Títol: El callejón de los milagros
Autor: Naguib Mahfuz
Llengua original: àrab
Traductora: Helena Valentí
Editorial: Ediciones Planeta
Any: 1947
"Pero aquella burbuja, como las otras, acabó también reventando y el callejón de Midaq cayó de nuevo en el olvido y en la indiferencia. En él se lloraba por la mañana, si había algún motivo, y se reía ruidosamente por la noche, al crujido de las puertas y las ventanas que se abrían o cerraban."
El callejón de los milagros és la segona obra d'un escriptor egipci que em vaig endur de viatge a Egipte. En aquest cas es tracta d'una de les obres més destacades i conegudes de Naguib Mahfuz, Premi Nobel de Literatura el 1988.
Igual que L'Automòbil Club d'Egipte d'Al Aswani, es tracta d'una novel·la coral ambientada a el Caire, en aquest cas als anys 40. Tanmateix, l'estil d'escriptura i l'atmosfera que es dibuixa és molt diferent. El callejón de los milagros és una novel·la costumista, un retrat minuciós de la societat i l'ambient d'Egipte de finals de la Segona Guerra Mundial.
Com passa en moltes
novel·les corals, l’obra s’estructura en diversos capítols, cadascun dels quals
gira al voltant d’un personatge.
Mahfuz crea un
microcosmos al carrer Midaq i als carrers adjacents (per cert, situats a la
vora del basar Khan El Khalili) on hi conviuen personatges de classes
socials i edats ben diferents, tots molt complexos i elaborats. Hi trobem una
fornera que maltracta el seu marit, un senyor que es fa dir “metge” i que es
dedica a fer deformacions als qui volen ser captaires, un venedor de caramels,
una alcavota, un dentista sense titulació, un comerciant ric...
En general, però,
hi ha personatges de classe mitjana-alta, i personatges de classe baixa; adults
i joves. Els adults encarnen una societat tancada, tradicional i frustrada, mentre
que els joves representen l’ambició, l’anhel de llibertat i el desig de viure
aventures. Així, mentre els joves somnien en sortir del carreró per complir els
seus desitjos i prosperar, els adults s’hi aferren i es neguen a adaptar-se als
canvis. La lluita entre la tradició i la modernitat és, doncs, un tema
recurrent al llarg de l’obra.
D’entre tots els
personatges de l’obra, el meu preferit és Abbas, un dels joves. Barber de
professió, conformista i acomodat a la seva rutina, decideix abandonar el
carreró de Midaq per amor a Hamida i allistar-se a l’exèrcit anglès per fer
calaix i poder-s’hi casar.
Al llarg de la
lectura, empatitzem amb alguns personatges i amb d’altres no tant, ens trobem
amb passatges simpàtics però també trobem escenes més dures. Talment com la vida.
Coneixem una mica més l'autor?
Naguib Mahfuz (el Caire, 1911 - 2006) és considerat l'escriptor més important de la literatura àrab contemporània. Premi Nobel de Literatura l'any 1988, la seva obra ha estat traduïda a més de 40 idiomes.
La seva producció literària és considerable, unes quaranta novel·les i diversos reculls de contes. Les obres més destacades són El callejón de los milagros (1947), la Trilogia del Caire, Miramar (1967) o El día que mataron al líder (1985).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!