Autora: Eva Baltasar
Any: 2020
Any: 2020
Editorial: Club Editor
"La beso com no sabia que podia besar una dona, entregant-li alguna cosa que fabrico quan som lluny, quan no és amb mi."
Fa tres dies que vaig acabar Boulder de l'Eva Baltasar i tot just ara he acabat de rellegir Permagel.
He gaudit la lectura de Boulder perquè és una novel·la ben escrita, amb un lèxic molt ric i amb un estil àcid, directe i, alhora, poètic. Talment com era la lectura de Permagel. Tanmateix, Boulder no m'ha agradat tant com la primera novel·la de la trilogia i volia confirmar que realment Permagel m'havia agradat tant.
Les dues primeres novel·les de la trilogia comparteixen certs elements que les fan similars, si bé són lectures totalment independents.
D'entrada, la temàtica. En tots dos casos Baltasar dona veu a dues dones lesbianes que tenen tendència a la soledat i l'aïllament. A Permagel coneixíem una dona amb tendències suïcides i addicta al sexe i a Boulder en coneixem una altra que malda per aïllar-se i fugir d'una vida de parella convencional. Evidentment, tampoc no hi falta sexe explícit, a Boulder.
Un altre element comú són els títols, que fan referència a elements geològics. El permagel és la capa de
la terra que no es desglaça mai i els boulder són les "grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia", com ens explica la protagonista a la novel·la. Així com a la primera novel·la el lector acompanya la protagonista en el procés de trencament del seu permagel, a la segona novel·la, la protagonista lluita per seguir sent un boulder.
El narrador també és el mateix: la protagonista ens narra la seva vida. A Permagel, però, el monòleg interior és més fluid. Boulder s'allunya una mica del monòleg i deixa de ser un fil de pensament continu.
D'altra banda, són molt diferents. Per a mi, Permagel tenia un aire més simpàtic i, tot i que la protagonista tendia a pensar en el suïcidi, hi havia un to desenfadat en tota l'obra. Boulder és més grisa i més seriosa.
Des del punt de vista formal, els capítols de Boulder són força més llargs (té 7 capítols en total) que els de Permagel (en té 38!).
"Cordialitat. L'arrel de la paraula 'cordialitat' és un òrgan. L'òrgan de fer moure la sang."
I parlem de la història que ens explica. Boulder és una dona que viu i treballa de cuinera en un buc, lluny de casa seva i aïllada de terra ferma fins que un dia s'enamora de Samsa, una geòloga amb qui es muda a Reykjavík. Fins aquí ho pot suportar més o menys bé, però el dia que Samsa decideix que vol ser mare i l'arrossega a un procés de gestació assistida tot el seu món trontolla.
De nou, una altra similitud amb la primera novel·la de la trilogia, és que el final és sorprenent.
Com he dit al principi, la lectura es gaudeix perquè la novel·la està molt ben escrita i té un lèxic molt ric i unes imatges molt potents, però potser n'esperava més, després de Permagel. Potser és que, malgrat les diferències evidents, m'assemblo més a la protagonista de Permagel i als seus sentiments, que no pas a la de Boulder.
Tot i això, evidentment que llegiré Mamut, l'obra que tanca la trilogia i que encara no ha sortit per acabar de tancar el cercle.
"La vida ha començat a fer baixada."
Coneixem una mica més l'autora?
Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és una poeta i escriptora catalana. Ha escrit diversos poemaris des de l'any 2008 i ha rebut nombrosos premis de poesa. Boulder és la seva segona novel·la, després de Permagel (2018).
Altres entrades de la mateixa autora:
"Tampoc entenc aquest dolor, molesta poc però sempre és present. Creia que m'atacaria, que aprofitaria el cansament de la nit per clavar-se'm amb ungles i dents. Estava preparada per al plor. Però no, tinc un dolor que és com un gos. Jau en un racó i em llepa la ferida. La manté tendra i oberta, va fent."
Txell.Cat
Vaig comprar Boulder a l'Abacus la setmana del dia de la dóna. Vaig sentir comentaris d'Eva Baltasar que em van atreure i vaig pensar que llegir el llibre seria la meva aportació al dia. I em va encantar, l'he recomanat. El seu llenguatge tant ric i potent em va tenir enganxat a la lectura des del minut zero. I jo pensava de forma sorprenent com era possible descriure aquelles imgatges tant clares amb un lèxic tant ric i brillant. Enhorabona per aquest blog, avui buscaré Permagel.
ResponEliminaCelebro que t'agradés tant "Boulder"! Espero que "Permagel" t'agradi tant o més. A mi, de fet, em va agradar més "Permagel" que "Boulder".
Elimina