Mamut - Eva Baltasar

Títol: Mamut

Autora: Eva Baltasar

Llengua original: català

Any: 2022

Editorial: Club Editor

"Era abril i la primavera esbotzava els finestrals amb una glopada immensa de vida en suspensió."

Ja he tancat la trilogia (o tríptic) de la maternitat d’Eva Baltasar i m’ha tornat a passar: no sé què m’ha semblat, és un “sí, però no”.

Mamut, juntament amb Permagel i Boulder, forma part d’un tríptic de novel·les breus que aborden la maternitat menys dolça, un punt de vista diferent de l’ideal que acostumem a trobar a les novel·les, amb unes protagonistes homosexuals que senten que no encaixen al món i fugen a la seva manera, i amb sexe explícit a dojo. Els tres llibres es poden llegir de manera independent i amb l’ordre que es vulgui.

A Mamut coneixem una noia jove, que no arriba a la trentena, que té un desig molt fort de ser mare. La novel·la, perquè us en feu una idea, comença així: “El dia que m’havia de prenyar complia vint-i-quatre anys i vaig organitzar una festa d’aniversari que, en realitat, era una festa encoberta de fecundació.”. Però no vol ser mare, realment, sinó que el que vol és gestar, crear vida. Cansada de la ciutat, decideix deixar la feina i el pis i buscar sort al món rural, aïllada i sola. En aquest mas, amb el contacte humà dosificat, la protagonista connecta amb la natura i es va convertint (simbòlicament) en un mamut.

"La soledat no et torna intel·ligent però t'obliga a ser llest i a escollir la vida, t'imposa un amor immens, l'amor més important: a tu mateix."

L’escriptura de Baltasar té un no-sé-què que m’absorbeix, em segresta i no em deixa anar fins que n’acabo la lectura. Un estil poètic, però potent, amb unes imatges boniques i també desagradables. Estèticament és una meravella, és atractiu. Aquest és el que m’ha semblat menys líric (Permagel és el que em va flipar més en aquest sentit), però tampoc ho he trobat a faltar.

El “com” m’agrada, i molt, però el “què” no em convenç. Ja em va passar amb Boulder, on vaig trobar-me una protagonista amb què em va costar molt connectar. A Mamut, no només no hi he connectat, sinó que en moltes ocasions no he entès el seu comportament, les seves decisions o la seva actitud.

La lectura de Mamut ha estat estranya. Per una banda hi ha hagut imatges que m’han semblat dures i desagradables, que no he entès a sant de què venien, però per l’altra, no he pogut deixar de llegir.

"La culpabilitat és un sentiment inútil, el dit que t'assenyala i t'ho esguerra tot. Pot ser el teu propi dit."

Us deixo una entrevista de la revista Núvol a l’autora que m’ha semblat molt interessant i on parla dels tres llibres, dels punts en comú, de les semblances i diferències entre les tres protagonistes. He de confessar que l‘entrevista m’ha permès entendre una mica millor el conjunt i reconciliar-m’hi una mica.

Amb aquesta lectura supero la premissa "Escriptores.cat", que consisteix en la lectura d'una narradora del panorama català actual, del repte de lectura que organitzen les Biblioteques de Mataró: Una Mataró de Llibres.

"I molt per sota del dolor, com si dins meu hi hagués soterranis, descobreixo aquella sensació: les ganes de plorar, que no són una sola cosa, sinó un munt de rocs que s'han d'expulsar."

Altres entrades de la mateixa autora:

• Permagel
• Boulder

Txell.Cat