Cartes des de l'illa de Skye - Jessica Brockmole

 
Títol: Cartes des de l'illa de Skye
Autora: Jessica Brockmole

Llengua original: anglès
Traductora: Esther Roig

Editorial: Edicions 62

"Oh, Davey, necessito que m'escriguis. Necessito una bona paraula, necessito una paraula divertida, necessito una foto teva amb una americana de quadres absurda. Necessito oblidar que tot això està passant."

Ahir a la nit vaig acabar de llegir aquesta novel·la. Encara em quedaven força pàgines per llegir, però ahir a la nit, la història em va acabar d'absorbir i no vaig poder deixar-la fins que la vaig acabar.

Es tracta d'una novel·la epistolar que narra una història d'amor entre Elspeth Dunn i David Graham. Podríem dir que hi ha dos grups de cartes, situats en espais de temps diferents. El primer grup són les cartes que s'envien l'Elspeth i en Davey (tal com ella l'anomena) i que se situen en la Primera Guerra Mundial. El segon grup són les cartes que s'envien la filla de l'Elspeth, la Margaret, i la seva parella, Paul, durant la Segona Guerra Mundial.

És a través de les cartes que el lector va descobrint el passat de l'Elspeth i  va entrant en la seva vida. De fet, jo hi vaig entrar tant, que ahir a la nit, al llit, mentre llegia les últimes pàgines de la novel·la em vaig emocionar i els ulls se'm van omplir de llàgrimes. Sí, sí. Jo, sola al llit, llegint un llibre i patint pels personatges de la novel·la. Sens dubte, això diu molt de l'obra. És un llibre que emociona i que, realment, et fa entrar en els personatges, i et fa esperar rebre la següent carta per saber que la història continua.

Per què aquest llibre? La setmana passada vaig anar a comprar i el vaig veure a la llibreria. Quan vaig llegir-ne el títol vaig decidir que me'l volia llegir.
L'any passat vaig anar d'Erasmus a Edimburg i durant la meva estada allà vaig aprofitar per viatjar pel país. Escòcia és preciós i l'illa de Skye és increïble. A través les pàgines d'aquest llibre he tornat a recórrer indrets d'Escòcia que vaig visitar l'any passat: els Borders, Edimburg, Portree,... A més, he tornat a sentir aquell fred hivernal i aquell vent que semblava que se't volia endur volant.

"Epistolar? Jo passo!" No passis. Aquest estiu vaig llegir La societat literària i de pastís de pela de patata de Mary Ann Shaffer, que també és epistolar, i em va sorprendre molt. El fet que la novel·la s'estructuri en cartes fa que el lector entri més en la història perquè és com si fos ell el qui va rebent les cartes.
En el cas concret de Cartes des de l'illa de Skye crec que s'ha de valorar la dificultat d'escriure una obra així. L'autora no escrivia cartes esperant rebre la resposta d'algú altre (que és el que fem tots quan escrivim cartes o correus electrònics...), sinó que ella mateixa n'escrivia la resposta. En aquest sentit, val la pena remarcar que la novel·la està molt ben teixida i les cartes molt ben plantejades, ja que és talment com si estiguessis espiant la correspondència de quatre persones.


"Eres tu, Davey. Ets tu. No hi ha poesia a la meva vida sense tu. Sempre has estat la meva inspiració. Abans de coneixe't, escrivia poesia amb la ploma, i als meus lectors els agradava. Significava alguna cosa per a ells. Però després de coneixe't, vaig escriure poesia amb l'ànima, i m'agradava a mi. Per a mi ho significava tot."


Txell.Cat