Títol: Ubik
Autor: Philip K. Dick
Llengua original: anglès
Traductor: Manuel Espín
Editorial: Editorial Minotauro
Any: 1969 (edició de 2011)
"Era como si se resistiera a ser atractiva, pensó Runciter, y no le gustara la suavidad de su propia piel y la profunda calidad sensual, carnosa, de sus labios."
Fa un parell de nits vaig acabar de llegir Ubik de Philip K. Dick, un llibre que segurament no hauria llegit mai si els meus amics no m'haguessin regalat aquella caixa amb els seus llibres preferits. Així doncs, si he llegit aquesta obra és gràcies a en Mateu.
He de reconèixer que si el vaig triar va ser pels colors de la portada: aquest rosa florescent em cridava molt l'atenció.
No estic acostumada a llegir llibres de ciència ficció, i molt menys del nivell de fantasia i paranoia d'Ubik. Tenint en compte que no és un llibre excessivament gruixut, he trigat força, i és que em costava posar-m'hi perquè la trama és tan surrealista que cada cop que reprenia la lectura m'havia de tornar a situar. Tot i així, també he de dir que quan la reprenia, em costava tornar-la a deixar.
La novel·la ens situa a la Terra en un futur extremadament capitalista i en què algunes persones tenen poders psíquics. En aquest futur, algunes persones que moren queden suspeses en semivida dins d'unes càpsules refrigerants. D'alguna manera, és com si la consciència no acabés de morir i es pogués congelar i descongelar a petició fins que s'acaba esgotant.
Glen Runciter és el cap d'una empresa que ofereix serveis d'inhabilitació d'altres persones amb poders telepàtics. En una missió, Runciter i els seus col·laboradors van a la lluna a atrapar un grup de psis de l'empresa rival, però la situació es torça i acaba havent-hi una explosió.
A partir d'aquest moment, el lector segueix les vicissituds d'un d'aquests treballadors, Joe Chip, que s'enfronta a situacions cada vegada més estranyes i absurdes, i que no sap si qui ha mort a l'explosió és Runciter o si són tots els altres (entre els quals, també ell).
Philip K. Dick juga amb el lector igual que ho fa amb els seus personatges, ja que l'obra és tan surrealista, que tot és possible i al llarg de la lectura i mentre acompanyes Joe Chip acabes fent-te vint idees diferents del que realment ha passat.
El final del llibre em va deixar una mica desconcertada, com si l'autor encara volgués gastar-nos una ultima broma.
Si de tot plegat n'intentem fer una extracció, Ubik parla del més enllà, de les inquietuds de no saber què hi ha després de la mort i del fet que la realitat que veiem i vivim, no és la mateixa per a tothom i no és única.
Gràcies Mateu, per descobrir-me un autor i un gènere que probablement no hauria triat mai per mi mateixa. Llegir Ubik ha estat una experiència molt divertida i curiosa!
Coneixem una mica més l'autor?
Philip K. Dick (Chicago, 1928 - Califòrnia, 1982) va ser un escriptor de ciència ficció molt prolífic. Tot i que ja havia escrit anteriorment, va començar a escriure professionalment l'any 1952. Va publicar 36 novel·les i 5 reculls de contes al llarg de la seva vida.
Va guanyar el Premi Hugo de millor novel·la amb El hombre en el castillo l'any 1975.
L'obra de Philip K. Dick ha servit de base per als guions de les grans pel·lícules de ciència ficció.
Altres ressenyes
A continuació us deixo l'enllaç de l'entrada a la Viquipèdia en castellà d'Ubik. La interpretació que va fer l'ex-dona de Philip K. Dick m'ha semblat molt interessant:
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!