"Pero aún aparecen en mis sueños, a veces sonrientes y hermosas como eran en vida y a veces sin rostro y ensangrentadas como las dejó la muerte; me hacen señas para que me adentre aún más en una oscuridad donde se oculta el mal y no hay lugar para el amor, adornada con millares de ojos ciegos y los rostros desollados de los muertos."
Així doncs m’he iniciat en John Connolly amb la primera novel·la de la sèrie
protagonitzada pel detectiu Charlie Parker, que ja té més de 20 títols.
Todo lo que muere és una novel·la negra, però negra de veritat. És
gore, descarnada i descriu, amb tot luxe de detalls, uns crims sàdics, brutals
i amb tant d’acarnissament, que fan posar els pèls de punta.
En aquesta primera novel·la, Connolly presenta el protagonista de la sèrie,
Charlie Parker. Parker era Policia de Nova York, però l’assassinat brutal de la
seva dona i la seva filla el van acabar apartant del cos. Malgrat no ser policia,
segueix fent feinetes de detectiu per mantenir la ment ocupada fins que un dia,
un excompany del cos li demana ajuda per trobar una jove que sembla que ha
desaparegut. Aquest cas és el que ocupa la primera meitat del llibre, però no
és l’únic cas que es narra a Todo lo que muere, ja que, curiosament, hi
ha dos trames i dos casos per resoldre! El segon cas gira entorn un assassí en
sèrie i torna a connectar amb les morts de la seva dona i filla.
Quan llegeixo thriller o novel·la negra em passa sovint que al principi
avanço lentament però que hi ha un moment que arribes en aquell punt de “no retorn”
en què ja no pots parar de llegir fins que resols el cas. A Todo lo que
muere, entre un cas i l’altre em vaig desinflar una mica i vaig perdre el
ritme. Tampoc hi ajudava l’allau de noms de personatges que van entrant i
sortint de la història.
Com deia, els dos casos són durs i, en alguns moments, poden arribar a ser
desagradables de llegir, i és que els dolents són molt, molt dolents. Connolly
retrata el mal a través d’uns malvats sense escrúpols, que et fan témer el
pitjor de la humanitat.
"Ya no creemos en el mal, sino sólo en actos malvados que pueden explicarse mediante la ciencia de la mente. El mal no existe, y creer en él es sucumbir a la superstición, como cuando uno mira debajo de la cama por la noche o tiene miedo a la oscuridad. Pero hay individuos para quienes no encontramos respuestas fáciles, que hacen el mal porque son así, porque son malvados."
Com a bon detectiu, Charlie Parker no deixa d’arrossegar tots els clixés
del gènere (solitari, havent de suportar la pèrdua d’algun membre de la
família, una temporada d’alcohol, que no està lliure de pecat, que es troba en
tots el escenaris en el moment clau, però que se n’acaba sortint amb alguna
rascadeta). Tanmateix, és un personatge magnètic i molt ben construït.
D’entre tots els personatges que surten, n’hi ha tres que tenen més pes i
que també estan ben construïts i es fan estimar: la Rachel, psicòloga que li
dona un cop de mà per acostar-se als criminals, i Ángel i Louis, una parella de
sicaris molt entranyable.
Si us agrada la novel·la negra i voleu conèixer el mal de veritat, John
Connolly és el vostre autor.
Coneixem una mica més l'autor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!