Pandora - Henry James

Títol: Pandora

Autor: Henry James 

Llengua original: anglès

Traductor: Xavier Pàmies

Any: 1884 (original); 2021(traducció al català)

Editorial: Viena Editorial. Col·lecció Petits Plaers

"El viatge va ser esplèndid, i cada dia els passatgers van poder seure sota el cel salabrós i percebre com resseguien la gran curvatura del planeta."

Quan vaig llegir "Pandora" em va ressonar "el mite de Pandora", però James no ens parla d'aquest mite en la seva obra homònima, sinó que ens narra la coneixença del comte alemany Otto Vogelstein i de la jove Pandora Day.

El comte Vogelstein és un jove alemany que s'embarca a Europa per anar-se'n als Estats Units a fer carrera diplomàtica. No sap ben bé què l'espera a l'altra banda de l'oceà, però marxa disposat a entendre el món i a fer carrera. A la coberta del transatlàntic que l'ha de dur a Nova York coneix una jove forta i decidida que li crida l'atenció: Pandora Day. Pandora torna a casa amb els seus pares i els seus germans després d'un llarg viatge pel vell continent. Hi ha alguna cosa enigmàtica que atrau el comte cap a la jove Pandora, malgrat els advertiments d'una companya de viatge que insisteix a no barrejar-s'hi perquè pertanyen a móns diferents.

Més endavant i després d'uns mesos d'integració a la vida social americana, el comte es retroba amb Pandora en una festa i queda sorprès de descobrir que respon al que anomenen "una nova classe de dones", independents i que s'obren camí totes soles en la alta societat, malgrat els seus orígens humils.

Amb aquesta història, que James narra amb una certa ironia, l'autor contraposa l'alta societat del comte alemany amb Pandora, la jove d'origens rurals que s'obre camí tota sola; Europa i la seva tradició amb la "modernitat" dels Estats Units.

La història és simple, però aquest petit plaer m'ha agradat especialment per la manera com està escrit. Està dividit en dues parts: la primera passa al vaixell de camí cap a Nova York i la segona uns mesos després als Estats Units. M'ha agradat molt més la primera part i, de fet, si l'hagués allargat més i ho hagués deixat aquí, ja m'hauria agradat prou la història.

Les descripcions i les imatges m'ha transportat realment a bord del Donau i he solcat les ones amb el comte i les seves cavil·lacions sobre Pandora. Per contra, potser per la meva manera de ser, els protocols i les reunions socials que es narren a la segona part no m'han agradat tant (probablement perquè tampoc em venia de gust barrejar-me amb aquells personatges tan estirats 😉 i perquè la novel·la traspuava una mica massa de teoria sobre aquest nou prototip de dama). 

En qualsevol cas, la valoració que en faig és positiva i crec que, només per la primera part, ja paga la pena llegir-lo.

"Poc inclinat a apreciar el costat lúdic de l'existència, des del començament de la seva estada havia decidit que l'única forma de fruir d'aquella gran república era llançar al foc els seus principis i escalfar-se'n amb el caliu."

Coneixem una mica més l'autor?

Henry James (Nova York, 1846 - Londres, 1916) va néixer en una família benestant nord-americana, relacionada amb artistes i escriptors, i ja de ben jove va viatjar per Europa. Va començar a estudiar Dret, però va preferir orientar la seva carrera cap a la literatura i la premsa. 

A Pandora, Henry James aborda temes recurrents a la seva obra: la tensió entre l'estil de vida europeu i nord-americà, la immobilitat entre les classes socials i l'aparició d'un nou prototip de dona: la que decideix el seu futur i s'obre camí tota sola.

Txell.Cat