La primera estrella del vespre - Nadia Ghulam i Javier Diéguez

Títol: La primera estrella del vespre

Autor: Nadia Ghulam i Javier Diéguez

Editorial: Rosa dels Vents

Any: 2016

Abans de començar, m’agradaria animar als lectors del blog a llegir abans d’aquesta novel·la, El secret del meu turbant, de la mateixa autora. Una història basada en fets reals, en la seva dura infantesa, colpidora, plena d’esperança, superació i sinceritat.

La primera estrella del vespre és aquella primera estrella que es pot veure al cel clar d’Afganistan. És un símbol d’esperança i innocència. Tothom té un record d’infantesa que associa a un element especial. Per la Nadia, la primera estrella de la nit és un punt d’unió amb la seva cosina Mersal, que des de ben petites han estat molt unides. Quan patia, tenia por o simplement li venien ganes de rendir-se, esperava que es fes fosc per poder contemplar la lluïssor dalt del cel.

Després d’haver-nos explicat la seva experiència a l'Afganistan amb guerra (El secret del meu turbant), la Nadia, amb aquest llibre vol retre un petit homenatge a les dones de la seva família i a totes les dones de l’Afganistan. Unes dones fortes i lluitadores davant l’allau d’adversitats que es troben al llarg de la seva vida. A partir de la mort de la seva tieta Sha Ghul, la Nadia torna al seu Afganistan després d’anys de viure a Badalona per poder retrobar-se amb la seva família, donar el condol i recuperar la Mersal, la seva cosina.

A través de la lectura d’aquest llibre, podem conèixer un Afganistan modern i obert de ment que existia abans de la guerra. Un Afganistan que permetia a les dones estudiar, treballar i vestir-se com volguessin. Permeteu-me doncs, reflexionar sobre qui són els veritables repressors de la societat afganesa, i de la majoria de països d’Orient del voltant. Doncs podem comprovar que no es tracta d’una societat antiga i carca sinó d’un sector de la societat que ha agafat les regnes del poder amb la violència i amb la interpretació convinguda per ells de la seva religió, l’Islam, han escampat la por i el terror per tot arreu.

La lectura d’aquest llibre, juntament amb la d'El secret del meu turbant, ens permetran empatitzar amb tota la gent que malauradament es troba en guerra als seus països i que es troben amb la necessitat de marxar de la seva terra per poder aspirar a una vida millor. Aquest és un tema molt actual avui en dia, amb la crisi dels refugiats que estem vivint, i podem veure que tot i ser un tema molt actual, aquestes situacions fa anys que les vivim. Jo no sé quina és la solució a aquest drama que estem vivint, però el que veig és que sovint a la societat occidental li manca empatia.

Per acabar, m’agradaria retre el meu petit homenatge a les dones. Com dèiem al principi, la Nadia parla de les dones de la seva família; la Zia, la seva mare; la Mersal, la seva cosina; la Sha Ghul, la seva tieta; la Razia i l’Arezo, les seves germanes; la Maboba i la Shabnam, també cosines; i l’Omaira, una cosina del seu pare. Totes elles han hagut de superar grans adversitats i dificultats que la vida els hi ha anat posant però sempre, i fins i tot quan ja no els quedava ni un bri d’esperança, han acabat superant-los, fent-se així més fortes. La vida de la dona a l’Afganistan no és fàcil, i malauradament encara hi ha molts països on les dones es troben amb inferioritat de condicions i amb una lluita diària per poder sobreviure.

La Nadia diu [...] En aquell moment vaig pensar que de vegades ens oblidem de valorar els petits detalls de la vida. Aquells detalls que ens donen instants de felicitat eterns [...].

Procurem doncs mirar de ser més conscients d’aquests petits moments, valorant el que tenim i guardant-los a la nostra memòria per poder al cap d’un temps recuperar-los i somriure.

Marta Català