diumenge, 15 de gener de 2023

Les nits blanques - Fiódor Dostoievski


Títol: 
Les nits blanques
Autor: Fiódor Dostoievski
Llengua original: rus
Traductor: Miquel Cabal
EditorialAngle Editorial
Any: 1848 original, 2015 traducció al castellà

"Feia una nit meravellosa, d'aquelles que potser només es donen quan som joves, estimat lector. El cel era tan estrellat, estava tan il·luminat que, en veure'l, no quedava més remei que preguntar-se: com pot ser que sota un cel com aquest pugui viure-hi gent capritxosa i enrabiada per tota mena de coses?"

Les nits blanques és una novel·la breu de Fiódor Dostoievski amb la qual he tingut una relació poc estable. Feia temps que li tenia l’ull posat i n’havia llegit prou bones crítiques, així que finalment me la vaig endur en préstec de la biblioteca. Fa uns dies vaig decidir començar la lectura i, com que està dividida en cinc petits capítols (quatre nits i un matí), vaig pensar que llegiria una nit (i un matí) cada dia.

La lectura de la primera nit em va encantar; la manera com el narrador presenta els fets, els personatges i la intriga que et deixa aquell primer encontre. Però la segona nit, quin turment! Vaig estar tres dies per superar la segona nit, més llarga que la primera. No hi havia manera de passar pàgina sense caure en un sopor que em feia perdre el fil i l’interès, així que quan agafava el llibre havia de tornar enrere i arribava, si fa no fa, fins al mateix punt. En aquesta segona nit el narrador t’explica la seva vida amb un to magnificent i pompós, amb frases d’aquelles que no entens res de tan filosòfiques que són. Arribats en aquest punt vaig decidir abandonar la lectura, però una bona amiga em va animar a continuar, ja que a ella li havia agradat força, així que vaig decidir-me a donar-li una darrera oportunitat (aprofitant que havia d’agafar el tren i que els llibres lleugers sempre van bé). No us enganyaré: per superar la segona nit vaig tirar de lectura en diagonal, però per fi vaig arribar a la tercera i quarta nit, i finalment al matí. M’alegro d’haver acabat la lectura, però no és un llibre que recordaré especialment.

Les nits blanques és la història de dos joves –el narrador i la Nàstenka– que es coneixen a Sant Petersburg en una d’aquelles nits d’estiu en què gairebé no es fa fosc. Ell és un home solitari i somiador, que vagareja per la ciutat emmirallant-se en els seus conciutadans. Ella és una jove òrfena, que viu lligada a la seva àvia i que s’evadeix a través de la lectura. Tots dos somnien a trobar l’amor i la felicitat. Al llarg de quatre nits, després de conèixer-se per atzar, compartiran la història de la seva vida, teixiran un lligam que farà créixer l’amor, però també desil·lusions. Ell, sol·lícit, ajudarà la jove Nàstenka a fi que, almenys un dels dos, pugui ser feliç.

"Un minut sencer de benaurança! Que potser és poc per a tota la vida d'un home?"

Dostoievski, que ens arriba a través d’una traducció magistral de Miquel Cabal, ens narra els sentiments i pensaments dels personatges d’una manera totalment exaltada i intensa. L’evolució dels sentiments dels personatges és exageradament ràpida, gairebé impossible. Aquesta novel·la, de fet, és una de les primeres obres de l’autor i per això hi trobem aquests elements que fan pensar en el Romanticisme.

Les nits blanques de Dostoievski no és el millor llibre de l’autor, però sí que permet descobrir els seus inicis com a escriptor. La trama és senzilla, però la psicologia dels personatges està ben treballada. Les nits blanques és un exemple que no calen 200 pàgines per escriure una bona història. De fet, trobo que si Dostoievski hagués escurçat la segona nit encara li hauria quedat molt millor 😜!

Salvant les distàncies –n’hi ha molta i a favor d’Zweig– m’ha recordat a les novel·les breus de l’autor austríac: poques pàgines per a narrar històries molt intenses i carregades de sentiment. La diferència, però, és que Zweig em resulta més creïble i passador😅.

"L'alegria i la felicitat fan tan boniques les persones! Com bullen els cors amb l'amor! Sembla que vulguis fondre el teu cor amb el de l'altre, vols que tot sigui alegre, que tot rigui."


Altres entrades del mateix autor

Coneixem una mica més l'autor?
Fiódor Dostoievski (Moscou, 1821 - Sant Petersburg, 1881) va ser un dels escriptors russos més importants. Va iniciar la carrera d'escriptor molt aviat i, després de treballar 20 anys de traductor a Sant Petersburg, va publicar Pobra gent  (1846), novel·la que va tenir cert èxit. Tanmateix, les següents obres no van tenir la mateixa acollida i l'any 1849 va participar en un acte literari prohibit pel qual va ser condemnat a vuit anys de treballs forçats a Sibèria. Va tenir una vida molt convulsa i la mort de la seva dona i el seu germà el 1864, seguides per la seva passió pel joc, un nou matrimoni i la pèrdua d'una filla el van conduir a una vida nòmada i tràgica. La publicació de Crim i càstig (1866) el van tornar a posar al centre de la literatura russa i les novel·les posteriors el van acabar de situar com un dels autors més importants de la literatura russa. 
Va escriure nombroses novel·les i relats, entre les quals destaquen (a banda de les dues mencionades anteriorment): El jugador (1867), L'idiota (1868), L'adolescent (1875) i Els germans Karamàzov (1879-1880).


Txell.Cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!