La meva primera vegada

Avui és la meva primera vegada. 

És la primera vegada que obro un blog (i, per tant, la primera vegada que escric una entrada). És la primera vegada que m'assec a escriure sobre els llibres que llegeixo, sobre per què els llegeixo, sobre per què m'agraden. És la primera vegada que m'aturo a pensar: per què no puc deixar de llegir? Per què sempre tinc un llibre a la bossa o a la tauleta de nit?

La respota d'aquesta última pregunta l'he trobada: perquè m'agrada llegir. Perquè llegir em fa viatjar per llocs que no he estat, em fa viure vides que no viuria.

Des de petita que llegeixo i sempre he llegit molt. Els pares em van inculcar el costum de llegir una estona abans de tancar el llum per anar a dormir. I tant és així que ara no puc tancar el llum sense haver llegit, almenys, una pàgina.

Pot semblar pretensiós dir-ho, però llegeixo de tot: novel·la, assaig, poesia... Tot i que és ben cert que sobretot em dedico a la novel·la.

No sé ben bé què espero treure'n, d'aquest blog. Sé que ho faig per mi, perquè m'agrada escriure i llegir, i és una manera de reflexionar sobre tot el que llegeixo. No sé si duraré gaire per aquí, ni si seré constant, però espero aportar alguna cosa als qui decidiu llegir les meves entrades.   

I fins aquí la meva primera vegada. Ja m'he estrenat.


Txell.Cat