Autora: Malala Yousafzai i Patricia McCormick
Llengua original: anglès
Traducció: Jordi Cussà amb la col·laboració d'Anna Camps
Editat per: Alianza
Any: 2014
"Vaig fer una ullada a la doctora Fiona. Havia deixat una capsa de mocadors de paper entre nosaltres dues, i vaig comprendre que es pensava que em posaria a plorar. Potser la Malala d'abans s'hauria posat a plorar. Però, quan has estat a punt de perdre la vida, una cara estranya al mirall només ve a demostrar que encara ets al món dels vius."
Segueixo de viatge lector per l'Àsia i en aquesta ocasió he fet parada a Pakistan amb la història de Malala Yousafzai. He canviat d'aires i de registre, ja que he abandonat la novel·la per llegir una autobiografia.
A Malala, la meva història la mateixa Malala, amb la col·laboració de la periodista Patricia McCormick, ens explica com era la seva vida al Pakistan quan era petita abans que els talibans assumissin el control de la vall de Swat (la regió on vivia), i com va canviar quan s'hi van establir.
Estructurat en cinc parts, la lectura és molt àgil i fàcil de seguir, i alhora permet tenir una idea global del que va passar a Pakistan i perquè els talibans van anar tenir més i més força.
Els talibans es van aprofitar d'un terratrèmol devastador que hi va haver el 2005 per estendre el seu missatge, al·legant que allò havia estat un càstig diví perquè els habitants d'aquella regió vivien sense seguir la doctrina musulmana. En un territori devastat per una catàstrofe natural, on no hi arribaven les ajudes que no fossin les de les milícies afins a aquest discurs, la idea va anar calant. A poc a poc, els talibans van anar prenent el control de la zona i la població vivia sota el règim de la por i les represàlies.
Aleshores Malala era una nena, però tenia molt clar que volia anar a escola i seguir aprenent i sent la primera de la classe, però això anava en contra del que promovien els talibans. Era una adolescent, però no es va cansar de fer sentir la seva veu i de reclamar una educació per a tots els nens i nenes.
El 9 d'octubre de 2012 uns talibans van aturar l'autobús de l'escola i van disparar-li a boca de canó. Afortunadament, Malala i les seves dues companyes a qui també van ferir no van morir. Malala va ser traslladada a Birmingham, on va recuperar-se de les lesions i va poder tornar a anar a escola.
Aquesta autobiografia ve amb fotografies que ajuden a afigurar-se el que se'ns explica amb paraules, a més d'un mapa de la regió i una breu cronologia dels fets més importants de la història de Pakistan. Tot plegat, conforma una lectura molt completa i entendora.
"Al Pakistan, el naixement d'un nen és motiu de celebració. Disparen les escopetes cap al cel. Deixen regals al bressol del nounat. I s'inscriu el seu nom a l'arbre familiar. Però quan neix una nena, ningú no va a visitar els seus pares, i les dones es compadeixen de la mare i punt."
Coneixia la història de Malala per sobre, però aquesta lectura m'ha permès conèixer-la molt millor.
És una història fascinant i colpidora, a parts iguals. Malala era molt jove, però tenia una determinació i unes conviccions sorprenents. És fàcil tenir ideals i conviccions al primer món i defensar-los en una manifestació pacífica, però la història de Malala resulta sorprenent i inspiradora perquè tot i tenir les de perdre (essent dona en un entorn que relega les dones a casa) no es va rendir en cap moment ni es va deixar dominar pel terror dels talibans.
Actualment Malala és un símbol internacional de protesta pacífica i la persona més jove que ha estat nominada a rebre el Premi Nobel de la Pau, premi que va rebre el 2014. Avui dia segueix treballant des de la seva fundació a fi que tots els nens i nenes del món tinguin accés a una educació pública de qualitat.
"Al meu país, no és gens estrany que les dones siguin analfabetes, però veure com la mare, una dona intel·ligent i orgullosa, patia per llegir els preus al basar era una font de tristesa per a totes dues, em sembla."
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!