El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

Títol: El cor és un caçador solitari

Autora: Carson McCullers

Llengua original: anglès

Traducció: Alba Dedeu

Editorial: L’Altra

Any: 1940 original, 2017 en català

"Parlar li feia bé. Li agradava sentir-se la veu. Les síl·labes semblaven ressonar i quedar-se surant en l’aire, de manera que cada paraula sonava dues vegades. Es va empassar saliva i es va humitejar els llavis per tornar a parlar. De cop i volta li van venir ganes de tornar a l’habitació tranquil·la del mut per explicar-li els pensaments que tenia al cap. Era una cosa estranya, allò de voler parlar amb un sordmut. Però se sentia sol."

M’he estrenat amb Carson McCullers amb El cor és un caçador solitari, la seva primera novel·la, escrita quan només tenia 23 anys. 

McCullers ens transporta al sud dels Estats Units, després del crac del 29, per parlar-nos de la soledat més profunda, del sentiment d’incomprensió i d’aïllament, de pobresa i marginació. 

"Tota la gent blanca s’assemblava als ulls dels negres, però els negres feien l’esforç de distingir-la. Ara bé, tots els negres s’assemblaven per als blancs, però els blancs no solien molestar-se a retenir la cara d’un negre al cap."

En Singer és sord i, després d’haver-se de separar del seu millor amic, ha llogat una habitació a casa els Kelly i fa tots els àpats al New York Café. Allà coneix en Brannon, l’amo de cafè; però també en Jake Blount, un socialista incomprès que recorre la ciutat predicant la seva lluita contra el capitalisme; la Mick Kelly, una de les filles dels Kelly que ha de cuidar-se dels seus germans petits i que somnia a comprar-se un piano, i el Dr. Copeland, un metge negre que vol empoderar la comunitat negra de la ciutat. Tots es troben sols i tenen moltes preguntes sense resposta i, casualment, troben un confident en en Singer. Ell els escolta llegint-los els llavis, i no parla, no els jutja; quan vol expressar alguna cosa ho fa amb senyals o amb paper i llapis. Tanmateix, en Singer és el seu far, el seu lloc segur i tots esperen el moment del dia per trobar-s’hi i parlar, fer un cafè o uns escacs.

"Es limitaven a mirar-se l’un a l’altre. El silenci es va allargar encara més que abans, i cap dels dos no podia dir res. Va ser llavors que va descobrir allò del seu pare. No va ser com si descobrís una cosa nova; ho havia sabut sempre, de totes les maneres, excepte amb el cervell. I ara, de cop i volta era conscient que sabia aquella cosa del seu pare. Que se sentia sol i que era vell."

El cor és un caçador solitari és una lectura reposada, lenta i trista, però d’una mena de tristesa que plana per tot el llibre. McCullers aborda moltíssims temes i crea un univers molt especial amb uns personatges que es debaten entre les il·lusions i la realitat, l’esperança i la desesperació. Alhora, en alguns moments se m’ha fet lenta i no he acabat d’entendre cap a on portaven totes aquestes vides tan perdudes, m’ha faltat un clímax en la història.

Tot i això, crec que és una novel·la coral molt ben teixida, amb uns personatges complexos, però potser no és la millor porta d’entrada a l’autora.

D’alguna manera m’ha fet pensar en Bailey’s Café de Gloria Naylor, que em va encantar, i on una sèrie de personatges marginats visiten una cafeteria que és una mena de refugi de l'esperança.

Txell.Cat

Les lluminoses - Lauren Beukes

Títol: Les lluminoses 
Autora: Lauren Beukes
Llengua original: anglès
Traducció: Lluís Delgado
Editorial: Mai Més
Any: 2013 original, 2021 en català

"El verí compartit es torna la meitat de tòxic. O potser simplement enverina tothom igual."

Aquesta vegada, pel club de lectura amb les amigues, vam decidir canviar de gènere i ens vam atrevir amb Les lluminoses, de Lauren Beukes, que és una barreja de ciència ficció i thriller policíac. 

Les lluminoses són dones que, d'alguna manera, brillen des que són petites i capten, així, l'atenció d'en Harper Curtis, un assassí despietat que se sent atret per la resplendor de les seves víctimes i s'hi acarnissa. A banda de ser un assassí, en Harper té un altre secret: una casa molt especial que li permet viatjar en el temps. En obrir i tancar una porta es trasllada al Chicago dels anys 30 o al de finals dels 80. Les busca de nenes, les va visitant, els porta obsequis i, finalment, les busca a l'any que convingui per assassinar-les. 

La Kirby és la primera de les víctimes que no acaba morint, i que, una vegada recuperada, es dedicarà a investigar i buscar el seu agressor fins al les últimes conseqüències. 

La novel·la s'estructura en capítols força breus que es titulen amb el nom del protagonista i l'any. Tot i així, al principi la quantitat de noms i els salts temporals, si no es llegeix amb paper i boli, poden confondre una mica. Per contra, aquests salts temporals ens permeten conèixer Chicago i veure com va canviant al llarg dels anys. 

Em van aconsellar que em fixés especialment en els objectes que apareixen al voltant de les víctimes i m'ha agradat poder-los anar seguint. Quina feinada, Lauren! 

Tot i que en faig una bona valoració i m'ha agradat veure com tot lligava al final, durant la lectura m'he anat desconnectant i reenganxant i, fins pràcticament al final, no m'hi he sentit atrapada. M'interessava el que llegia, però no connectava amb cap personatge i no acabava de fer encaixar les peces del trencaclosques. El final m'ha semblat rodó i per mi resol tot allò que necessitava perquè Les lluminoses sigui una novel·la sòlida. 

És innegable que Beukes ha teixit una història complexa, ben documentada, plena de detalls, amb la violència contra les dones al llarg dels anys al centre de la novel·la i on al final tot encaixa, i l'ha transformat en una novel·la accessible i distreta.

Txell.Cat

Número dos - David Foenkinos

Títol: Número dos
Autor: David Foenkinos
Llengua original: francès
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Edicions 62
Any: 2022 original, 2022 en català

"Conèixer algú és permetre’s tornar a existir sense passat. Ens narrem com volem, podem saltar pàgines i fins i tot començar pel final."

Aquest estiu hem revisionat totes les pel·lícules de Harry Potter i l'especial sobre el retrobament que van estrenar el gener del 2022, així que em va semblar una bona idea tancar-ho amb aquesta lectura que feia uns anys que corria per casa. 

La idea era bona, però el resultat no m'ha convençut. 

Una novel·la sobre la vida d'en Martin Hill, qui hauria pogut ser Harry Potter a les pel·lícules però que finalment no ho va ser, sobre com s'havia sobreposat a aquella decepció i com havien estat aquests darrers 20 anys. M'interessava la idea de tractar el fracàs del qui ha tocat amb la punta dels dits l'èxit.

La primera sorpresa, i n’entomo tot el mea culpa, va ser que realment no existia cap Martin Hill (això ho vam saber per Harry Potter reunion) i que la novel·la era 100% ficció. 

El problema gros, però, és que la història és totalment inversemblant i superficial.

El punt de partida és la coneixença dels pares del protagonista, el naixement i la infància fins al càsting. A partir d'aquell moment la novel·la es va embolicant i en Martin acumula trauma rere trauma, drama rere drama i no aixeca cap. L'obsessió per l'univers de J. K. Rowling condiciona la seva vida, cada vegada més enquadrada. Els anys van passant però en Martin, que ja és molt madur quan és un nen, no evoluciona.

Sense fer espòilers, el final m'ha semblat el més encertat i l'únic possible si no volia escriure un altre Tan poca vida, permeteu-me l'exageració. Tanmateix, crec que agafa un to moral i d'aprenentatge final que tampoc no m'ha acabat de convèncer. 

Potser hi hauria entrat millor si de bones a primeres l'hagués agafat pensant que era un fals documental. 

Si sou fans de Harry Potter podeu llegir-lo com a divertimento. És un llibre de lectura senzilla, però tampoc en destaca l'estil d'escriptura i en la nostra edició hi havia algunes errades que han estat el colofó de l'experiència 😅. 

"La felicitat no es preocupa de la condició obrera. La felicitat és sempre una mica burgesa."

Txell.Cat

Animal farm - George Orwell

Títol: Animal farm
Autor: George Orwell

Llengua original: anglès

Editorial: Vintage

Any: 1945 original

"All animals are equal, but some animals are more equal than others."

Animal farm, que podeu trobar en català com Rebel·lió a la granja, és un clàssic contemporani que tenia pendent. De fet, és la meva estrena amb Orwell…

Manor Farm és la granja de Mr Jones, un granger borratxo i gandul. Arrel del somni d’un dels porcs més vells de la granja, els animals decideixen fer una revolució i foragitar els humans de la granja, que només fan que aprofitar-se de la feina dels animals i matar-los quan ja no els fan servei. Un cop feta la revolució toca organitzar-se, seguir treballant i produint… i amb el pas dels mesos, alguns animals acaben prenent el relleu als humans.

Camuflat en una història senzilla i, fins a cert punt, amable, protagonitzada per animals, darrere d’Animal farm hi trobem una crítica als règims dictatorials, a l’abús de poder, una reflexió sobre la facilitat amb què es manipula la població ignorant i analfabeta. Els porcs aviat prenen el relleu de la direcció de la granja i tots els animals, confiats, segueixen les seves ordres sense qüestionar-se-les massa i, més que mai, en ramat.

Podria quedar com una historieta naïf protagonitzada per animalons, però no és així. Hi ha un parell d’escenes duríssimes, que et fan entendre que la tria d’animalitzar la història és un encert per suavitzar (d’alguna manera) la crueltat i la violència.

Orwell va escriure aquest llibre com una crítica al règim Stalinista, però realment és extrapolable a qualsevol govern totalitari que camufla la corrupció, manipula les masses i se serveix de la força per dominar el poble. M’agrada que Orwell canvïi les persones per animals per explicar o criticar, precisament, comportaments i actituds humanes.

La lectura és àgil i planera, escrita com si fos una història d’aventures i animals; i l’original en anglès és molt assequible per a qui tingui un nivell mitjà. 

"Man is the only creature that consumes without producing. He does not give milk, he does not lay eggs, he is too weak to pull the plough, he cannot run fast enough to catch rabbits. Yet he is lord of all the animals. He sets them to work, he gives back to them the bare minimum that will prevent them from starving, and the rest he keeps for himself."

Txell.Cat

Vull fer-te algunes preguntes - Rebecca Makkai

Títol: Vull fer-te algunes preguntes
Autora: Rebecca Makkai
Llengua original: anglès
Traducció: Marc Rubió
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2023 original, 2024 en català

"Se suposava que t’havies de sentir afalagada. [...] Tothom creia que era guapo. Tenia una imatge... quan ara mires enrere, tenia una imatge juvenil que per les adolescents era més atractiva que si hagués portat una gran barba, saps què vull dir?"

Vull fer-te algunes preguntes és una novel·la espectacular, m'ha semblat brutal. 

La Bodie Kane, presentadora d'un pòdcast d'èxit sobre crims masclistes, torna més de 20 anys després a l'escola on va estudiar, Granby, per impartir un parell de cursos breus de pòdcasts i cinema. Granby és un indret molt especial, una mena d'internat on la majoria d'alumnes són de famílies de classe alta, situat al mig del bosc. Allà la Bodie va ser molt feliç, era un espai amb una aura màgica, però també en té un record fosc, després que una companya fos assassinada, la Thalia Keith. Van condemnar l’Omar, membre del personal de l'escola, però realment ho va fer ell?

Amb aquest plantejament l'autora ens fa navegar per un pseudothriller que és molt més que això. Makkai basteix una novel·la complexa per abordar un tema complex i espinós. 

M'ha agradat sorprendre'm quan he acabat de muntar el trencaclosques i n'he pogut veure la foto sencera. Makkai no busca escriure un thriller sucós per resoldre un assassinat irresolt de fa més de 20 anys, per més que ens ho camuflin en una història de pòdcasts i aficionats al true crime. Makkai vol parlar d'un problema que té moltes dimensions, vol parlar de patriarcat, de racisme i classisme, dels silencis còmplices i institucionals, de violència. I és que la violència té moltes cares, no cal disparar a ningú per exercir-la. 

Per mi, el gran encert del llibre és la manera com està plantejat. És una crítica camuflada i dosificada, amb pistes des de la primera pàgina, però sense anar directament al cor del problema per no tirar enrere ni allunyar el lector, per evitar els “no n'hi ha per tant” que puguin sobrevolar el pensament. Makkai ens atrapa amb el plantejament d'un crim que no és aigua clara i, per si no fos prou, amb una narració dirigida a un “tu”, algú que sembla que podria tenir-hi alguna cosa a veure. La força d'aquesta narració que t’interpel·la i t’implica en la història és brutal. 

Vull fer-te algunes preguntes, d'alguna manera, també és un homenatge que no cau en el morbo ni el sensacionalisme. 

M'ha semblat una lectura absolutament magistral. Tot encaixa; és una crítica, una caiguda de la figuera totalment versemblant. Vull fer-te algunes preguntes és un llibre que tot i les seves 560 pàgines, es devora i és molt àgil per la trama, el discurs i el llenguatge. Però també és un llibre que, una vegada acabat, sacseja i remou, que fa enfadar i que fa reflexionar. En conec més d'un i d'una que farien bé de llegir aquest llibràs de Makkai, i potser després jo també els faria algunes preguntes. De debò, no us el deixeu perdre. 

Altres novel·les de la mateixa autora

• Els grans optimistes

Txell.Cat 

In memoriam - Alice Winn

Títol: In memoriam
Autora: Alice Winn
Llengua original: anglès
Traducció: Àlex Guàrdia
Editorial: Amsterdam 
Any: 2023 original, 2024 en català

"La neurosi de guerra de l’Ellwood no era tan greu. No quequejava, no cridava, ni es negava a menjar. No tenia lapsus llargs de memòria ni símptomes estranys de dolor físic. Però en Gaunt es va preguntar si una màquina podria tornar a ser una persona o si la guerra havia destruït per sempre la manera de ser de l’Ellwood, igual que havia destruït els camps de batalla de França."

Ens trobem a Anglaterra, som al 1914 i acaba d'esclatar la Primera Guerra Mundial. A Preshute, un internat elitista de nois, els adolescents segueixen als diaris l'avançament de les tropes, les baixes, els ferits… mentre continuen anant al classe, fent-se bromes, fumant i bevent alcohol d'amagat. Observen la guerra des d'una vitrina meravellats i somnien tenir l'edat mínima per poder-se allistar i anar al front a defensar el seu país, envoltats dels seus amics i companys de classe. L’Elwood i en Gaunt fa molts anys que són amics i tenen una relació molt especial, tot i que cap dels dos no s'atreveix a posar paraules als seus sentiments. 

"Tinc la sensació que si em donés la més mínima esperança, l'esperaria per sempre."

El dia del seu dissetè aniversari, la mare i la germana d'en Gaunt l’insten a allistar-se a l'exèrcit anglès per silenciar els rumors que comencen a córrer al voltant de la família pels seus orígens alemanys. En Gaunt, al contrari dels seus companys d'escola, és antibel·licista i rebutja la imatge romàntica de la lluita, però s'allista aquella mateixa tarda. Uns mesos després, el segueix l'Elwood i la resta de companys de classe. 

La innocència d'aquests joves i la imatge romantitzada de la guerra de  seguida desapareix. No, allò no és una aventura compartida i divertida, sinó un horror fosc de sang, mort, gana i por.

Winn retrata la guerra des de les trinxeres i els camps de batalla amb la mirada dels joves; una mirada que evoluciona al llarg de la novel·la a mesura que el terror, les pèrdues, les ferides, l'insomni i l'estrès posttraumàtic va fent forat. La guerra va fer desaparèixer la joventut, la vitalitat i l'energia, les ganes de viure de molts joves que van veure la seva vida truncada, que no sabien si aquell malson acabaria algun dia, i cadascú ho va gestionar com va poder: convertint-se en màquines de guerra, anul·lant l'empatia, segant-se la vida…

"L’Ellwood el volia estimar, però el seu cor semblava fet d’arestes; i en lloc d’afecte, sentia una ràbia encegadora gestant-se sota les costelles. No sabia per què ni com fer que s’aturés. Les mans li tremolaven de les ganes que tenia de trencar alguna cosa."

In memoriam, ja des del títol, és un homenatge a aquelles generacions que van lluitar a la Gran Guerra. És una novel·la molt documentada, escrita amb molt respecte i molta cura que il·lustra el front, la rereguarda, els camps de presoners i les conseqüències del conflicte. Entre el 1914 i el 1918 milions de persones van perdre la vida, molts eren adolescents sense experiència ni formació militar, a qui van donar quatre instruccions i van enviar al front. Alguns van morir tan bon punt van arribar al front; d'altres van ser presoners d'uns altres joves que, com ells, no acabaven de veure-hi el sentit; d'altres van quedar mutilats; d'altres van morir al cap d'unes setmanes, mesos de sang i fred…

Winn combina la novel·la històrica realista amb una història d'amor complexa, i balanceja la duresa de la guerra amb la tendresa del primer amor.

In memoriam m'ha agradat molt, més que per la història, per la manera com està narrada i l'homenatge que representa. Una molt bona primera novel·la de l'autora.

Txell.Cat

El feminisme és per a tothom - bell hooks

Títol: El feminisme és per a tothom
Autora: bell hooks
Llengua original: anglès
Traducció: Anna Llisterri
Editorial: Tigre de paper
Any: 2000 original, 2023 en català

"El pensament i l'acció sexistes són el problema, independentment de si les persones que el perpetuen són dones o homes, infants o adults."

bell hooks va ser una escriptora i activista feminista que es va interessar especialment per la relació entre raça, classe i gènere. 

El feminisme és per a tothom és un assaig que, després definir el moviment com “un moviment que vol posar fi al sexisme, l’explotació sexista i l’opressió”, que “no implicava que els homes fossin l’enemic” sinó que “implica que tot el pensament i l’acció sexistes són el problema, independentment de si les persones que el perpetuen són dones o homes, infants o adults”, recorre diversos àmbits de la vida: l'educació, la pressió estètica, el món laboral, la violència de gènere, la criança, el matrimoni, la política, la religió… Per a cada àmbit, hooks fa una breu repassada històrica de com ha anat canviant el discurs feminista i trenca mites sobre el moviment. hooks no romantitza, sinó que fa una repassada crítica als fracassos i els èxits del moviment. 

M'ha agradat molt veure i entendre com conflueixen la lluita feminista amb la lluita de classes i de raça. No m'havia plantejat que els primers moviments feministes que van liderar dones benestants blanques anaven en detriment d'altres dones amb menys recursos econòmics i bandejades pel color de pell. 

"El racisme i el sexisme combinats creen barreres perjudicials entre les dones."

Han calgut moltes lluites per trencar aquesta barrera, i ara toca continuar treballant perquè el feminisme no és vegi com un moviment de les dones, sinó transversal, i per assumir que el sexisme no només afecta negativament les dones, sinó que també ho fa als homes. 

Aquest llibre m'ha acompanyat molts mesos, l'he llegit a batzegades i el algun moment m'he vist superada. Però el tornaria a llegir perquè m'ha aportat (en alguns aspectes, consolidat) una visió que no tenia tan present: el feminisme no és una qüestió només de gènere, sinó també de raça i classe, i ha de ser inclusiu. Avui dia encara queda molta pedra per picar en aquest aspecte.

"Confrontar l'homofòbia sempre serà una dimensió del moviment feminista. Perquè no hi pot haver una sororitat sostinguda entre dones quan hi ha una manca de respecte i una subordinació constant de les dones lesbianes per part de dones heterosexuals."

Com passa amb molts llibres de capçalera, he subratllat moltes frases i fragments, tantes que citar-les aquí seria impossible, així que us n'he deixat quatre.

M'ha sorprès que després de 25 anys El feminisme és per a tothom encara sigui tan actual; en alguns aspectes sembla que hem avançat ben poc 😕. 

Una lectura per a tots aquells –homes i dones– qui vulguin indagar una mica més en el moviment feminista, però no la recomanaria com a porta d’entrada. 

"El moviment feminista progressa sempre que un home o una dona de qualsevol edat treballa per posar fi al sexisme. Aquesta tasca no suposa necessàriament que ens afiliem a organitzacions; podem treballar a favor del feminisme des de qualsevol lloc on siguem ara."

Txell.Cat