Dona i poder - Jenn Díaz

Títol: Dona i poder
Autora: Jenn Díaz
Llengua original: català
Editorial: Ara Llibres
Any: 2020

"Les dones han de modificar el to de la seva veu per no semblar massa estridents. Han de canviar la seva roba en funció de qui hi ha a l'altra banda de la taula negociadora, per no enviar missatges equívocs. Les emocions, com més amagades, millor. Poden somriure, però no excessivament. Poden ser properes, però sense semblar bledes emocionals que no saben controlar-se. En cas contrari, la seva gestió política i les seves decisions es posaran en qüestió."

Des de principis d’any ocupo un lloc de lideratge dins d’un dels departaments de l’empresa on treballo, un repte que he entomat amb il·lusió, però que també suposa certes dificultats. En el meu cas, soc dona, soc jove (la més jove de l’equip) i no soc de classe alta (és a dir, que no compto amb certes facilitats econòmiques que em facilitarien una possible conciliació o compaginació família-feina). Una de les coses que em feia soroll és precisament el que s’aborda en aquest assaig: és que potser jo canviaria inconscientment la meva manera de fer ara que ocupo un lloc de responsabilitat? Aquesta lectura no em podia haver arribat en un millor moment.

Jenn Díaz ha escrit un assaig breu i contundent sobre la necessitat que les dones accedeixin a llocs de poder de manera massiva i que es feminitzin els espais de poder. L’assaig se centra força en l’espai polític, però el missatge, la necessitat, la urgència es pot extrapolar a qualsevol altre àmbit, entenent poder com un espai de lideratge.

Díaz obre el text amb una cita de Maria-Mercè Marçal que parla de les conseqüències positives que aportaria l’entrada massiva de les dones en llocs de responsabilitat i del canvi de valors que això suposaria; i el tanca amb una cita de Carme Karr, també exquisida, que crec que m’aprendré de memòria: «No som, com alguns creuen, per ser feministes, enemigues de l’home...Però som enemigues de les injustícies de certes lleis, fetes pels homes».

"L'entrada de les dones en els llocs de poder ha de ser massiva, o no serà prou real i significativa per aplicar els canvi necessaris. La coneguda frase de l'expresidenta xilena Michelle Bachelet reforça la tesi marçaliana: «Si una dona entra en política», entenent que la política és un dels espais de poder, però no l'únic, «canvia la dona, però si n'hi entren moltes, canvia la política»."

 

Dona i poder està dividit en cinc parts, totes molt interessants, que repassen l’entrada de les primeres dones en política, com hi van arribar i com s’hi van fer un lloc, la relació que el gènere i el poder arrosseguen des de fa molts segles, les diferències entre el lideratge masculí i el femení, la importància de la comunicació i, finalment, una agenda política feminista que englobi tots els feminismes i totes les realitats socials.

A partir del panorama polític actual repassa el passat i llança la mirada cap a un futur per no conformar-nos amb el que tenim ara. Díaz explica que les primeres dones que van ocupar llocs de poder van haver d’assimilar-se a les maneres de fer dels homes que ja hi estaven instal·lats per ser acceptades. En aquell moment potser era l’única manera de ser-hi i, per tant, no se les ha de culpar, s’ha d’entendre el context.

"Moltes de les dones que han arribat al poder, i ho han fet en solitari, ho han aconseguit camuflant-se: en les formes, en la manera de parlar, estèticament, imitant les dinàmiques. Durant molt de temps no els ha quedat més remei que presentar-se com a còmplices. [...] Era necessari que hi fossin, encara que masculinitzant-se."

 

M’ha semblat molt interessant aquesta masculinització i adonar-me que, encara que potser inconscientment, això encara passa en certs espais i jo ho he vist: dones que arriben en llocs de responsabilitat i es mimetitzen amb les maneres de fer dels companys homes. I també he viscut la “síndrome de l’abella reina”, que Díaz explica molt bé:

"Se'n diu «síndrome de l'abella reina», i la pateixen totes aquelles dones que basen el seu discurs obviant que la classe social i l'herència de la pobresa fa impossible que parlem d'igualtat d'oportunitats. [...] Les abelles reines viuen en un entorn, com deia, benestant i privilegiat, i això els impedeix veure que elles hi són de manera excepcional i també gràcies a la seva posició socioeconòmica, la seva formació i el seu lloc al món. Però, fins i tot elles, que gaudeixen de tots aquests privilegis, encara estan discriminades si les comparem amb els homes que estan en les mateixes condicions que elles."

 

No, no podem separar el feminisme de les altres lluites com la de classes. No tothom té les mateixes oportunitats ni facilitats, i qui no ho vol veure probablement és perquè s’ho mira des de dalt de la piràmide.

Dona i poder posa paraules a la realitat a què moltes dones (no necessàriament dins del món de la política) s’enfronten: els prejudicis per la roba que porten, pel to de veu, perquè són massa fredes, perquè són massa empàtiques... Les dones que ocupen llocs de poder són jutjades moltes vegades més que els homes que ocupen el mateix espai, són qüestionades i criticades amb unes vares de mesurar que estan calibrades d’una manera diferent. No sempre, però en molts casos segueixen responsabilitzant-se de les cures dels de casa i, si no pertanyen a la classe social afortunada que s’ho pot permetre, han de fer equilibris bestials per arribar a tot.

"Quan una dona, en l'exercici del seu càrrec i les seves competències, no el desenvolupa com ho han fet els homes, perd tota l'autoritat. La intel·ligència emocional i la transparència són incompatibles amb l'autoritat impositiva que tenim associada al poder, i, per això, malgrat que les dones arribin fins a la primera línia -amb tots els entrebancs anteriorment anomenats-, encara caldran algunes variacions més."

 

A vegades no cal descobrir la sopa d’all i només cal posar paraules a evidències, com ara el fet que l’entrada de dones als espais de poder implica trencar amb l’status quo que van establir els homes, amb les seves normes i les seves dinàmiques, i que això no sempre agrada. Però, amigues, calen uns espais plurals i inclusius amb unes dinàmiques i normes plurals i inclusives.

"El gènere també condiciona com la dona arriba al poder i com se la rep en els llocs de responsabilitat. No és atzarós. Que les dones manin envoltades de condicionants i se les posi en qüestió des del primer minut forma part de les discriminacions i les desigualtats estructurals d'aquest sistema, pensat per i per als homes i els privilegiats. No és cap casualitat, no és innocent que les dones siguin menystingudes quan alcen la veu, no és innocent que les dones hagin de fer equilibris amb la vida personal per poder-s'hi dedicar."

 

Dona i poder és un text feminista assequible i clar. Com a dona m’hi he reconegut entre les seves pàgines i m’ha servit per reafirmar que la lluita continua, que hem de ser més, que ho hem de fer a la nostra manera, però que ha de ser una lluita inclusiva i transversal. M’ha servit per recordar-me que no necessito mimetitzar-me amb els meus companys homes a l’hora de liderar, parlar o vestir-me. Que sembla evident i absurd, però la societat ens porta a plantejar-nos certes qüestions com a dones que no es plantegen els nostres companys homes. Jenn Díaz tanca el seu pròleg amb aquestes paraules que subscric: “Ara que les dones formem part dels espais de poder i sabem que amb la igualtat formal no n’hi ha prou, [...] faig constar, que som aquí ben conscients de la nostra posició i situació, i que tenim les eines i la convicció per revertir les dinàmiques del poder. I ho farem.”

Us en recomano la lectura sense dubtar-ho: no cal que sigueu dones, no cal que ocupeu llocs de poder o responsabilitat.

"La incidència de les dones en els llocs de poder i de màxima responsabilitat canvia el futur de la societat. No tan sols perquè les dinàmiques internes varien i es treballa d'acord amb uns valors més diversos i inclusius, sinó perquè en l'exercici del poder modifiquen la realitat dels seus conciutadans i aporten els seus interessos propis -que obeeixen a interessos col·lectius que són més amplis i justos que la seva causa particular- al conjunt de la comunitat."

Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un llibre de no-ficció d’una autora en llengua catalana del repte de lectura d’El Reducte Català.

Altres entrades de la mateixa autora

• Vida familiar
• Mare i filla

Txell.Cat