Títol: Vida familiar
Autor: Jenn Díaz
Editorial: Editorial Proa
Any: 2017
"Va ser quan em vaig adonar que el món no està preparat per a això, per als crits d'una dona al pis de sota, perquè creuen que tothom té dret a la intimitat, però al que tothom té dret és a la protecció, a sentir que està fora de perill, i vaig cridar i no va respondre ningú."(Del conte: L'error)
Ahir vaig acabar la lectura del recull de contes Vida familiar de Jenn Díaz. Sempre m'ha agradat l'estil de Jenn Díaz, i no puc negar que hi ha contes que m'han agradat molt, pèro pel meu gust, Vida familiar no és la seva millor obra.
Vida familiar és un recull de 16 contes que, com es pot entreveure en el títol, giren entorn de les relacions familiars, però també entorn de les dificultats de refer-se després d'una ruptura, del dol o d'una pèrdua. Tots relaten situacions quotidianes i rutinàries molt properes, però doloroses i estan escrits amb una prosa molt fluida, que gairebé sembla que sigui oral.
Com a curiositat, m'ha cridat l'atenció que gairebé tots els contes (excepte tres) estan escrits en monòleg interior i que pràcticament totes les veus narratives són masculines.
"Em vaig adonar, llavors, que morir-se era el més fàcil, el pitjor era que ens quedàvem tots aquí, vius."(Del conte: La mort)
En una entrevista a El Periódico, Jenn Díaz explica que aquests 16 contes narren (2) "coses que m’han passat més o menys, o que han passat a persones pròximes a mi". Però encara ens en dóna més detalls en una ressenya de nosaltresllegim.cat: (1) "En aquest llibre s’hi poden trobar els temes que fa temps que em preocupen, com la maternitat, la infantesa, els conflictes familiars i la veu adolescent… però en aquest cas potser explico més com era jo i què em va passar quan tenia vint-i-cinc anys. Però no només a vint-i-cinc anys, sinó que parlo de la meva última dècada, que és la dècada delicada de l’última joventut i la primera etapa de l’edat madura."
L'autora confessa que la seva obra conté fets reals de la seva vida (1) "Per això, tot i aparèixer els temes de sempre, aquesta vegada els temes de sempre no parlen dels altres, sinó de mi mateixa. El desordre, La burgesia, La nit, L’error, La vergonya o El sanatori són contes que podrien explicar algunes de les ensopegades que he tingut els darrers anys, que no han estat poques."
Dels 16 contes, n'hi ha 8 que m'han agradat especialment, però si hagués de fer un TOP 3, em quedaria amb "La decisió", "L'error" i "La vergonya". Aquests tres contes em van semblar especialment punyents, però molt reals.
"Després em va estar preguntant si jo tenia nòvio, si m'agradava algun noi, i vaig començar a riure i dir que parlava de debò, solia conèixer la seva filla, es posava en aquell pla, el dels pares divorciats que s'obliden dels seus fills i després un dia decideixen que els volen recuperar."(Del conte: El padrastre)
Jenn Díaz (1988) és una traductora, redactora i escriptora catalana que va publicar la seva primera novel·la amb només 22 anys (Belfondo, 2011). Des d’aleshores ha publicat altres obres com ara El duelo y la fiesta (2012), Mujer sin hijo (2013) i Es un decir (2014). Mare i Filla (2015) va ser la seva primera obra escrita en català.
Altres ressenyes
A continuació us deixo l'enllaç d'una ressenya que he trobat especialment interessant perquè l'autora hi parla de la seva obra i un enllaç a una notícia de El Periódico:
- Vida familiar, de Jenn Díaz a Nosaltresllegim.cat (1)
- Jenn Díaz, 16 desgràcies en família a El Periódico (2)
Altres entrades de la mateix autora:
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!