Llibre de les bèsties - Ramon Llull

Títol: Llibre de les bèsties
Autor: Ramon Llull
Llengua original: català
Editorial: Sembra Llibres
Any: 1288

"En una plana bellíssima, per on saltironejava l’aigua, hi havia un grup de bèsties que volien elegir rei. Discutien amb vehemència, i al cap d’una bona estona, la majoria va arribar a l’acord que el lleó fos declarat monarca."

Aquesta edició del Llibre de les bèsties de Ramon Llull a càrrec de Roc Casagran és una bona oportunitat per fer un tast de l’obra d’una figura cabdal per a la llengua catalana, però cal llegir-la contextualitzada, ja que l’estil i el tema s’allunya del tipus de lectures a què puguem estar acostumats (almenys jo).

Aquest text és un capítol del Llibre de meravelles, protagonitzat per en Fèlix. Aquí, però, en Fèlix només apareix a l’inici i al final per introduir aquesta faula protagonitzada per animals. El Llibre de les bèsties narra els tripijocs i maquinacions dels animals per fer-se amb un lloc al poder, els canvis de bàndol, els enganys, els partidismes i com funciona la política del terror. La veritat és que m’ha fet pensat molt en Animal farm de George Orwell, on també trobem una crítica als comportaments humans a partir de les accions dels animals, que també conviuen amb els humans.

Per assegurar-se que el missatge arriba, Llull ho exemplifica amb petites històries que va encabint dins de la faula i crea una matrioska narrativa que en alguns moments és massa confusa. De fet, algunes de les històries que expliquen els animals per exemplificar allò que volen dir no m’han resultat gens evidents i he tingut la sensació d’anar llegint retalls de contes inconnexos. Suposo que en aquell moment el vessant didàctic i moral de Llull el van portar a posar exemples i més exemples 😅.

No puc dir que hagi gaudit aquesta lectura que, de fet, tot i ser molt breu, se m’ha travessat i se m’ha allargat, però crec que és un llibre que té un alt valor històric (estem parlant d’un text del segle XIII!) d’un autor clau per la nostra llengua i literatura. L’adaptació de Roc Casagran converteix aquest text en una lectura accessible i crec que és bo i necessari comptar amb aquestes noves edicions que ens apropen als nostres clàssics.

Txell.Cat

Autumn - Ali Smith

Títol: Autumn
Autora: Ali Smith
Llengua original: anglès
Editorial: Penguin Books
Any: 2017

"We have to hope, Daniel was saying, that the people who love us and who know us a little bit will in the end have seen us truly. In the end, not much else matters."

El meu primer intent amb Ali Smith fa uns anys va ser totalment fallit; no vaig entrar en la història ni vaig encaixar amb l'estil d'escriptura i el vaig apartar (L'accidental encara m'espera al prestatge de casa). L'inici d’Autumn (que trobareu en català com a Tardor publicat per Raig Verd amb traducció de Dolors Udina) també va ser un “no estic entenent absolutament res”, però vaig seguir el consell de la Gina, que m'ha deixat el llibre, i vaig continuar llegint. Sort que ho vaig fer ☺️!

Aquest és el primer volum del quartet estacional, que m'he proposat llegir en ordre de publicació i coincidint amb l'estació que dóna títol al llibre. 

Autumn és un llibre estrany, tinc la sensació que no l'he entès tot i que se me n'han escapat coses, però alhora m'ha agradat força, l'he trobat bonic i m'hi he trobat molt a gust (jo sempre he sigut molt de tardor 🌰🍂🍄).

La novel·la comença amb un capítol oníric què representa un somni del vell Daniel Gluck, qui té més de cent anys, que es debat entre la vida i la mort. Un capítol molt estrany i que convé superar per endinsar-se en la resta de la història. Al llarg de la novel·la hi ha un parell de capítols més que enceten cada part i que freguen el surrealisme.

Superats aquests capítols coneixem la relació d'en Daniel i l'Elisabeth, des que es coneixen quan ella és una nena, són veïns i ella ha de fer una redacció sobre els seus veïns, fins a l'actualitat, en què ella el vetlla en una residència mentre dorm. M'ha agradat molt la relació que tenen, que és molt bonica i tendra. Malgrat la diferència d'edat, estableixen un vincle d'amistat que pocs entenen i comparteixen moments per fer volar la imaginació i parlar sobre l'art.

"Hope is exactly that, that’s all it is, a matter of how we deal with the negative acts towards human beings by other human beings in the world, remembering that they and we are all human, that nothing human is alien to us, the foul and the fair, and that most important of all we’re here for a mere blink of the eyes, that’s all."

Al llarg d’Autumn, ja sigui en capítols protagonitzats per ella mateixa o perquè en parlen l'Elisabeth o en Daniel, apareix una artista britànica real del Pop Art, Pauline Boty. Desconeixia totalment aquesta artista i la seva obra, que he anat buscant a mesura que anaven apareixent-ne descripcions. 

Smith ens presenta la història deconstruïda, de manera no lineal; i a partir de les diferents escenes el lector ha d'anar muntant el collage (com algunes de les obres de Boty).

El present de la novel·la se situa al moment post-Brexit, i en algunes escenes hi trobem una denúncia a l'augment del racisme, la incertesa del moment i una crítica a la burocràcia absurda que oblida que les persones són persones. 

"It is like democracy is a bottle someone can threaten to smash and do a bit of damage with. It has become a time of people saying stuff to each other and none of it actually ever becoming dialogue. It is the end of dialogue."

 

M'ha agradat molt com està escrit i el domini absolut d'un munt de registres. Hi ha fragments lírics i surrealistes, escenes satíriques, converses absurdes, diàlegs profunds… i algun capítol que per si sol podria ser un microconte i que he rellegit i rellegit (com l'últim de la primera part1, o un de la primera part que va repetint “All across the country”). 

No sé si Autumn es titula així perquè la majoria d'escenes passen a la tardor, o si és per la sensació general de recolliment que provoca al llibre, o si és perquè és pot fer un paral·lelisme entre l'estació que és el preludi del fred i la neu amb la caiguda de les fulles i el Brexit, l'oblit de Pauline Boty i la finitud natural de les relacions humanes. O ves a saber…

Autumn és com una pel·lícula de cinema d'autor. Una lectura que m'ha deixat amb molts interrogants oberts, però que he gaudit molt (per la relació entre els personatges, perquè he descobert una artista que desconeixia, per com està escrit…). L'estil d’Ali Smith us pot tirar enrere, però si teniu ganes de descobrir un estil diferent, experimental i original, us sorprendrà.

"Myself, I thought about you the whole time. Even when I wasn’t thinking about you, I thought about you."

Txell.Cat

---

1 “A minute ago it was June. Now the weather is September. The crops are high, about to be cut, bright, golden.

November? Unimaginable. Just a month away.

The days are still warm, the air in the shadows sharper. The nights are sooner, chillier, the light a little less each time.

Dark at half past seven. Dark at quarter past seven, dark at seven.

The greens of the trees have been duller since August, since July really.

But the flowers are still coming. The hedgerows are still humming. The shed is already full of apples and the tree’s still covered in them.

The birds are on the powerlines.

The swifts left weeks ago. They’re hundreds of miles from here by now, somewhere over the ocean.”

---

Algunes de les obres de Pauline Boty que apareixen a Autumn

• It’s a man’s world I & II (1965)

• The only blonde in the world (1963)

• With love to Jean-Paul Belmondo (1962)

• BUM (1966)

• Sunflower woman (1963)

La vida del llibreter A. J. Fikry - Gabrielle Zevin

Títol: La vida del llibreter A. J. Fikry
Autora: Gabrielle Zevin
Llengua original: anglès
Traducció: Octavi Gil
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2014 original, 2025 en català

"L’A. J. contempla la Maya amb el seu vestidet de festa rosa i sent un formigueig dins seu, una sensació vagament familiar, lleugerament insuportable. No sap si vol posar-se a riure o deixar anar un cop de puny contra la paret. Es nota ebri, o com a mínim efervescent. No hi és tot. D’entrada pensa que deu ser felicitat, però després conclou que no: és amor. “L’amor dels collons”, pensa. “Quina murga.” Se li ha interposat completament en el seu pla d’emborratxar-se fins a matar-se, d’arruïnar el negoci. El pitjor de tot és que quan una persona descobreix una cosa que sí que li importa, es troba que de cop i volta ha de començar a importar-li tot."

La vida del llibreter A. J. Fikry va ser un regal d'aniversari d'enguany i llegir-lo ha estat un autèntic goig. 

En Fikry és un llibreter vidu, malhumorat i enfadat amb la vida, que regenta l'única llibreria que hi ha a Alice Island, una illa que no està especialment ben comunicada. Després de perdre l’amor de la seva vida, a les nits es refugia en l’alcohol mentre l’economia de la llibreria cau en picat. Un dia es troba la Maya, una nena de dos anys, a la secció infantil de la llibreria, i aquesta troballa fa que la seva vida faci un gir de 180 graus. 

Zevin parla de les segones oportunitats, però també de les diverses formes que pot prendre l'amor -de parella, paternal, d’amistat, pels llibres…-, sense ser un llibre romàntic ni ensucrat. En la història també hi ha espai perquè no tot siguin flors i violes, però també en aquests moments plana la sensació agradable que envolta el llibre.

Al llarg de tota la novel·la hi ha moltes referències a llibres i autors que són un regal per als amants de la lectura. M'ha agradat trobar-hi referències conegudes, i d’altres totalment desconegudes. 

La vida del llibreter A. J. Fikry de Zevin és un llibre que enganxa, de lectura fàcil i ritme constant. La història que s’hi narra és senzilla, tira de tòpics i, en general, és previsible, però això la converteix en un refugi molt agradable.
He gaudit molt d'aquesta lectura amable i senzilla. La vida del llibreter A. J. Fikry és una delícia, un llibre gens pretensiós, d'aquells que es llegeixen amb un somriure que es manté després d'acabar l'última pàgina.

Txell.Cat

El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

Títol: El cor és un caçador solitari

Autora: Carson McCullers

Llengua original: anglès

Traducció: Alba Dedeu

Editorial: L’Altra

Any: 1940 original, 2017 en català

"Parlar li feia bé. Li agradava sentir-se la veu. Les síl·labes semblaven ressonar i quedar-se surant en l’aire, de manera que cada paraula sonava dues vegades. Es va empassar saliva i es va humitejar els llavis per tornar a parlar. De cop i volta li van venir ganes de tornar a l’habitació tranquil·la del mut per explicar-li els pensaments que tenia al cap. Era una cosa estranya, allò de voler parlar amb un sordmut. Però se sentia sol."

M’he estrenat amb Carson McCullers amb El cor és un caçador solitari, la seva primera novel·la, escrita quan només tenia 23 anys. 

McCullers ens transporta al sud dels Estats Units, després del crac del 29, per parlar-nos de la soledat més profunda, del sentiment d’incomprensió i d’aïllament, de pobresa i marginació. 

"Tota la gent blanca s’assemblava als ulls dels negres, però els negres feien l’esforç de distingir-la. Ara bé, tots els negres s’assemblaven per als blancs, però els blancs no solien molestar-se a retenir la cara d’un negre al cap."

En Singer és sord i, després d’haver-se de separar del seu millor amic, ha llogat una habitació a casa els Kelly i fa tots els àpats al New York Café. Allà coneix en Brannon, l’amo de cafè; però també en Jake Blount, un socialista incomprès que recorre la ciutat predicant la seva lluita contra el capitalisme; la Mick Kelly, una de les filles dels Kelly que ha de cuidar-se dels seus germans petits i que somnia a comprar-se un piano, i el Dr. Copeland, un metge negre que vol empoderar la comunitat negra de la ciutat. Tots es troben sols i tenen moltes preguntes sense resposta i, casualment, troben un confident en en Singer. Ell els escolta llegint-los els llavis, i no parla, no els jutja; quan vol expressar alguna cosa ho fa amb senyals o amb paper i llapis. Tanmateix, en Singer és el seu far, el seu lloc segur i tots esperen el moment del dia per trobar-s’hi i parlar, fer un cafè o uns escacs.

"Es limitaven a mirar-se l’un a l’altre. El silenci es va allargar encara més que abans, i cap dels dos no podia dir res. Va ser llavors que va descobrir allò del seu pare. No va ser com si descobrís una cosa nova; ho havia sabut sempre, de totes les maneres, excepte amb el cervell. I ara, de cop i volta era conscient que sabia aquella cosa del seu pare. Que se sentia sol i que era vell."

El cor és un caçador solitari és una lectura reposada, lenta i trista, però d’una mena de tristesa que plana per tot el llibre. McCullers aborda moltíssims temes i crea un univers molt especial amb uns personatges que es debaten entre les il·lusions i la realitat, l’esperança i la desesperació. Alhora, en alguns moments se m’ha fet lenta i no he acabat d’entendre cap a on portaven totes aquestes vides tan perdudes, m’ha faltat un clímax en la història.

Tot i això, crec que és una novel·la coral molt ben teixida, amb uns personatges complexos, però potser no és la millor porta d’entrada a l’autora.

D’alguna manera m’ha fet pensar en Bailey’s Café de Gloria Naylor, que em va encantar, i on una sèrie de personatges marginats visiten una cafeteria que és una mena de refugi de l'esperança.

Txell.Cat

Les lluminoses - Lauren Beukes

Títol: Les lluminoses 
Autora: Lauren Beukes
Llengua original: anglès
Traducció: Lluís Delgado
Editorial: Mai Més
Any: 2013 original, 2021 en català

"El verí compartit es torna la meitat de tòxic. O potser simplement enverina tothom igual."

Aquesta vegada, pel club de lectura amb les amigues, vam decidir canviar de gènere i ens vam atrevir amb Les lluminoses, de Lauren Beukes, que és una barreja de ciència ficció i thriller policíac. 

Les lluminoses són dones que, d'alguna manera, brillen des que són petites i capten, així, l'atenció d'en Harper Curtis, un assassí despietat que se sent atret per la resplendor de les seves víctimes i s'hi acarnissa. A banda de ser un assassí, en Harper té un altre secret: una casa molt especial que li permet viatjar en el temps. En obrir i tancar una porta es trasllada al Chicago dels anys 30 o al de finals dels 80. Les busca de nenes, les va visitant, els porta obsequis i, finalment, les busca a l'any que convingui per assassinar-les. 

La Kirby és la primera de les víctimes que no acaba morint, i que, una vegada recuperada, es dedicarà a investigar i buscar el seu agressor fins al les últimes conseqüències. 

La novel·la s'estructura en capítols força breus que es titulen amb el nom del protagonista i l'any. Tot i així, al principi la quantitat de noms i els salts temporals, si no es llegeix amb paper i boli, poden confondre una mica. Per contra, aquests salts temporals ens permeten conèixer Chicago i veure com va canviant al llarg dels anys. 

Em van aconsellar que em fixés especialment en els objectes que apareixen al voltant de les víctimes i m'ha agradat poder-los anar seguint. Quina feinada, Lauren! 

Tot i que en faig una bona valoració i m'ha agradat veure com tot lligava al final, durant la lectura m'he anat desconnectant i reenganxant i, fins pràcticament al final, no m'hi he sentit atrapada. M'interessava el que llegia, però no connectava amb cap personatge i no acabava de fer encaixar les peces del trencaclosques. El final m'ha semblat rodó i per mi resol tot allò que necessitava perquè Les lluminoses sigui una novel·la sòlida. 

És innegable que Beukes ha teixit una història complexa, ben documentada, plena de detalls, amb la violència contra les dones al llarg dels anys al centre de la novel·la i on al final tot encaixa, i l'ha transformat en una novel·la accessible i distreta.

Txell.Cat

Número dos - David Foenkinos

Títol: Número dos
Autor: David Foenkinos
Llengua original: francès
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Edicions 62
Any: 2022 original, 2022 en català

"Conèixer algú és permetre’s tornar a existir sense passat. Ens narrem com volem, podem saltar pàgines i fins i tot començar pel final."

Aquest estiu hem revisionat totes les pel·lícules de Harry Potter i l'especial sobre el retrobament que van estrenar el gener del 2022, així que em va semblar una bona idea tancar-ho amb aquesta lectura que feia uns anys que corria per casa. 

La idea era bona, però el resultat no m'ha convençut. 

Una novel·la sobre la vida d'en Martin Hill, qui hauria pogut ser Harry Potter a les pel·lícules però que finalment no ho va ser, sobre com s'havia sobreposat a aquella decepció i com havien estat aquests darrers 20 anys. M'interessava la idea de tractar el fracàs del qui ha tocat amb la punta dels dits l'èxit.

La primera sorpresa, i n’entomo tot el mea culpa, va ser que realment no existia cap Martin Hill (això ho vam saber per Harry Potter reunion) i que la novel·la era 100% ficció. 

El problema gros, però, és que la història és totalment inversemblant i superficial.

El punt de partida és la coneixença dels pares del protagonista, el naixement i la infància fins al càsting. A partir d'aquell moment la novel·la es va embolicant i en Martin acumula trauma rere trauma, drama rere drama i no aixeca cap. L'obsessió per l'univers de J. K. Rowling condiciona la seva vida, cada vegada més enquadrada. Els anys van passant però en Martin, que ja és molt madur quan és un nen, no evoluciona.

Sense fer espòilers, el final m'ha semblat el més encertat i l'únic possible si no volia escriure un altre Tan poca vida, permeteu-me l'exageració. Tanmateix, crec que agafa un to moral i d'aprenentatge final que tampoc no m'ha acabat de convèncer. 

Potser hi hauria entrat millor si de bones a primeres l'hagués agafat pensant que era un fals documental. 

Si sou fans de Harry Potter podeu llegir-lo com a divertimento. És un llibre de lectura senzilla, però tampoc en destaca l'estil d'escriptura i en la nostra edició hi havia algunes errades que han estat el colofó de l'experiència 😅. 

"La felicitat no es preocupa de la condició obrera. La felicitat és sempre una mica burgesa."

Txell.Cat