Avui us deixaré amb una ressenya que ha fet una de les persones més lletraferides que conec: la meva àvia. Ha llegit moltíssim al llarg de la seva vida i estic convençuda que ens podrà aportar moltíssim a tots els qui la llegim. El cert és que no hi ha dia que vagi a visitar-la que no acabem xerrant de llibres, així que vaig considerar que proposar-li participar en aquest bloc de llibres no només la faria feliç a ella i a mi, sinó que seria la manera de donar a conèixer el seu bagatge lectoral.
Així, doncs, em fa molt feliç poder comptar amb ella per redactar aquest blog.
Sempre hi ha alguns llibres que, amb el pas dels anys, m'agrada tornar a assaborir i descobrir amb més profunditat el que l'autor volia transmetre't .
Acabo de redescobrir una autora que feia anys que no havia tornat a llegir, Pearl S. Buck.
He tornat a reviure amb La buena tierra, La estirpe del dragon o Viento del este, viento del oeste. Aquestes novel·les narren les tradicions de la cultura xinesa de finals del segle XIX i principi del XX que es contraposen amb la nostra cultura i com de difícil se'ns fa als occidentals entendre les seves costums, al mateix temps que ens sobta la manera com ens veuen.
Tot això em fa pensar que les nostres maneres de fer o pensar potser ja ens venen predeterminades abans de néixer.
Coneixem una mica més l'autora? Pearl S. Buck va néixer al Hillsboro, West Virginia el 1892. Era
filla de missioners americans a la Xina, on va viure durant molts anys.
Això li va permetre conéixer a la perfecció les costums i la cultura
xinesa. Més endavant va tornar als EEUU on va desenvolupar la seva carrera literària.
Al 1932 va guanyar el Premi Pulitzer per la seva segona novel·la La buena tierra, que narra la història d'un pagès honrat (Wang-Lung), de la seva dona (O-Lang) i de la seva família al llarg de tres generacions. La novel·la posa de manifest el patiment, les pors, les passions, les ambicions i les alegries del món rural de la Xina pre-revolucionària del darrer emperador.
Pearl S. Buck va guanyar el premi Nobel de Literatura el 1938.
Va morir a Vermont el 1973.
MAC
M'agrada que comenteu Pearl S Buck, perquè tinc la impressió que és una escriptora oblidada. La meva mare em va recomanar que llegís "Viento del este, viento del oeste" quan tenia 16 anys i em va encantar. Per això, quan anys més tard vaig veure'n una edició de butxaca, no vaig dubtar ni un moment a regalar-li a la meva filla, amb l'esperança que li agradés tant com a mi.
ResponEliminaPenso que a més la podrà ajudar a conèixer millor aquesta cultura, ara que està estudiant la seva llengua.
Felicitats pel blog !!
Teresa