Musclos per sopar - Birgit Vanderbeke

Títol: Musclos per sopar

Autora: Birgit Vanderbeke

Llengua original: alemany

Traductora: Marisa Presas

Editorial: Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers

Any: 1990 original, 2021 traducció al català

"Aquell dia hi havia musclos per sopar, però això no era ni un senyal ni una coincidència. És cert que era una cosa una mica extraordinària, però no era un senyal, encara que, com alguna vegada hem dit després, allò no podia portar res de bo."

Així comença Musclos per sopar de Birgit Vanderbeke, aquesta novel·la breu en forma de monòleg que ens transporta en el si d’una família de quatre a l’Alemanya dividida de postguerra. El cap de família ha d’arribar per sopar a les sis després d’un viatge de feina que, tot sembla indicar, li portarà un ascens laboral molt esperat. La dona i els dos fills, noi i noia, l’esperen amb el seu plat preferit (només del pare!): musclos i patates fregides. Però passen els minuts i ell no arriba. A poc a poc, dona, fill i filla s’aniran alliberant d’una opressió que, tot i que és compartida, viuen individualment.

A partir del monòleg de la filla, anem resseguint fins a tres hores d’aquell vespre i diversos episodis de la història familiar per descobrir que tots els membres de la família viuen amb por i sotmesos a un home autoritari i maltractador, que no els deixa ser ells mateixos, els controla i els obliga a emmotllar-s’hi. És una por que només s’esvaeix quan ell marxa de viatge, però tampoc del tot, perquè quan torni uns i altres es delataran al pare per guanyar-se el seu favor.

"La meva mare va fer xxxit, perquè tenia por que ell ens sentís. Ell no hi era, però a casa nostra sempre passava el mateix: tots pensàvem que ell ho sabia tot, ho veia tot i ho sentia tot, quan el cert és que això és impossible i que en realitat arribava a assabentar-se de moltes coses perquè nosaltres les xerràvem."

La mare és tractada d’inútil i sentimental per part del pare, que li nega les seves aficions i l’obliga a maquillar-se i arreglar-se quan ell arriba, i que se n’avergonyeix. El fill, segons el pare, és massa sensible per ser un nen i a més no és brillant acadèmicament; i la filla és un “homenot” i, encara que a l’escola és bona, no deixa de ser la filla.

De rerefons i a partir del personatge del pare, Vanderbeke critica el patriarcat, però també els nous rics que només busquen ascendir en la societat i aparentar de portes en fora.

I passen les hores i la plata de musclos (el plat preferit del pare) es refreda i cada cop és menys apetitosa i fa més angunia, de la mateixa manera com es va esquerdant el poder i el jou del pare a la família. El final és, simplement, brillant. Un final que ens recorda que no cal menjar musclos si no ens agraden.

Tenia unes expectatives relativament baixes d’aquest llibre perquè m’havia arribat que era força lent i no hi passava massa res, però he de dir que m’ha agradat molt més del que m’esperava. M’ha mantingut enganxada des de la primera pàgina; volia saber què havia passat i per què no havia arribat el pare.

El monòleg està molt ben aconseguit, ja que realment és com si algú anés parlant sense parar i era com si la filla m’ho estigués explicant. A banda del fet que sigui un monòleg, per mi manté la intriga fins al final i m’ha semblat trepidant.

Us el recomano molt i, per mi, passa a estar entre el Top 5 Petits Plaers 😊 dels 10 que he llegit.

"Com que ell no suportava la seva cara fluixa, la meva mare s'emmotllava i adoptava la cara de festa, la que es pintava cada tarda a dos quarts de sis, tancada al bany abans que el meu pare arribés a casa. La cara de festa no durava gaire més enllà d'una hora i s'havia d'anar renovant. [...] Jo vaig pensar, no m'agrada que s'emmotlli constantment."

Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un llibre intens, però breu del repte de lectura que organitzen les Biblioteques de Mataró: Una Mataró de Llibres.

Coneixem una mica més l’autora? Birgit Vanderbeke (Alemanya, 1956 – França, 2021) va ser una escriptora alemanya, guardonada el 1990 per la seva novel·la Musclos per sopar. La seva família va fugir de l’Alemanya Oriental el 1961 i va créixer a Frankfurt am Main.

Txell.Cat