una societat de finals del segle XIX i principis del XX, on queda ben palesa la diferència entre la classe benestant, burgesa i emprenedora i la classe treballadora, sotmesa als designis dels senyors, fins a la rebel·lió dels treballadors a través dels gremi, on res serà igual.

El que he trobat d’interessant i enginyós és el sistema que utilitza l’escriptora al llarg de la trama, utilitzant una part narrativa, intercalada amb cartes i correus electrònics, entre el personatge principal femení, Violeta, i la seva mare, que li permet trobar la pau i descobrir què amaguen les habitacions tancades. Trenca també aquesta narració, la publicació d’articles en els diaris d’uns fets concrets, i l’inventari de les obres del pintor Amadeu Lax, principal personatge masculí de l’obra.

L’Amadeu Lax, el personatge masculí, és un pintor que desferma sentiments contradictoris. No acabo de definir realment la seva personalitat. Les dones acaben sent totes víctimes de la seva manera de ser. La seva obra pictòrica és realment impressionant i l’autora fa una descripció magistral de les seves obres, fins al punt de crear en el lector el dubte de si realment aquest personatge ha existit.

De l’escriptora jo destacaria la seva imaginació, consolidada amb una recerca documental impressionant i té l’enginy de barrejar personatges reals amb personatges ficticis. La lectura és àgil i es llegeix molt bé, amb ganes d’acabar el llibre per saber que va succeir en aquella casa. 

Hi ha una minisèrie de TV3 d'aquesta novel·la.

Coneixem una mica més l'autora? 

Care Santos (Mataró 1970). Va estudiar Dret però de ben jove va centrar-se en l’escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència del Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en el que és una de les autores més llegides del país. Ha estat antòloga d’Un deu. Antologia del nou conte català. A planeta va publicar la novel·la Habitaciones cerradas que ha estat traduïda a tretze idiomes incloent l’alemany, el francès, el suec, l’italià i l’holandès. I amb Estrella Polar, Fosca,. Aquesta nit no hi ha lluna plena.

Altres llibres d’ella són: L’aire que respires, Mitja tarda, Tantes coses a dir-nos.

MAC

Olvidado Rey Gudú - Ana María Matute

"

Porque nadie en el mundo, ni después del mundo ni más allá del apagado polvo del mundo, podría ya cerrar sus párpados ante el infinito asombro que produce el descubrimiento del amor."

Títol: Olvidado rey Gudú 

Autora: Ana María Matute            

Editorial: Planeta

Any: 1996

Feia molts anys que la meva mare i la meva àvia insistien que aquest llibre era meravellós, que els havia encantat i que l'havia de llegir sí o sí. No és que jo m'hi negués, simplement no trobava mai el moment perquè sempre tenia altres llibres entre les mans. Finalment, però, aquest estiu l'he agafat per retre-li homenatge a Ana María Matute, que ens va deixar aquest juny passat.

La lectura, no us enganyaré, va ser lenta i a vegades pesada. No pas pesada per la manera en què està escrit, sinó pel fet de llegir i llegir i tenir la sensació que sempre estava a la mateixa pàgina (és gruixut i les pàgines fines!).  El que sí que és cert, és que quan l'agafava i m'hi posava no podia deixar de llegir-lo.

La història està ambientada en un espai medieval amb castells, prínceps, traïcions, amor i guerra on apareix, de tant en tant, la màgia amb bruixots i ondines. I és que al cap i a la fi, no deixa de ser una història d'aventures fantàstiques per adults. Una història grisa on predomina la tendència cap a la foscor, malgrat els intents de la reina Ardid de portar-la cap als colors vius. Una història en què l'amor i l'amistat són presents amb el destí més amarg.

La llengua que utilitza Matute és increïblement polida i majestuosa, amb temps verbals que et transporten directament a l'època medieval i amb un ventall amplíssim d'adjectius i qualificadors que demostren el gran domini que tenia de la llengua. És un plaer llegir-lo perquè està ben escrit, però també perquè totes les imatges són precioses.

Una de les coses que més em va sobtar és el fet que el títol del llibre fa referència al personatge de Gudú, però que la protagonista real de la història és la seva mare, la reina Ardid, un personatge viu, intel·ligent i que es fa estimar. Al seu costat trobarem altres personatge entranyables com el Trasgo, que serà víctima dels sentiments humans, el Bruixot, que es contaminarà de la màgia, Almíbar, Dolinda, la princesa Tontina...

"Y lloró. Lloró tanto y con tal sentimento, y con tan súbito y dulce, y desconocido e inmenso amor como jamás -ni en tiempos de Volodioso ni en la Isla de Leonia- había llegado a gustar- Pues era tan vasto y singular sentimiento que, si tales cosas fueran posibles -que no lo son-, hubiera podido abarcar la corteza entera de la tierra."

"Y sentían o sabían que el mundo tal vez fue, o podía ser, o sería hermoso."

Coneixem una mica més l'autora? 

Ana Maria Matute (Barcelona 1925) és una de les escriptores en llengua castellana  més  destacada  de la postguerra. Ha estat guardonada  amb nombrosos premis al llarg de la seva vida literària, entre ells, el Premi Planeta(1954), el  Premi Nadal (1959) i elPremi Cervantes (2010). És membre de la Real Academia Española, i l’any 2009 es va convertir en la primera  dona  en deixar un exemplar a la Caja de las Letras de l’Institut Cervantes, precisament la primera edició de Olvidado rey Gudú. 

Podeu llegir una altra ressenya d'aquesta novel·la aquí.

Txell.Cat

Adéu, Ana María Matute

Avui no parlaré de cap llibre en concret però si d’una de les millors escriptores de la llengua castellana que acaba de morir, Ana Maria Matute.

Dies enrere feia referència a ella i a un dels seus llibres que més m’ha fascinat, Olvidado Rey Gudú, pels contrastos que en ell s’hi barrejaven i per la facilitat amb què et podia fer entrar en aquests móns d’universos imaginaris. 

Per motius de feina, vaig estar algunes vegades a prop seu i sempre li vaig veure aquell somriure amable, el posat una mica murri i a la vegada fràgil, tot i que darrere de tot això s’hi amagava una dona amb caràcter, que sabia el que volia i que compaginava la fantasia amb les vivències de la guerra que va patir. Com molt bé ha dit el poeta Antonio Colinas “era la reina de la faula, la llegenda, la fantasia i la imaginació". 

Adéu, Ana María Matute

MAC

Olvidado Rey Gudú - Ana María Matute

 "Y se amaron de tal forma, que en mucho tiempo -antes y después de ellos y en tierras aún más lejanas a las suyas o en siglos más remotos, a ambas orillas del tiempo- no llegarán a amarse dos criaturas humanas."

Títol: Olvidado rey Gudú 

Autora: Ana María Matute            

Editorial: Planeta

Any: 1996

           

Aquest llibre és un dels meus preferits de l’Anna Maria Matute. L’he rellegit un parell de  vegades i no em cansa mai., crec que és un dels seus millors llibres. Amb una narrativa culta, poètica i aparentment senzilla, l’autora recrea l’ambient d’un castell medieval en aquella època grisa i bruta, en què reina el desordre, l’engany, la brutalitat, la traïció, la guerra i on, quan menys t’ho esperes, apareixen les ondines i altra fauna màgica, plena de llum, de colors, de fantasia.

És un contrast brutal d’imatges. Passem de l’ambientació medieval (grisor i immundícia) a la literatura fantàstica de la claror i els jocs d’aigua de les ondines per endinsar-nos en els llibres de cavalleria  i el contes de fades. 

Els grisos i negres que sempre estan presents en el tractament de les emocions, gairebé sempre doloroses i tràgiques, es veuen de cop i volta  envaïts pels colors blaus, verds,  roses, etc.

És la història del regne d’Olar, un regne  brutal, governat per homes violents i ambiciosos. L’esplendor del regne vindrà de la mà del  rei Volodosio i sobretot de la seva esposa, anomenada Ardid. D’aquesta unió naixerà el rei Gudú  que dóna nom a la novel·la.

De fet, la protagonista és la reina Ardid que ens acompanya durant tota l’obra, des de la seva infantesa fins a la senectut. És un personatge intel·ligent, astut, que patirà una metamorfosis en la seva manera de ser com gairebé tots els personatges de la novel·la. Al seu costat trobarem en Trasgo, un ésser màgic que l’ajudarà en els moments més  difícils i turbulents de la seva vida. Almibar, germà del rei Volodosio i la princesa Tontina.

"Ten por seguro que nada ni nadie nos separará, y mientras vida me aliente, y aún después, estaremos unidos por todos los que en la tierra sepan lo que es amar, y llorar, y aborrecer, y gozar, y acongojarse, y pelear y, en suma, sentirse el más feliz, afortunado, valiente, solitario y cobarde entre los hombres nacidos y por nacer."

Coneixem una mica més l'autora? Ana Maria Matute (Barcelona 1925) és una de les escriptores en llengua castellana  més  destacada  de la postguerra. Ha estat guardonada  amb nombrosos premis al llarg de la seva vida literària, entre ells, el Premi Planeta (1954), el  Premi Nadal (1959) i el Premi Cervantes (2010). És membre de la Real Academia Española, i l’any 2009 es va convertir en la primera  dona  en deixar un exemplar a la Caja de las Letras de l’Institut Cervantes, precisament la primera edició de Olvidado rey Gudú. 

MAC