Ahir va ens va deixar Montserrat Abelló i Soler, una gran poeta i traductora catalana que optava per la senzillesa i la força de la paraula en si mateixa.
Vaig saber de la seva existència en el XX Seminari de Traducció de Vilanova i la Geltrú, on Francesc Parcerisas va entrevistar-la juntament amb Feliu Formosa (un altre dels grans). En aquell moment em va captivar. Vaig veure una dona gran, amb el cap ben serè i que no havia sigut capaç de deixar d'escriure ni de traduir malgrat el pes dels anys. En aquest seminari Montserrat Abelló va afirmar: “A mi m’encanta traduir. No he de buscar les
solucions, em vénen soles”, i això em va fer reflexionar si arribarà un dia
que a mi també m’arribaran soles les solucions.
Abelló va traduir grans poetes del segle XX com Sylvia Plath o Anne Sexton, i les va donar a conèixer a Catalunya. Deia que l'havien fet ser feminista a la força i que "el meu feminisme només ha estat promocionar les dones que són bones. No pel fet que siguin dones, sinó perquè són bones."
Com a poeta, ha escrit nombrosos reculls de poesia entre els que destaquen Vida diària (1963), Paraules no dites (1981) o Antologia Poemes d'Amor (2010).
Enguany se li va retre un homenatge sense pensar que seria l'última oportunitat de fer-ho. Va ser la poeta d'Honor de la Institució de les Lletres Catalanes del Dia Mundial de la Poesia i va escriure un poema inèdit per la ocasió.
Se n'ha anat una dona enamorada del català, de la poesia i de les paraules. De la seva sonoritat i de la seva forma. Se n'ha anat un somriure preciós.
Abelló va traduir grans poetes del segle XX com Sylvia Plath o Anne Sexton, i les va donar a conèixer a Catalunya. Deia que l'havien fet ser feminista a la força i que "el meu feminisme només ha estat promocionar les dones que són bones. No pel fet que siguin dones, sinó perquè són bones."
Com a poeta, ha escrit nombrosos reculls de poesia entre els que destaquen Vida diària (1963), Paraules no dites (1981) o Antologia Poemes d'Amor (2010).
Enguany se li va retre un homenatge sense pensar que seria l'última oportunitat de fer-ho. Va ser la poeta d'Honor de la Institució de les Lletres Catalanes del Dia Mundial de la Poesia i va escriure un poema inèdit per la ocasió.
Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia
Se n'ha anat una dona enamorada del català, de la poesia i de les paraules. De la seva sonoritat i de la seva forma. Se n'ha anat un somriure preciós.
T'he estimat
amb massa
paraules.
Voldria
poder tornar
a estimar-te
amb una
sola paraula.
Altres enllaços molt recomanablesMontserrat Abelló a (S)avis
En aquest programa del 33, Sílvia Cóppulo conversa amb Montserrat Abelló.
Conversa entre Montserrat Abelló i Joana Raspall
15 minuts plens de saviesa, de tendresa, de lucidesa i, és clar... de poesia!
Ens ha deixat Montserrat Abelló, article de Laura Borràs de la ILC
Enllà del viure concís, article de Xavier Montoliu de la ILC
Escric el teu nom
i et sé tan a prop
que, en tancar els ulls,
és com si et toqués
amb la punta dels dits.
Et duc en cada
paraula que dic,
en tot el que penso.
Adéu, Montserrat Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!