dimecres, 6 de novembre del 2013

Cartes des de l'illa de Skye - Jessica Brockmole


 
Títol: Cartes des de l'illa de Skye
Autora: Jessica Brockmole
Llengua original: anglès
Traductora: Esther Roig
Editorial: Edicions 62

"Oh, Davey, necessito que m'escriguis. Necessito una bona paraula, necessito una paraula divertida, necessito una foto teva amb una americana de quadres absurda. Necessito oblidar que tot això està passant."



Ahir a la nit vaig acabar de llegir aquesta novel·la. Encara em quedaven força pàgines per llegir, però ahir a la nit, la història em va acabar d'absorbir i no vaig poder deixar-la fins que la vaig acabar.

Es tracta d'una novel·la epistolar que narra una història d'amor entre Elspeth Dunn i David Graham. Podríem dir que hi ha dos grups de cartes, situats en espais de temps diferents. El primer grup són les cartes que s'envien l'Elspeth i en Davey (tal com ella l'anomena) i que se situen en la Primera Guerra Mundial. El segon grup són les cartes que s'envien la filla de l'Elspeth, la Margaret, i la seva parella, Paul, durant la Segona Guerra Mundial.

És a través de les cartes que el lector va descobrint el passat de l'Elspeth i  va entrant en la seva vida. De fet, jo hi vaig entrar tant, que ahir a la nit, al llit, mentre llegia les últimes pàgines de la novel·la em vaig emocionar i els ulls se'm van omplir de llàgrimes. Sí, sí. Jo, sola al llit, llegint un llibre i patint pels personatges de la novel·la. Sens dubte, això diu molt de l'obra. És un llibre que emociona i que, realment, et fa entrar en els personatges, i et fa esperar rebre la següent carta per saber que la història continua.

Per què aquest llibre? La setmana passada vaig anar a comprar i el vaig veure a la llibreria. Quan vaig llegir-ne el títol vaig decidir que me'l volia llegir.
L'any passat vaig anar d'Erasmus a Edimburg i durant la meva estada allà vaig aprofitar per viatjar pel país. Escòcia és preciós i l'illa de Skye és increïble. A través les pàgines d'aquest llibre he tornat a recórrer indrets d'Escòcia que vaig visitar l'any passat: els Borders, Edimburg, Portree,... A més, he tornat a sentir aquell fred hivernal i aquell vent que semblava que se't volia endur volant.

"Epistolar? Jo passo!" No passis. Aquest estiu vaig llegir La societat literària i de pastís de pela de patata de Mary Ann Shaffer, que també és epistolar, i em va sorprendre molt. El fet que la novel·la s'estructuri en cartes fa que el lector entri més en la història perquè és com si fos ell el qui va rebent les cartes.
En el cas concret de Cartes des de l'illa de Skye crec que s'ha de valorar la dificultat d'escriure una obra així. L'autora no escrivia cartes esperant rebre la resposta d'algú altre (que és el que fem tots quan escrivim cartes o correus electrònics...), sinó que ella mateixa n'escrivia la resposta. En aquest sentit, val la pena remarcar que la novel·la està molt ben teixida i les cartes molt ben plantejades, ja que és talment com si estiguessis espiant la correspondència de quatre persones.


"Eres tu, Davey. Ets tu. No hi ha poesia a la meva vida sense tu. Sempre has estat la meva inspiració. Abans de coneixe't, escrivia poesia amb la ploma, i als meus lectors els agradava. Significava alguna cosa per a ells. Però després de coneixe't, vaig escriure poesia amb l'ànima, i m'agradava a mi. Per a mi ho significava tot."


Txell.Cat

2 comentaris:

  1. Avui he obert el teu bloc i al llegir els sentiments que diu que experimentes quan llegeixes , m'he vist reflectida en ells. Això ens ve de família. Des de ben petita, igual que tu, he tingut sempre la necessitat de tenir un llibre al meu costat. Aquesta necessitat de llegir m'ha ajudat en moments delicats i dolorosos de la meva vida. M'encanta, quan arriba la nit i em poso al llit, agafar un llibre i endinsar-me en la història.

    Alguns llibres han deixat una marca inesborable en mi, d'altres m'han entretingut i d'altres m'han deixat un gust agredolç.

    Sempre hi ha alguns llibres que, amb el pas dels anys, m'agrada tornar-los a assaborir i descobrir amb més profunditat el que l'autor volia transmetre't .

    Acabo de redescobrir una autora que feia anys que no havia tornat a llegir - Peal S. Buck- . He tornat a reviure amb " La buena tierra", " La estirpe del dragon" o " viento del este,viento del oeste", 'les tradicions de la cultura xinesa de finals dels segle XIX i principi del XX que es contraposen amb la nostra cultura i com se'ns fa difícil als occidentals entendre les seves costums, al mateix temps que ens sobta la manera com ens veuen. Tot això ens fa pensar que les nostres maneres de fer o pensar ja ens venen predeterminades abans de néixer.

    MAC

    ResponElimina
  2. Per tirar de clàssics, Dràcula, de Bram Stoker, també és una novel·la epistolar i, tot i que en ocasions aquest subgènere resulti un pèl forçat, l'autor aconsegueix mantenir el lector del tot enganxart fins ben bé el final.

    Dídac

    ResponElimina

Moltes gràcies per comentar!