dissabte, 3 d’abril de 2021

Família - Ba Jin

Títol
Família
Autor: Ba Jin
Llengua original: xinès
Traductora: Eulàlia Jardí
Editat per: Viena 
Any: 1931 (Traducció al català publicada el 2011)
"Al llit, les persones es treien les màscares i feien balanç de la jornada. Obrien el cor i tots els racons secrets de l'ànima. Els satisfets s'adormien plàcidament, però els decebuts ploraven amb amargor la seva dissort dins la tebior del llit. En el món només hi havia aquests dos tipus de persones."

He viatjat a la Xina per a l'última lectura del març asiàtic i no podria haver quedat més contenta que aquest hagi estat l'últim llibre que he llegit. D'una banda, perquè m'ha permès conèixer moltíssimes tradicions i cerimònies xineses que no coneixia (una mica com em va passar amb la lectura de Japó, però encara més), però d'altra banda, perquè necessitava una lectura amb certa distància temporal (les dues últimes sobre Pakistan Palestina remouen força...).

 

L’he llegit en català traduït per l’Eulàlia Jardí i editat per Viena. La traducció de Jardí és fantàstica, flueix amb naturalitat però sense que es perdi la manera d’escriure dels autors xinesos (des de la meva humil experiència, tot el que he llegit d’autors xinesos té un ritme particular). A més, Jardí afegeix algunes notes a peu de pàgina que faciliten la comprensió del context i situen perfectament el lector.
A banda de la traducció, recomano aquesta edició pels apèndixs que ofereix: la traducció del prefaci de la primera edició, que és una carta al germà gran de l’autor, i el prefaci de la desena edició, en aquest cas dirigit al seu cosí i en què Ba Jin aclareix alguns rumors que corren sobre Família. Aquest últim prefaci és especialment interessant, però convé llegir-lo un cop acabada la lectura per evitar espòilers!

I és que si bé Família no és una autobiografia de Ba Jin, sí que conté molts elements que fan pensar en la vida de l’autor. Ell mateix reconeix que hi ha certs paral·lelismes entre el personatge de Juehui i ell mateix (la rebel·lia i el desafiament al món tradicional xinès). Tanmateix, també hi ha molts altres personatges i situacions que no es van donar a la seva família, però que s’hi podrien haver donat. Ell mateix escriu: “Creus que a la nostra família n’hi ha cap? No, no n’hi ha cap, però a la societat xinesa sí!”.

Publicada inicialment en forma de fulletó l’any 1931 i sota el títol Corrents turbulents, Família ens parla de la desintegració d’una gran família xinesa benestant i tradicional. Posteriorment va escriure Primavera (1938) i Tardor (1940), que juntament amb Família formen la trilogia “Corrents turbulents”.

Ba Jin retrata el clan Gao, una família molt gran, amb moltíssimes branques i amb moltíssims criats, que viuen en una casa enorme, amb un jardí inabastable que fins i tot té un llac i un pavelló al mig. De fet, al final del llibre hi ha un llistat de personatges que ajuda a situar tots els tiets i germans, però jo em vaig fer el meu propi arbre genealògic.
Família Gao by Txell Català Dordal  


L’avi Gao és el patriarca, de qui pengen les cinc branques familiars. Totes, excepte la segona (la tia Zhang, que és vídua, i la cosina Qin) viuen sota el mateix sostre. Els protagonistes són els néts de la branca principal: Juexin, Juemin i Juehui. També hi ha Shuhua, però no té un paper tan destacat en aquesta obra.
Juexin és el germà gran i, després de la mort dels pares, assumeix la responsabilitat de ser el proper cap de família. És un personatge que encarna l’acceptació, ja que entoma tot allò que els adults decideixen per ell sense queixar-se, encara que això el faci infeliç. Juexin segueix “la doctrina de la reverència i de la no-resistència”, fet que provoca diversos enfrontaments amb els seus germans. Juexin està casat amb Ruijue (un matrimoni concertat), amb qui té Haichen. És un personatge infeliç, sense determinació i amb un fort sentiment de culpabilitat.
Juemin és el segon germà i és un punt entremig entre Juexin i Juehui. Igual que Juehui, té la mentalitat més oberta que la resta de la família, ja que va a l’Escola de Llengües Estrangeres. Té un punt rebel i desafia la família en alguns aspectes, però encara li pesa massa el llast familiar.
Juehui, el petit dels nois de la primera branca, és el personatge que recorda a Ba Jin. És rebel i rebutja la família tradicional xinesa, les supersticions i les normes imposades. És el primer que gosa desafiar l’avi directament.
Els tres germans encarnen tres maneres diferents d’enfrontar-se al món tradicional; a cap dels tres els agrada, però cadascú ho gestiona diferent.
"La nova generació no seria corrupta ni hipòcrita, i posaria fi als crims de la família tradicional."

Els personatges femenins tenen una gran importància en la novel·la i també encarnen idees diferents. Tot i que lluny del feminisme actual, Ba Jin denota certa modernitat i reivindicava el paper de les dones a la societat. Així, declarava que les dones “no són joguines dels homes”. A Família la majora de dones són, d’una manera o d’una altra, víctimes del pensament tradicional.

Mei és la cosina materna de la primera branca i, tot i estar enamorada de Juexin, es troba immersa en un matrimoni concertat que fracassa i que la sumeix en una infelicitat. Mingfeng és una de les serventes de la primera branca i, tot i ser de classes socials diferents, és víctima del mateix mal que Mei.
Ruijue, la dona de Juexin, és una altra cara de la mateixa moneda. Malda per ser feliç en el seu matrimoni arreglat i s’hi esforça de valent, però també acaba sent víctima de les creences tradicionals.
La cosina Qin és el contrapunt, és el personatge femení obert al món, que va a escola i que té clar que vol lluitar pels seus somnis i que no vol que els adults decideixin per ella.

Tot i que la seva presència és molt petita en comparació amb els personatges anteriors, vull fer menció a la cosina Shuzen. Shuzen és víctima de la seva mare i de la concepció dels peus petits com a ideal de bellesa; és l'única de les cosines a qui han embenat els peus perquè li quedin petits i a l’obra es parla dels seus crits i plors de dolor.


"Hom pot engabiar un home, però no la seva ànima."

Pel que fa a la trama, la introducció és llarga i pràcticament no hi passa res (comparat amb el nus-desenllaç). Es respira una calma tensa, que acaba esclatant i accelerant el ritme dels esdeveniments amb drama del bo. Família és, bàsicament, un retrat de la decadència de la tradició xinesa, en què es posen en dubte creences i maneres de fer molt arrelades que comporten el patiment i la infelicitat dels joves.

He gaudit la lectura sobretot pel món que s’hi retrata i per la profunditat dels personatges, així com per la manera com està escrit i traduït. Tot i que tenia ganes d’acabar de conèixer la història dels joves de la família Gao, pel meu gust, la història es desenvolupa de manera massa frenètica a partir de la meitat del llibre. 
Continuaré amb la trilogia, ja que inicialment el llibre que em va cridar l’atenció va ser Primavera, però quan vaig veure que formava part d’una trilogia, vaig decidir començar pel principi.


A mode de curiositat, algunes tradicions i cerimònies que hi ha a Família:
  • Presentació dels horòscops dels promesos: Després de concertar el matrimoni entre dues famílies, però abans de formalitzar-lo, s’anava a buscar l’horòscop i es llegien les cartes en una breu cerimònia. Aquesta tradició decidia si el matrimoni continuava endavant o no.
  • Celebració de l’Any Nou: A Família s’il·lustren molt bé les celebracions de l’Any Nou xinès; des de la decoració, el sopar, la veneració als avantpassats, els focs d’artifici, els vestits...
  • La Llanterna de drac: Un grup de persones dansa sota una disfressa de drac amb l’objectiu de foragitar els esperits. A Família, els membres del clan Gao que paguen als qui fan la dansa de la llanterna del drac, els tiren petards fins a cremar la disfressa sencera.
  • Festa dels Fanals: Última nit de les festes de l’Any Nou xinès
  • Presentar els respectes al patriarca: Els membres de la família presenten els respectes a l’avi Gao cada matí i cada nit.
  • Quatre generacions a taula: Es dóna molta importància al fet que hi hagi quatre generacions de la mateixa família sota el mateix sostre.
  • Tradició d’embenar els peus a les nenes perquè els quedin petits, símbol de bellesa.
  • Ritual de cremar bitllets per als difunts per tal que no els falti de res a l’altra vida.
  • Celebració dels 66 anys: Els 33, els 66 i els 99 són edats crítiques segons la tradició popular xinesa, així que es fa una gran festa per foragitar les desgràcies dels qui els compleixen.
  • Enterrament clàssic

"Plorà fins que el cos se li ablaní del tot i els braços i les cames li quedaren sense energia. Llavors, s'abandonà completament i es quedà adormida."
Coneixem una mica més l'autor?
Ba Jin (Chengdu, 1904 - Xangai, 2005) és el pseudònim literari de Li Yaotang. Nascut en una família benestant controlada per l'avi, el 1920 va entrar a l'Escola d'Idiomes Estrangers de Chengdu i després va marxar a Xangai a estudiar. L'any 1927 va marxar a París, on va escriure la seva primera novel·la Miewang (Destrucció). L'any següent va tornar a la Xina, on va continuar escrivint i traduint al xinès i a l'esperanto, així com col·laborant en diverses revistes de caire revolucionari. L'any 1931 inicia la publicació de Família en un fulletó, la seva obra mestra que es va acabar convertint en un símbol per a la joventut xinesa. Durant la Revolució Cultural (1966-1976) va ser purgat i enviat a un camp de treball. Ja rehabilitat l'any 1977, va ser nomenat president de l'Associació Nacional d'Escriptors Xinesos i president honorari de la Fundació per la Literatura Xinesa. Candidat per al premi Nobel de Literatura dues vegades (1975 i 2001), va morir a l'edat de 101 anys. És considerat un dels autors més rellevants de la literatura xinesa del segle XX.
"Estava convençut que quan es trobessin tot serien planys i tristesa. Però la relació entre aquelles dues persones estava basada en l'amor i la confiança mútua, res no els podia separar. Els unia una força indestructible."
Txell.Cat

Cap comentari:

Publica un comentari

Moltes gràcies per comentar!