dimarts, 17 de febrer del 2026

Nosaltres en la nit - Kent Haruf


Títol: 
Nosaltres en la nit
Autor: Kent Haruf
Llengua original: anglès
Traductora: Anna Turró Armengol
Editorial: Angle Editorial
Any: 2015


Nosaltres en la nit
 és una novel·la íntima i delicada que explora la solitud, la companyia i la segona oportunitat en la vellesa. A Holt, un petit poble de Colorado, l’Addie Moore proposa al seu veí Louis compartir les nits per combatre la solitud. El que comença com un gest senzill es converteix en una relació profunda que desafia les convencions socials del poble i les expectatives de les seves pròpies famílies.

Haruf escriu amb un estil sobri i net, gairebé transparent, que dona tot el protagonisme a les emocions i als gestos quotidians. La seva prosa, aparentment senzilla, amaga una gran capacitat per captar la vulnerabilitat i la tendresa dels personatges.

La novel·la adquireix encara més força quan sabem que Haruf la va escriure mentre estava greument malalt i s’acostava al final de la seva vida. La consciència de la mort propera impregna el llibre d’una serenor i una lucidesa extraordinàries: no hi ha dramatismes, només una mirada neta i compassiva sobre el que realment importa quan el temps es fa curt. Nosaltres en la nit es converteix així en una mena de testament literari, una celebració discreta però profunda de la valentia de buscar companyia i felicitat fins al darrer moment.

És una història breu però colpidora, que deixa una sensació de tendresa i una reflexió sobre com, fins i tot en la maduresa, encara és possible començar de nou.

Teresinha

Altres entrades sobre el mateix autor:

diumenge, 8 de febrer del 2026

L’orb abominable i altres contes obscurs - Josep Maria Prió


Títol:
L’orb abominable i altres contes obscurs 
Autor: Josep Maria Prió
Llengua original: català
Editorial: Terra Ignota Ediciones
Any: 2025

El gènere de terror no és, ni de bon tros, la meva zona de confort, però aquest recull de contes obscurs em va semblar una bona opció per tornar-hi a fer una immersió controlada. 


L’orb abominable i altres contes obscurs és un recull d'històries molt fosques i tèrboles, en què l'horror no es presenta d'entrada, sinó que es va coent amb uns personatges i situacions relativament quotidianes (encara que hi hagi contes ambientats en altres èpoques històriques). 


Els contes estan ben tramats i la intriga, molt ben mesurada i dosificada. Les històries enganxen l'interès del lector fins al final, quan es descobreix l'element terrorífic que tot ho capgira. L'autor ens presenta històries diferents pel que fa a l'ambientació, els personatges i la llargada, però m'ha semblat que tots tenen un ritme i una estructura similar, aquest crescendo continu fins al final. A nivell temàtic també hi ha una certa homogeneïtat: la maldat humana, el canibalisme, el flirteig amb la mort i el més enllà, i elements sobrenaturals per sembrar el terror psicològic. 


Josep Maria Prió se serveix d'una llengua treballada i denota una gran riquesa lèxica, amb l'ús d'algunes formes arcaiques que, en algunes ocasions, m'ha semblat artificiosa. Aquest estil recobreix tot el conjunt d'una pàtina solemne, densa i antiga que reforça el conjunt, com si obrissis la porta d’un casalot fosc, vell i ple de teranyines, que alimenta la sensació d'angoixa i por. Tanmateix, també crec que aquesta densitat obliga a fer una lectura atenta i concentrada si hom no es vol perdre pels passadissos del casalot. 


El primer conte, “L'orb abominable”, és el que dona títol al recull però no és dels que més m'han agradat i em va costar força entrar-hi. Els que més m'han agradat són “En Fortià a l'Amazones”, “Una nit a Puigdefoix” i “La torre Elisenda”. 

N'hi ha un parell, “La confessió” i “L'existència unidireccional”, que m'han deixat una sensació estranya. La història m'ha agradat i com Prió ens la presenta també, però mentre els llegia em va semblar s'allargaven més del necessari. 


En conjunt, els contes m'han agradat força, m'han enganxat i entretingut, fins i tot més del que hauria dit inicialment. Pot ser una bona opció per a lectors que busquin una experiència de terror psicològic cuinat a foc lent, més que l’ensurt directe.


Txell.Cat