dilluns, 19 de juliol de 2021

La meitat evanescent - Brit Bennett

Títol: 
La meitat evanescent
AutoraBrit Bennett
Llengua original: anglès
Traductor: Marc Rubió
Any: 2020 (original); 2021 (traducció al català)
EditorialEdicions del Periscopi
"Havia entrat en aquell edifici com una noia de color i n'havia sortit com una blanca. S'havia convertit en blanca només perquè tothom creia que ho era."

La segona lectura del Black History July 2021 ha sigut La meitat evanescent de Brit Bennett, un llibre que des que es va publicar en català no he parat de veure a les xarxes socials, de llegir-ne ressenyes positives que parlem del millor llibre de l'any. És, per mi, La meitat evanescent la millor lectura del 2021? No n'estic segura perquè al llarg d'aquests primers sis mesos i mig he llegit llibres que m'han agradat moltíssim, però és totalment cert que si no és el millor, és un dels millors.

La meitat evanescent és una novel·la que ens explica la vida de dues bessones idèntiques, la Desiree i la Stella, que decideixen fugir de Mallard, un poble fictici situat a Louisiana. A Mallard hi viu una comunitat negra que, generació rere generació, ha anat aclarint la pell dels seus descendents a partir de matrimonis mixtos. Es tracta, doncs, d'una comunitat negra amb la pell tan clara que podrien fer-se passar per blancs.
Després de viure una infància difícil marcada per la mort del seu pare de manera traumàtica, quan són adolescents decideixen fugir del poble per refer la seva vida lliurement, lluny del destí que els ve marcat.
Fugen juntes, però un dia les seves vides se separen i emprenen camins totalment diferents: la Desiree es casa amb un noi negre, amb qui té una filla negra com el carbó, la Jude; mentre que la Stella es fa passar per blanca, es casa amb un home blanc i ric i té una filla blanca i rossa, la Kennedy.

La novel·la parteix del retorn de la Desiree amb la seva filla Jude a Mallard i, a partir d'aquí, Bennett narra la vida de les dues bessones i de les seves filles, fent salts endavant i enrere en el temps, i transportant-nos per diverses ubicacions dels Estats Units del segle XX, fins a pintar-nos un quadre de tota la seva vida.

El llibre està estructurat en sis parts que, al seu torn, es divideixen en uns capítols força llargs. Tanmateix, la lectura és trepidant, àgil i enganxa des del primer capítol. La trama és enrevessada, les vides dels personatges és complexa, però estan tots molt ben construïts, també els secundaris. L'Early, en Barry, en Reese, la Loretta... tots són entranyables i reals, tots tenen la seva història darrere i Bennett s'encarrega de farcir-la prou per donar-los vida, però sense que prenguin el protagonisme a les nostres noies.

La meitat evanescent tracta molts temes, però estan tan ben lligats que cap d'ells sembla forçat en l'obra. La transsexualitat, la violència de gènere, el feminisme, les relacions familiars, la identitat (qui som, realment? Qui ens diuen que som o qui diem que som?), les mentides, el racisme exterior, però també l'interior (del qual no se'n parla gaire però també existeix), el pàssing... 

"Li deien Quitrà. Mitjanit. Negreta. Bombó. Li deien: somriu, tu, que no et veiem. Li deien: ets tan fosca que et confons amb la pissarra. Li deien: tu podries anar despullada a un enterrament. Degut que a l'aigua sembles una taca de petroli."

Com a curiositat, resulta que la mare de l'autora li va explicar que a Louisiana, on ella vivia, hi havia un poble on els habitants s'unien amb l'objectiu de tenir la pell cada vegada més clara. Bennett va investigar i va veure que no hi havia hagut només un poble així, sinó que n'hi havia hagut diversos. A partir d'aquí i de la voluntat d'explorar la identitat i les conseqüències de viure en un lloc així, va néixer La meitat evanescent


Com deia al principi, potser no és LA novel·la del 2021, però sens dubte és una de LES novel·les de 2021: és trepidant, absorbent, complexa, ben construïda i fa reflexionar. Si en teniu l'ocasió, no la deixeu escapar!


Coneixem una mica més l'autora?
Brit Bennett (Califòrnia, 1990) és una escriptora afroamericana que viu a Los Ángeles. Es va formar a les universitat de Stanford i Michigan, on va obtenir diversos premis literaris. La seva primera novel·la, The mothers (2016) va tenir molt d'èxit entre la crítica i el públic, i li va valdre diversos guardons, entre els quals el premi 5 under 35, que reconeix els cinc millors escriptors de menys de 35 anys. La meitat evanescent és la segona novel·la de l'autora i la primera que ha estat traduïda al català. Nominada al National Book Award, ha estat considerada un dels llibres de l'any per diversos mitjans nord-americans. 

"Ningú l'havia avisada d'això quan era petita, quan no paraven d'elogiar-li aquella pell clara preciosa: la facilitat amb què aquella pell portaria la marca d'un home enrabiat."

Txell.Cat

1 comentari:

  1. Ja et vaig dir que trigaria una mica, però que acabaria passant per aquí a llegir la teva ressenya sencera. I ha valgut la pena, quin tros de ressenya! Molt ben explicat i analitzat, m'ha agradat com el descrius. També m'alegra que el consideris un dels millors llibres de l'any. És difícil classificar els llibres per dir quin és millor que un altre, perquè ens poden agradar llibres molt diferents. Però jo aquest el poso el primer. No sé com el percebré d'aquí a uns anys potser miraré els altres que m'han agradat i el record que en tingui canviarà i algun altre li passarà davant. Però el que és segur és que, a final d'any, quan totes fem els nostres resums de lectures, aquest llibre estarà en moltes llistes.

    ResponElimina

Moltes gràcies per comentar!