Anatomia de les distàncies curtes - Marta Orriols

Títol:  Anatomia de les distàncies curtes

Autora: Marta Orriols

Editorial: Edicions del Periscopi

Any: 2016

"Més enllà, sobre la llibreria, fotografies de nadons i viatges, allò que alguns reconeixen com a felicitat. [...] Conscient que el món li havia regalat l'oportunitat de recompondre el guió de la seva vida, es deixà seduir pel ritme i la improvisació i per la seva tendència a l'oblit. Al capdavall, va dir-se, potser viure era tan fàcil com allò." (Del conte: Kind of blue)

Anatomia de les distàncies curtes és un recull de 19 contes (tots força breus) que parlen de l'amor, la tristesa, el dol i el desig a través d'uns personatges la mar de normals, que podríem ser qualsevol de nosaltres. Marta Orriols aborda les relacions humanes en un recull que, pel meu gust, va de més a menys, però en conjunt acaba creant una estampa d'historietes que podrien passar als veïns d'un mateix bloc de pisos.

Orriols parteix d'una escena quotidiana a partir de la qual desenvolupa un conflicte (també força quotidià) que sempre acaba deixant el lector amb regust amarg. Si són tan punyents és perquè el conflicte és inesperat i es desplega a poc a poc. En aquest sentit, crec que els títols dels contes estan molt ben triats, ja que tots apareixen en algun moment dins del relat i sovint representen una síntesi del conflicte narrat. És inevitable que el lector faci un "clic" al llegir el títol entre les ratlles del conte i al comprendre el significat d'aquell element.

Els cinc contes que més m'han agradat són els següents: (1) "Princesa", és el primer conte del recull i en tres pàgines es condensa la primera bufetada al lector amb una història ben trista. (2) "Emmagatzemar muntanyes", (3) "Dècimes de segon", (4) "Kind of blue" i (5) "Sísif a la novena planta".

M'han agradat especialment el pròleg de Jenn Díaz i l'epíleg de Tina Vallès, que permeten fer una lectura més profunda dels relats i analitzar amb més deteniment algunes imatges.

"Li havia regalat només un somriure sorneguer per sobre el llibre que llegia concentrada, però quan ell es va girar per dir-li bona nit, els peus es van entrellaçar sense voler, després s'embriagaren les llengües i tots els mots del llibre van anar caient a terra molt lentament." (Del conte: Emmagatzemar muntanyes)

Coneixem una mica més l'autora? 

Marta Orriols (1975) és una escriptora catalana que, després d'estudiar Història de l'Art a la universitat, es va formar en escriptura creativa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Col·labora en diversos mitjans de comunicació culturals com Catorze.cat o la revista Núvol. Anatomia de les distàncies curtes (2016) és la seva primera obra, però també la podem llegir al seu blog "No puc dormir".

"Hi ha notícies que et deixen astorat, hi ha accidents irreversibles, hi ha un món paral·lel fornit de desgràcies i de girs inesperats que passen cada dia, però continuen sonant rialles de fons de tots els vagons. És sempre així. Ineludible." (Del conte: La bona nova)

Txell.Cat