Autora: Yewande Omotoso
Llengua original: anglès
Traductora: Àfrica Rubiés
Any: 2016 (original); 2019 (traducció al català)
Editorial: Editorial Les Hores
"La Marion va sentir una punxada de vergonya; s'estimava més no dir-ho en veu alta, però el fet era que no volia que els seus fills juguessin amb aquella nena negra, no volia que es toquessin. Però és clar, no ho podia dir perquè, si s'expressava en veu alta, aquest sentiment seria explícit i ja no podria ignorar-lo. La ignorància resultava infinitament més fàcil i, almenys de moment, factible."
Aquest any m'he volgut tornar a sumar a la iniciativa del Black History July, com ja vaig fer l'any passat. Si no coneixeu de què es tracta, en aquesta entrada de l'any passat us ho explico.
La veïna del costat de Yewande Omotoso ha estat la primera lectura del mes, una novel·la que protagonitzen dues veïnes octogenàries que viuen en un barri benestant (bàsicament habitat per blancs) de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica.
La Marion i l'Hortènsia són veïnes, però no són amigues: ni fan barbacoes plegades, ni es deixen sal quan una d'elles es queda sense. De fet, són rivals i no s'estan de manifestar-ho.
La Marion és blanca i nascuda a Sud-àfrica de pares lituans jueus que fugint del nazisme s'hi instal·len. És una arquitecta d'èxit, amb una gran riquesa i mare d'una família nombrosa. L'Hortènsia també gaudeix d'una riquesa desbordant i d'una carrera professional d'èxit, en el seu cas com a dissenyadora tèxtil. Tanmateix, és negra, nascuda al Carib, des d'on se'n va al Regne Unit a estudiar. Allà coneix en Peter, un anglès blanc que es converteix en el seu marit i que la porta amunt i avall de país en país per la seva feina, fins que es jubilen i s'instal·len a Ciutat del Cap, a la casa del costat de la de la Marion. En un barri majoritàriament habitat per blancs, on els negres són els qui treballen per als blancs, l'Hortènsia és la peça discordant.
Totes dues tenen un caràcter fort i agre, estan insatisfetes i força amargades, i, ja jubilades, es dediquen a fer-se la punyeta i a intentar superar-se l'una a l'altra. Tanmateix, a causa d'un incident, es veuen obligades a començar a entendre's i a conèixer-se. I és aleshores quan descobreixen que, sota la capa de presumpta fortalesa, d'estatus social i d'antipatia, totes dues tenen força coses en comú: una vida plena de renúncies, de decepcions, sense marge per l'autoperdó.
He de dir que al principi la lectura se'm ha fet una mica lenta i que m'ha resultat poc atraient, ja que no sentia simpatia per cap de les dues protagonistes (són dos personatges que enviaries a pastar fang en més d'una ocasió!). Però arriba un punt en la novel·la, quan les protagonistes es veuen obligades a entendre's, que es dispara l'interès per les protagonistes i les seves històries. Pel meu gust, però, arriba una mica massa tard.
El que podria ser una història senzilla sobre les disputes veïnals de dues dones rivals és, en realitat, una novel·la molt més profunda, que amaga una reflexió, no sempre explícita, sobre el pes de la història que carreguem a les nostres espatlles, les disputes històriques que heretem i ens fem nostres, la identitat i el pes dels nostres orígens, l'apartheid i el que en queda (encara que s'intenti amagar), el paper de la dona (maternitat, èxit laboral, expectatives...), el racisme i els prejudicis racials...
Us deixo aquí un vídeo en què l'autora, Yewande Omotoso, parla de la novel·la i dels temes que hi aborda.
En definitiva, La veïna del costat és una lectura que, pel meu gust, va de menys a més, però que triga una mica massa en començar a anar a més. Tanmateix, val la pena llegir-la per tots els temes que tracta.
"Van seguir esmorzant i l'Hortènsia va pensar que compartir el menjar amb algú era un acte íntim. No arribes a conèixer realment una persona fins que no et prens la sopa amb ella i sents com la xarrupa (o com intenta no fer-ho), com se l'empassa."
Coneixem una mica més l'autora?
Yewande Omotoso (1980) és arquitecta, dissenyadora i escriptora. Va néixer a Barbados i va créixer a Nigèria, fins que va anar a viure a Sud-àfrica l'any 1992.
L'any 2011 va publicar Bom Boy, la seva primera novel·la, amb què va guanyar diversos premis literaris. La veïna del costat es va publicar el 2016 i també ha estat nominada a diversos premis internacionals.
Txell.Cat
Em va passar el mateix, li costa arrencar perquè és una escriptura lenta i detallada, però mica en mica vas entrant en les seves històries, i el llibre també canvia una mica. Al principi t'explica molt la situació contextual actual i la relació entre les dues dones. Després, cada cop té més pes el seu bagatge, i les seves històries i reflexions que desperten són interessants. Segueix lent i descriptiu, però atrapa més perquè capta l'atenció. Coincidiria amb tu amb la valoració, tret que no em sembla que arribi massa tard. Aquest anar de menys a més em va acabar convencent i el vaig valorar bé.
ResponElimina