Homes sota el sol. Retorn a Haifa - Ghassan Kanafani

Títol: Homes sota el sol. Retorn a Haifa

Autor: Ghassan Kanafani

Llengua original: àrab
Traductora: Anna Gil Bardají

Editat per: Club Editor

Any: 1963, 1969 (Traducció al català publicada el 2009)

He fet parada a Palestina en el marc del març asiàtic amb aquesta lectura de Ghassan Kanafani. El Club Editor va publicar aquest recull l'any 2009 amb dues de les seves novel·les breus més conegudes: Homes sota el sol i Retorn a Haifa.

En castellà hi ha un recull de tres de les novel·les breus de Kanafani sota el títol Una trilogía palestina. En aquesta trilogia, publicada per Hoja de Lata, també conté el relat d'Home sota el sol.

Les dues novel·les et remouen profundament i et deixen amb un nus a la gola; són dos relats breus i senzills, però enormement colpidors. La tragèdia dels personatges és la tragèdia del poble palestí, però també la de molts altres pobles que han hagut de fugir de casa seva i que es troben immersos en una espiral de patiment.

L'escriptura de Kanafani és dolça i realista. Els personatges prenen cos a ulls del lector, que en poques línies coneix quatre pinzellades del seu passat que, tot i que en ocasions no són cabdals per a la història, sí que ho són per fer els personatges més de carn i ossos. 

Les històries són dures. Per què amagar la cruesa del que va passar? Per què decorar la realitat de molts refugiats amb paraules amables? Kanafani ens ho explica de manera que l'angoixa, la culpa i el patiment travessen les pàgines i s'apoderen del lector.

Hi ha tanta veritat, que fa mal.

Homes sota el sol

Aquesta novel·la breu narra el viatge que emprenen tres homes de tres generacions diferents des de Palestina cap a Kuwait en busca d'un futur i d'una vida millor. 

Els primers tres capítols serveixen per presentar als tres personatges. Abu Qays, el més gran de tots, representa la generació que va perdre i va haver de fugir del seu país, una generació trista i que ha perdut l'esperança. Assad és més jove i, tot i que també va viure la derrota, pertany a una generació que s'està formant i que intenta tirar endavant sigui com sigui. Finalment, Marwan és el més jove dels tres i es veu "obligat" a emigrar per mantenir la seva família, després que el seu germà gran es casi i deixi d'enviar diners. 

Els altres tres capítols narren el periple dels tres homes cap a Kuwait. D'entrada han de negociar amb els passadors clandestins, que s'aprofiten de la seva desesperació i desig de fugir; i després hauran de suportar una travessia pel desert, a ple estiu, i amagats en un espai claustrofòbic i asfixiant.

Hi ha un quart personatge, en Bambú, que també té una importància cabdal. Bambú és, finalment, el passador que acompanya Abu Qays, Assad i Marwan. Palestí com ells, el trauma l'acompanya i l'ha convertit en una persona cínica i interessada, ja que intenta treure benefici d'una situació en què, si les coses haguessin anat diferent, podria trobar-se ell mateix.

No vull explicar massa més, tot i que la força d'aquesta novel·la no és tant la història que s'explica, que malauradament és la de molts immigrants, sinó la manera com ho fa, que et transporta en aquell desert, a ple estiu fins que gairebé et deixa sense alè.

Homes sota el sol és un text carregat de simbologia. No m'hi esplaiaré, però us recomano completar-ne la lectura amb la informació addicional que hi ha a la publicació en castellà de Hoja de Lata. 

Kanafi va farcir el text de detalls, no només en els quatre personatges principals, sinó també en la policia fronterera, en els familiars que apareixen d'esquitllentes i en les seves relacions,...

"Aquell grapat d'homes rendits anava obrint-se pas pel desert com una gota d'oli per una planxa d'estany incandescent. El sol s'alçava imponent, una bola de foc. Ningú no es preocupava ja d'eixugar-se la suor."

Retorn a Haifa

En aquest relat, després d'anys d'ocupació israeliana, una parella palestina decideix tornar a casa seva, a Haifa, per veure què se n'ha fet i qui hi viu. 

L'any 1948 es produeix la Nakba o catàstrofe, l'expulsió dels palestins de casa seva. En aquell moment, en Saïd i la Safia es troben arrossegats enmig d'aquella fugida i marxen de casa, deixant enrere en Khaldun, el seu fill de cinc mesos, a qui no aconsegueixen recuperar de cap de les maneres. El matrimoni s'estableix a Ramal·la, on acaben refent la seva vida, malgrat l'ombra del fill perdut plana per damunt de les seves vides. 20 anys més tard, aprofiten l'oportunitat de tornar a casa, encara que només sigui de visita. S'hi troben una dona polonesa gran a qui van assignar el seu pis aquell mateix 1948, però també es retroben amb el fill perdut, ara convertit en soldat israelià.

La lectura de Retorn a Haifa em va ressonar una mica a la Guerra Civil que van viure les nostres avis; a l'enfrontament d'amics i germans a què pot conduir una guerra. 

És un relat que t'omple de tristesa i que planteja preguntes sobre l'origen les creences, els ideals i conviccions que tenim, a banda de fer-te reflexionar sobre el sentit de la guerra i del dolor i el dany moral que provoquen.

"Palestina és alguna cosa més que un record, que una ploma de paó, que un infant, que uns gargots de llapis a la paret de l'escala. M'estava preguntant què deu ser Palestina per al Khàled. Ell que no ha conegut ni el gerro, ni la foto, ni l'escala, ni el barri de Halissa, ni el Khaldun. I tanmateix, per ell Palestina mereix que agafin les armes i morin per ella. Per a nosaltres, per a tu i per a mi, no passa de ser una cosa amagada sota la pols de la memòria que ens fem tips de buscar. I mira què hi hem trobat, sota la pols: ¡més pols! Ens equivocàvem quan crèiem que la pàtria és només el passat. Pel Khàled, la pàtria és el futur. Aquesta és la diferència. Per això el Khàled volia prendre les armes. A desenes de milers de nois com el Khàled no els aturen les llàgrimes vanes dels que busquen, a les fondàries de les seves derrotes, fragments de les seves cotes de malla, de les seves flors marcides. Ells miren el futur."

Coneixem una mica més l'autor?

Ghassan Kanafani (1936 - 1972) va ser un escriptor, periodista i activista palestí. Va tenir un paper clau en la modernització de la literatura àrab, així com un dels fundadors de la literatura palestina moderna. Compromès amb la causa palestina, va morir assassinat pel Mossad l'any 1972 en un atemptat.

És autor de diversos relats, quatre novel·les, tres obres de teatre i tres assajos. Pel que fa a les novel·les, a banda d'Homes sota el sol (1963) i Retorn a Haifa (1969), també va escriure Lo que nos queda (1966) i Umm Sa'd (1969).

Txell.Cat